Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Opinió

​50 anys de dioptries

«Les cançons de Pau Riba van ser un al·legat contra la societat franquista, encarcarada i ancorada en el nucli familiar»

per Lluís Gendrau, 5 de febrer de 2019 a les 20:00 |
El 2019 farà 50 anys del millor disc de la música catalana moderna, convertit en una referència discogràfica llegendària. En motiu del número 100, la revista Enderrock ja va elegir el Dioptria (Concèntric, 1969-70) de Pau Riba com el millor disc del rock català. La seva aparició va representar un abans i un després en la música feta a Catalunya. Concebut inicialment com un LP doble, la realitat econòmica va fer que sortís en dues parts, tot i que la carpeta inicial ja estava preparada per guardar el segon disc. 50 anys després d’haver revolucionat el rock català, la mítica obra de  Riba continua sent vigent, i se'n farà una nova reedició a càrrec de Munster Records realitzada a partir dels màsters originals.

Dioptria és considerat un clàssic del rock català perquè la categoria musical dels seus intèrprets era homologable a nivell internacional La seva creació va ser la constatació del compromís de Pau Riba per unir-se a la generació hippy; el comiat com a cantautor per viure d’una altra manera, desvinculat d'una societat que el rebutjava. El primer disc va sortir el desembre de 1969, editat per Concèntric i enregistrat amb Om sota la tutela de Toti Soler, Jordi Sabatés i Romà Escalas. El segon, en canvi, va aparèixer un any més tard, després d’un viatge lisèrgic a Formentera i gravat en solitari amb Albert Batiste i Sisa.


Les cançons de Pau Riba van ser un al·legat contra la societat franquista, encarcarada i ancorada en el nucli familiar. Des de la popular cançó de desamor Noia a porcellana –la cançó més emblemàtica de la seva discografia– fins a L'home estàtic o Taxista, les lletres dels dos discos parlaven del paper de les dones en la societat, qüestionaven la burgesía del seu temps des d'una perspectiva contracultural i atacaven els valors clàssics de la família, així com l'autoritat paterna dels avis Riba i Romeva. Mig segle després, la utopia hippy segueix sent vàlida per al seu autor, que la considera absolutament recomanable des del punt de vista moral i humà.

Dioptria és el retrat d'una època en què s'explorava el xoc contracultural. A final dels anys seixanta es va viure a Catalunya un moment històric rellevant en què el xoc entre cultura i contracultura, les noves drogues, l'apoderament de la gent jove gràcies, entre altres, al rock i al LSD, van provocar una explosió de creativitat de la qual van sorgir moviments com el Grup de Folk o l'ona laietana. A final dels seixanta Pau Riba era un jove inquiet interessat per la música, la literatura i les arts plàstiques. Treballava fent portades a Concèntric. Mig segle després, celebra l'aniversari amb la gira "Dioptria50", que s'iniciarà el 12 d'abril al Teatre Joventut de l'Hospitalet, en el marc del festival BarnaSants.

El doble àlbum ha deixat una empremta ben fonda en la història de la música catalana. Diverses generacions de melòmans es declaren impactats per l’aparició, ara fa 50 anys, d’aquest treball referencial. Alguns per motius d’edat l’han descobert amb el pas del temps, i hi ha qui el compara amb el Sgt. Pepper's dels Beatles. Per aquest motiu, la revista Enderrock ha elaborat un reportatge sobre com es va fer i què va significar el Dioptria, a més de distribuir un documental inèdit dirigit per Nolasc Riba i amb guió del mateix Riba, titulat 37 anys i 1 dia. És la història del nostra patrimoni musical més actual i més prestigiós.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Lluís Gendrau
Periodista i director editorial del Grup Enderrock, que publica Enderrock, 440Clàssica&Jazz, EDR-digital setmanal, Sons de la Mediterrània, Jaç i Anuari de la Música. Realitzador del programa Sona9 a Catalunya Ràdio i iCat.cat. A les xarxes: @lluis_gendrau/www.enderrock.cat.
22/07/2019

Hi ha una bombolla de festivals?

24/06/2019

La Trinca per salvar la humanitat

27/05/2019

Barcelona sense cultura no és estratègica

30/04/2019

​Catalans, valencians i mallorquins... com deia Tomeu Penya​

01/04/2019

​A la presó per culpa de la Dharma​

04/03/2019

Setze jutges mengen fetge

05/02/2019

​50 anys de dioptries

07/01/2019

​Com sonarà el 2019?

10/12/2018

El millor del 2018

15/10/2018

La llibertat condicional

Participació