Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

Abans dels judicis

«L'independentisme ha posat tant el focus en el carrer que ha perdut de vista que la política es fa sobretot a les institucions»

per Maria Vila Redon , 4 de febrer de 2019 a les 20:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'independentisme encara els judicis havent perdut tota la iniciativa política que tenia abans dels empresonaments. No és gens atrevit afirmar que la repressió ha assolit tots els seus objectius: la independència ja no és a l'agenda de cap partit polític amb representació al Parlament, una institució que ha estat buidada de poder per uns diputats que han renunciat a representar la sobirania popular tot plegant-se a les exigències del Tribunal Suprem.
 

Divendres passat, quan es va iniciar el trasllat dels presos cap a Madrid, el govern de la Generalitat en ple va fer una declaració institucional. Res del que s'hi va dir té cap consonància amb les accions promogudes pel mateix govern, que parla de judicis "contra el dret a l'autodeterminació" després d'haver promogut un referèndum sense tenir cap intenció d'aplicar-ne el resultat.
 

Amb tot, l'escena política cada cop degenera més mentre el carrer s'aboca a una incertesa que es veu convertida en un messianisme d'explotació sentimental amb tot el que té a veure amb els presos. És esfereïdor pensar que si els presos polítics fossin alliberats demà mateix, bona part de l'independentisme que avui copa el debat públic es veuria desorientat. I és encara més esfereïdor que això no es pugui dir sense ser titllat de monstre. Defensar que l'acció política no pot girar al voltant dels presos és avui vist com una manca d'empatia que impedeix qualsevol debat, però precisament perquè els presos han de sortir de la presó com més aviat millor, és urgent que deixin de ser instrumentalitzats per tothom.
 

Al llarg d'aquests anys, l'independentisme ha posat tant el focus en el carrer que ha perdut de vista que la política es fa sobretot a les institucions. Avui dia, el gran impediment en el camí cap a la plena sobirania són les institucions catalanes, els representants de les quals no han cregut mai que Catalunya fos un subjecte polític amb dret a autodeterminar-se -i capacitat per a fer-ho.
 
Passaran anys abans no es generi una nova oportunitat, i entremig hi haurà qui parlarà d'ampliar bases o de proclamar la independència des dels ajuntaments. Però respectar el dret a l'autodeterminació -i creure-se'l- és una altra cosa, que passa sobretot pel respecte a un mateix.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
09/12/2019

Rosalía, «gimme more»

25/11/2019

Qüestions de fe

11/11/2019

El replegament d'Espanya

28/10/2019

Tsunamis i aldarulls

14/10/2019

El Govern i la mobilització

30/09/2019

Què queda de l'1 d'octubre

16/09/2019

L'arrossegament de Netanyahu

05/08/2019

L'ase dels cops

22/07/2019

Més residuals que mai

08/07/2019

Les trampes del «30 minuts» sobre el català

Participació