Opinió

Esquerra espanyola i daltonisme català

«Potser hi havia catalans que, fins ara, eren daltònics. Ara ja pateixen la ferida rajant al seu propi cos. Les esquerres i les dretes espanyoles són la mateixa fera ferotge»

per Francesc Canosa , 5 de febrer de 2019 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sembla transmès biològicament. Fins i tot Darwin podria dubtar. I acabaria donant com a científica l'evolució del suricata coix, borni i alopècic a centpeus amb visió 3D i cabellera holística. Així és. Sembla que generació rere generació de catalans se'ls ha transmès genèticament que les esquerres espanyoles són una espècie diferent que les dretes espanyoles. Vaja, que el PSOE i fillols (naturals o bastards) és una cosa i el PP una altra. I encara més: que tot bitxo esquerranós és més dòcil, mansoi i bon jan que una criatura de dretes.

Certament encara no hem arribat al final de l'evolució de les espècies, però si per alguna cosa servirà tot aquest pollastre de la rostisseria nuclear peninsular, és perquè, per primer cop des de fa més d'un segle, tota una generació de catalans vegi clarament, diàfanament, cristal·linament, que a la reserva Rio León Safari de la pell de brau-frau no ha arribat mai l'evolució dels bitxos i que les esquerres i les dretes espanyoles són la mateixa fera ferotge. Molts han caigut del cavall. I han vist que, realment, estaven damunt una cabra que està com una cabra.


Rucs, ruquets, someres, someretes... Sí, no em vull deixar els pollins, les pollines, ni els encantats, els totxos, els enzes, els pallussos... Tots heu anat veient com les esquerres fraternals han gaudit amb les hòsties que ens han fotut, amb el 155, amb els presos, exiliats i amb tot bufet lliure que el Bon Déu Federal vulgui per donar-nos pel sac i tot orifici natural o artificial.

Ara també ho veureu amb el judici. A tota pantalla. Agraïu, els que no ho sabíeu, que totes aquestes criatures d'esquerres, esquerranoses, revolucionàries, ultra roges, mega vermelles, més roents que un pebrot escalivat eren igual, calcades, siameses a les dretes. Totes aquestes espècies rogenques de la fauna pàtria que no paren de mobilitzar-se per l'alliberament d'un microbi liofilitzat de l'Antàrtida nord-oriental empresonat a un iglú en vaga de fam exigint els seus drets socials de queixalada socialitzant al pingüí centralista.


Tots aquests polítics, intel·lectuals, professors, lampistes, funambulistes, contorsionistes... de l'esquerra espanyola. I totes aquestes mòmies socialistes, d'esquerres, espanyoles, catalanes, que ara ens treuen, com un Sant Cristo gros carbonitzat, dient-nos no-sé-què-de-per-on-ha-d'anar-tot, que és com dir, repetir, reiterar, insistir en la metodologia de la canya esquerdada: que us la fotin, l'hòstia, l'escarment, la venjança. Tots bavejant per la droga diària dels insults, les mentides, les vexacions. Tots excitats per un judici pornogràfic. Tots escorrent-se per sentències orgàsmiques i, sobretot, per aquestes inhabilitacions, que ja planen com una ombra congelada damunt els polítics catalans.

Això és que somieu gemegant. Això és el que voleu. Això és el que desitgeu. Això és la vostra no evolució de les espècies. Més morts que vius. Més letals que vitals. Més malvats que bondadosos. Més mentiders que veritables. Més líquids que sòlids: el roig no és roig, el vermell no és vermell... és sang. Potser hi havia catalans que, fins ara, eren daltònics. Ara ja veuen, senten, pateixen la ferida rajant al seu propi cos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
29/12/2020

Verónica Forqué & CO al Mesozoic

01/12/2020

Contra el català, com sempre

03/11/2020

Whisky autonòmic i virus federal

06/10/2020

Paletes! Poseu la llamborda de Companys!

08/09/2020

Antropofàgia independentista

11/08/2020

Tests massius de P3 per a polític catalans

14/07/2020

Capital dimitida de Catalunya

16/06/2020

De Pau Donés a Manuel Cuyàs

19/05/2020

Entre els Beatles i Paco Martínez Soria?

21/04/2020

El cul «progre» espanyol

Participació