La veu de Nació

L'esperit Llarena

«El judici està contaminat per una instrucció amb càrrega ideològica. La desconfiança, la que verbalitzen els més abrandats però també els més rigorosos, té fonament»

per Joan Serra Carné, 5 de febrer de 2019 a les 20:00 |
"L'arma millor dels febles -i Catalunya n'és, n'ha estat i en serà encara, fins qui sap quan, un dels exemples més dolorosos- no pot pas ser el tancament superbiós a les torres de vori, fugint de la trista realitat que ens volta i ens doblega, ni el gallejar de forces que no es tenen, per sortir del pou on secularment jaiem, sinó el pit necessari per a exhibir-se i córrer món, a predicar-hi en totes les llengües i davant tota mena d'homes la veritat pròpia -com sempre han fet els apòstols autèntics". La reflexió de Gaziel a Història de La Vanguardia, a tomb de l'actitud dels escriptors del noucents en relació a l'ús de la llengua, podria ben servir per descriure una altra realitat, la que ocuparà els acusats al judici de l'1-O. Sigui en català o castellà, els dirigents independentistes jutjats al Tribunal Suprem poden convertir la causa que arrenca dimarts que ve en una oportunitat per mitigar la desfeta, una paraula que tan bé descriu la història del catalanisme. Una oportunitat per fer evident la dimensió política d'un plet enfocat per l'Estat només des de l'òptica judicial.

De ben segur que Manuel Marchena marcarà les fronteres dels missatges polítics a la sala, però també és repetida la voluntat del Suprem de projectar pulcritud formal, qui sap si per justificar, més endavant, decisions més dures. El judici serà televisat i, com han avançat les defenses, acabarà amb recursos a Estrasburg, elements que no poden obviar-se, i condicionen decisions d'uns i altres. Atenent, doncs, la intenció del tribunal de transmetre que es garanteixen els drets dels processats és normal que els episodis de degradació dels presos viscuts en els darrers dies no hagin agradat Marchena. El trasllat a presons espanyoles, en condicions indignes, i l'episodi de befa d'agents policials són incomoditats que lesionen l'objectiu del rigor formal perseguit pel Suprem. I cada decisió arbitrària que s'afegeix al sac -des de retirar els ordinadors als acusats a requisar-los la roba de color groc o mantenir la cel·la freda- alimenta la percepció que la voluntat d'escarment no ha desaparegut.


El Suprem, per via del mateix Carlos Lesmes, ha intentat en els darrers dies arrodonir el missatge -amb contactes informals amb la premsa- que el judici tindrà totes les garanties. El problema radica, però, en els abusos comesos en el tronc de la causa: la instrucció de Pablo Llarena amb forta càrrega ideològica i la desmesurada interpretació de la presó preventiva han condicionat la prèvia del judici, sense que les forces polítiques i la societat civil espanyola hagin exercit de contrapès. Les condemnes públiques a la dilatada reclusió dels presos han estat minses i els interessos de la classe política han anat més aviat en sentit contrari, si atenem els càlculs per designar president i vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), operacions que tenien com a primer candidat Marchena. Qui ho va resumir millor va ser Ignacio Cosidó amb allò de "controlar la sala segona des del darrere". Un Cosidó que no apareixerà com a testimoni al Suprem, incòmode com hauria estat per al president del tribunal.

El judici està contaminat per l'esperit Llarena, símbol d'una instrucció plena d'irregularitats, figures delictives reinterpretades i relats de confecció imaginativa, com el de la violència. I cal recordar que Llarena no hauria actuat com va actuar sense l'empara de Marchena, al capdavant de la sala penal i ara del tribunal del judici. L'Estat s'ha atrevit a fer tot el que l'independentisme no es va imaginar: va colpejar els votants de l'1 d'octubre, va liquidar els representants electes de les institucions catalanes per la via del 155 i no ha tret de la presó els líders del procés abans de jutjar-los. Qualsevol esforç sembla en va per revertir tants greuges. L'últim, que des de la Fiscalia de l'Audiència Nacional -que pilota la causa contra Trapero i l'excúpula dels Mossos- es qüestioni la imparcialitat del tribunals catalans quan es rebutgen les mateixes acusacions per als que jutjaran l'1 d'octubre i els seus protagonistes.

Gaziel, un dels pensadors més acreditats de la desfeta catalana, advertia que la història de Catalunya era un fracàs constant. I escrivia sobre les males cartes que sempre havia jugat el catalanisme: "No trigareu pas molt a descobrir que llança espases quan hauria de llançar oros [...] Doncs bé: aquesta mena de jugador és Catalunya". L'independentisme, certament, ha pres males decisions. Alguna, especialment significativa, durant la tardor del 2017, errors que no semblen revertir-se. En el camí de la desfeta, però, l'Estat ha perdut més quota de credibilitat. L'amo del tapet verd, amfitrió de la partida, acumula sospites de negligència, que en l'argot del joc equivaldria a fer trampes. Així es veu des de Catalunya el preàmbul del judici. La desconfiança, la que verbalitzen els més abrandats però també els més rigorosos, té fonament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Joan Serra Carné
Redactor en cap de NacióDigital
Ha estat subcap de Política i cap de Societat al diari Ara, i també ha treballat a El 9 Nou. És autor del llibre Ada, la rebel·lió democràtica i coautor d'El part dels comuns i Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya. També ha escrit els llibres Viure. Jo també tinc càncer i Històries In_dependents. Col·labora en diversos mitjans audiovisuals. A Twitter: @jserracarne.
07/05/2019

L'ambició de Rivera

30/04/2019

Elogi del polític (honest)

24/04/2019

Pòquer de campanya: el 24 d'abril, en quatre claus

09/04/2019

Una campanya sense política

02/04/2019

El discurs de la immigració que necessita Catalunya

26/03/2019

Periodisme i procés, mal maridatge

19/03/2019

Torra i els símbols

05/03/2019

L'últim servei de Millo

19/02/2019

Rivera i les càbales de la dreta extrema

11/02/2019

Comença el judici, arrenca la campanya

Participació