La guerra del taxi

per Josep Ballbè, 28 de gener de 2019 a les 10:59 |
Any rere any --casualitats de la vida!-- el problema dels taxis reneix. A un mes vista de la celebració del "Mobile World Congress", la patata calenta continua sobretot a la teulada de dues administracions. D'una banda, l'ajuntament de Barcelona (presidit per l'Ada Colau) i el govern de la Generalitat (on no sé si intenta manar el Quim Torra o el "Messies de Waterloo").

De tant anar el càntir a la font, molt em temo --i voldria equivocar-me-- que acabarem perdent "la moma". Tibant d'una notícia periodística de fa pocs dies, el president de "Turisme de Barcelona" (el polèmic expresident del Barça, Joan Gaspart) va anar --en metro-- des de l'aeroport de Barajas a la fira d'IFEMA (al centre de Madrid)... I no li va caure cap anell!...


... Què insinuo? Ni més ni menys que el món no s'acaba, per molt que quatre galifardeus --cridant més que qualsevol venedor de mercadal-- pretenguin paralitzar dues ciutats de la grandària de "la ciutat de l'ós i l'arboç" i del "cap i casal de Catalunya".

Tinc la impressió que el món del taxi és un "ghetto" tancat a pany i forrellat. Dominat i remenat per gent que "se la mama molt dolça". Tant que no estan disposats --a cap preu-- a perdre les seves prebendes. Uns avantatges basats massa sovint en tripijocs i temes llindars amb normes de conducta properes al perfil mafiós. Tant és així que hi ha qui insinua que, darrere del sarau i l'entrellat, s'hi troben grups de pressió i "lobbies" manegats fons d'inversió estrangers. Està clar que, amb la gran quantitat de diners que s'hi belluga, ningú no vol perdre --dessota cap concepte-- el monopoli i els beneficis estratosfèrics generats.

Ací, des de la meva visió, em faig una reflexió molt senzilla. Tant és això que passo llista mental d'un seguit de professions o comerços que, amb el pas dels anys i la tecnificació tecnològica, han anat passant a "millor vida": impremtes, agències de viatge, botigues de fotografia, empreses de repartiment postal..."and so on". Sense oblidar --en aquest immens panorama globalitzat-- el món bancari, que tanca oficines a tort i a dret, d'acord amb la digitalització creixent.

O el petit comerç català que s'ha hagut d'anar reinventant mil vegades enfront de la forta competència dels grans magatzems. Ficant --dins del mateix pastís, tot i que metafòricament-- la penya o trepa dels taxistes, què ho fa que no puguin admetre nous tipus

de competència (per part, per exemple, d'Uber & Cabify)?

Algú s'imagina que, demà, surtin al carrer --a manifestar-se-- bona part de la gent que s'encabia en aquests col·lectius?... Si necessito transport fins l'aeroport del Prat --per posar un exemple senzill-- és evident que primaré bon servei, agilitat, puntualitat i preu. No?... I si el taxi tradicional m'ho fa a un preu molt més car que el d'aquests nous operadors, tinc prou clar que aniré prescindint d'un servei que no pensa gens ni mica en el poble
senzill.

Moure els fils d'amagat, amb total impunitat, col·lapsant les artèries de les dues principals ciutats del país és una cabronada en tota regla. Més encara, quan tota cuca té dret a viure, sempre que s'ajusti a la llei i pagui els impostos que li corresponen per llicència. Tota la resta són trons! O caca de la barata.

Aleshores, disfressar-se amb les armilles grogues com han volgut fer els "gavatxos" al país veí, passa de taca d'oli. Arribats en aquest punt --senyors Torra i Colau-- la solució no implica anar a garlar i pontificar en qualsevol canal audiovisual. Cal fotre-li pebrots al tema i pensar a defensar les classes populars. Tant en el que fa referència al taxi com en qualsevol altra temàtica (sobiranisme, tramvia de la Diagonal, problema del Top-manta o el que sigui). No essent així --i sento dir-ho-- uns altres al vostre lloc. Ja n'hi ha prou de postures populistes o maximalistes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Josep Ballbè
Periodista titulat per la UAB de Bellaterra (any 1978). Jubilat del sector de les caixes d'estalvi (34 anys a Caixa de Terrassa). Soci fundador del Cor Sant Martí de Viladecavalls. Antic alumne dels salesians i gran aficionat a la música. Sobretot en la vessant de l'orgue litúrgic.
07/05/2019

La Gispert, millor si es perd

23/04/2019

El llibre i la rosa

01/04/2019

Celebració fora de lloc

26/03/2019

La festa de la Serralavella

04/03/2019

La vida és un carnaval

11/02/2019

Un altre missioner egarenc que ens deixa

04/02/2019

Tolerància Zero

28/01/2019

La guerra del taxi

15/01/2019

Quina barrina!

07/01/2019

Quina baixada de pantalons!

Participació