​El valor de la sal

«Després de tota una vida, hem vist sal al carrer quan ha gelat i quan ha nevat. Ja era hora»

per Blanca Busquets, 13 de febrer de 2019 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No recordo amb tots els detalls com anava el conte del rei de les tres filles i la sal, però sí a grans trets: un rei tenia tres filles i els va demanar com se l’estimaven: la gran va dir que l’estimava com tot el seu regne; la segona, com tot l’or del món; i la tercera, original ella, va dir que l’estimava com la sal. El pare es va enfadar moltíssim i la va desterrar. Devia pensar que li prenia el pèl fins que per no sé quina raó, es van quedar sense sal als seus dominis. El menjar va ser tan ensopit, tan insuls, que el rei va entendre llavors què havia volgut dir la filla desterrada, i la va fer anar a buscar i la va convertir en la seva predilecta.

El valor de la sal el va reconèixer el rei i l’hem reconegut aquest any a Cantoni. Per fi, després de tota una vida, hem vist sal al carrer quan ha gelat i quan ha nevat. Ja era hora. De la mateixa manera que es critiquen (i jo ho faig) les coses que no van com haurien d’anar, aquest gest s’agraeix immensament.


Anys enrere, era molt fàcil quedar-se aïllat al poble: amb quatre flocs de neu n’hi havia prou. Però ja fa temps que la carretera de seguida queda neta. Això sí: un cop superat el que hauria de ser el pitjor escull, en entrar al poble, començava un esport temerari, digne dels millors ral·lis sobre glaç. Això per no parlar del risc de trencar-se les dues cames posant-se a caminar per la vorera.

I bé, sembla que la sal, finalment, ha arribat al poble (abans que el gas natural!). N’hi ha per felicitar-se i per agrair-ho. Però, si us plau, que no sigui una sola flor que no fa estiu, o, més ben dit, que no sigui simplement un gest electoralista més com els que es fan no només aquí sinó arreu de Catalunya. Vull dir que l’any que ve torni a haver-hi sal, sense conteses electorals, només perquè cal. Estaria bé, gràcies per endavant.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
07/10/2019

La postveritat de Sant Roc

18/09/2019

​Pilotes de golf

26/07/2019

La calor

10/07/2019

El Xat

27/06/2019

«​La mare quan plora»

12/06/2019

​Festa Major de luxe

28/05/2019

​El fenomen dels lavabos freds

15/05/2019

Una història molt pròxima

25/04/2019

El joc de la vida

12/04/2019

​Cabrera, per fi

Participació