opinió

Judici a Catalunya

«El judici dels pròxims dies és el recurs psicològic d'aquesta Espanya per a aturar un desamor que sempre es fa evident»

per Jordi Cabré, 11 de febrer de 2019 a les 22:00 |
Per molt que s'enfrontin els arguments jurídics, i fins i tot els polítics, el que tenim aquí és una Espanya espantada del "monstre" que li ha crescut (de nou) a dins. "Sembla que no aprenem mai la lliçó", pensen la majoria d'espanyols, no en tinguin cap dubte: "els catalans simplement no ens estimen, sempre que els donem una autonomia, i els deixen parlar català i fins i tot tenir institucions pròpies, sempre acaben volent marxar". El problema d'aquesta afirmació no seria la condescendència, ni el paternalisme, ni tan sols la generalització o l'al·lèrgia a la idea de divorci: el problema principal d'aquesta afirmació és que tenen raó.

És un judici contra Catalunya en el sentit més ancestral, històric, essencial, cultural. Si ens situem més enllà dels fets polítics d'aquests anys, i de la seva consideració jurídica, i ens posem en un pla psicològic global del problema, veurem que estem davant d'un cas clar de perpetuació del dret de conquesta i d'incomprensió de cap altre caràcter nacional a Espanya que no sigui el castellà. No és casual que els intents de genocidi cultural hagin estat tan freqüents, tan descarats, tan evidents: i ara, quan veuen que tornem a voler ser un Estat, es fixen directament en intervenir TV3 i l'escola. El que molts d'ells no saben és que no és que la gent a Catalunya pensi com pensa perquè TV3 és com és: és just al contrari. És que TV3 és com és perquè és allò que més s'apropa a la manera de ser pròpia de Catalunya. El que no saben és que, eliminant la immersió, no eliminen l'arrel del problema: ni Franco no ho va aconseguir, ni Felip V. El català, Catalunya, els sobreviu a tots i és així com la profecia de Pujols gravada al monument del teatre-museu Dalí es manté exacta i inalterable perquè no es tracta d'una teoria, sinó d'una afirmació científica. No poden, i no podran. Són això, uns il·lusos.


El judici dels pròxims dies és el recurs psicològic d'aquesta Espanya per a aturar un desamor que sempre es fa evident: ho van aturar el 1714 per les armes, ho van aturar el 1923 amb una dictadura i ho van aturar el 1936 amb un cop d'Estat (sempre penso què hauria passat si Franco no hagués prohibit la llengua: però hi ha pulsions que els superen). Ara, com que la democràcia i el respecte als drets i llibertats bàsics els han resultat ser eines insuficients per a matar el gos i la ràbia, ho pretenen aturar forçant la interpretació de les lleis i fent-les a la seva mida. Erigint-se com a intèrprets del terme "violència", designant tribunals de confiança i modulant la duresa de la sentència en funció d'allò que més els convingui. El recurs del maltractador, de l'abusananos i del sàdic que no té cap altra sortida per a evitar el fet inevitable. Ho sabeu perfectament: ja no us estimem, volem que ens deixeu anar, volem que ens deixeu en pau. I no, no oblidarem que ens heu pegat. I que heu ficat a la presó amics nostres, i que al damunt ho heu fet en nom de la "democràcia". I que heu incomplert tractats internacionals bàsics, i que ens heu menyspreat i ofegat. No ho oblidarem i difícilment ho perdonarem, com ja ni tan sols (en el meu cas) estava disposat a perdonar que ens féssiu amagar urnes damunt d'arbres o dins dels nínxols, o fer amagar el nostre president sota un pont, o dormir en una escola, pel simple fet de voler votar. Podem dissimular tant com calgui però sé que sou un país sense remei i sense fiabilitat, i no sé com us atreviu encara a jutjar-nos a nosaltres.

Nois, noies, amics, amigues: molta sort en el judici. Feu la defensa que considereu oportuna, i parleu l'idioma que considereu. Cal estar per damunt de les petiteses i les vulgaritats, les de tot arreu. Penseu una cosa, i és que Catalunya ja els ha sentenciat. I que, al cap i a la fi, cada dia falta menys per a aplicar la nostra sentència.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Cabré
Escriptor, advocat, expert en gestió pública. Col·labora en diversos mitjans escrits i audiovisuals. El seu últim llibre és Canvi cultural: retrat d'una generació, a edicions Pòrtic. A Twitter: @jordicabre.
23/04/2019

Som millors

08/04/2019

Que no em busquin

27/03/2019

Imaginari

11/03/2019

Guanyar

25/02/2019

Catalunya i els Oscar

11/02/2019

Judici a Catalunya

28/01/2019

Catalanisme, nacionalisme: una renúncia

14/01/2019

El meu límit

31/12/2018

A les cinc de la tarda

17/12/2018

Sang, morts i etcètera

Participació