Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
opinió

Esperança i llibertat

«'Cal defensar la via política i el camí recorregut des de la presó davant d’un judici infame que ha de ser un altaveu al món', diu Romeva al llibre»

per Laura Pinyol, 27 de gener de 2019 a les 21:32 |
Esperança i llibertat (Ara Llibres) és el llibre que ha escrit en Raül Romeva, a la presó, “a cavall entre les cel·les 1 del mòdul 3 i 2 del mòdul 7, al centre penitenciari d’Estremera, i la cel·la del mòdul 2, a Lledoners”.

Romeva ha decidit prendre el seu pas per la presó com una arma política i es val de les paraules d’un vell amic, Pepe Beúnza, el primer objector de consciència de l’Estat espanyol, que encapçalen el prefaci: “a la presó no s’hi està bé, però una persona normal, amb sentit de la justícia, pot resistir-la i sortint-ne més forta i convençuda”. Un correu electrònic rebut el 29 d’octubre de 2017, hores abans de rebre la citació a l’Audiència Nacional a 36 hores vista, reunia savis consells que han estat troncals.


Romeva ha fet de la presó un espai de reflexió i debat. I al llarg d’aquestes pàgines regala amb generositat aquesta estesa d’idees per interpel·lar tothom qui estigui disposat a parlar, per als qui mostren simpaties, però també per als qui es congratulen de la presó preventiva i avalen, les tesis més dures per aplicar el codi penal a un conflicte polític. “Aquí dins, només l’esperança i les ànsies de llibertat et poden protegir de l’oblit”.

Els capítols teòrics que recullen la intensitat d’hores dedicades a les lectures polítiques (Innerarity; Maalouf, Mandela, Mendoza, Sharp, Popovic, Carlin, Vergés, Sánchez-Cuenca, Solnit, Sweig, Bieri, Miller, entre molts d’altres), la recerca de models sobre la no-violència i la resistència pacífica, s’alternen amb vivències personals sobre la vida penitenciària: les rutines, la inexistent relació entre funcionaris i interns a les presons espanyoles (Valdemoro, Estremera), els codis entre presidiaris, l’honor, la veritat i la no-veritat, els trasllats, les vexacions.

Per què sobre l’esperança? “La història està feta de somnis comuns, de punts d’inflexió, de fites mai assolides... És un paisatge més complicat que la relació causa-efecte”. El capítol dedicat a l’esperança parla de la gestió del dolor, de la complexitat com a oportunitat, amb revelacions com “fer una República no és fàcil, ni ràpid, ni indolor. I si algú ho creu, lamento dir que enganya o s’autoenganya. Tanmateix, reitero que som molta la gent que pensem que és un camí irreversible. No hi ha marxa enrere”. La sinceritat i la cruesa de la veritat s’instal·len en aquestes hores de lectura. “Diguem-nos sempre la veritat, perquè la veritat, com deia Gramsci, és revolucionària. En canvi, l’autoengany genera frustració de cara endins i ens resta credibilitat de cara enfora”.

Cap alt, mirada llarga, verb serè, mà estesa. Totes les cartes que respon el Raül compten amb el dibuix de la portada del llibre i aquestes idees. És un gargot d’ell mateix, exhibint una flor més enllà dels garrots. És el mateix fil que us guiarà: un to positiu i constructiu. Un exercici profund d’anàlisi i de proposta. Resulta commovedor que algú privat de llibertat intenti comprendre les raons dels altres. Gosar assenyalar què no s’ha fet bé, si hi havia alternatives, les tossudes dificultats del camí. Reivindicar l’elogi del dubte. Ni retrets, ni batalletes per passar comptes, ni afirmacions i proclames de curta volada, ni teories de jugada mestra. Menys fulls de ruta i més GPS.


Per què sobre la llibertat? Justícia, llibertat i democràcia centren el tercer capítol. “A cada mur, a cada aula, a cada cel·la, a cada sala, hi ha escrita la paraula llibertat. La llibertat és, dins la presó, el bé més preuat, el somni més compartit, la necessitat més vital. És un dret del qual estàs privat, justament per això tot gira al seu voltant. Però la llibertat, juntament amb la igualtat i la fraternitat és un dels pilars republicans. La llibertat expressa el dret a ser i a ser com es vulgui. I la seva privació comporta la negació de l’individu, de la persona, de l’ésser humà.”

Defensar la via política i el camí recorregut des de la presó i davant d’un judici infame que ha de ser un altaveu al món. Advertir a tots els interlocutors internacionals que els polítics catalans estaven disposats a assumir els costos del pols amb l’Estat i la resposta judicial i no política que ha preferit Espanya. Un compromís inalterable i immutable. Aquestes són algunes de les raons que trobareu a Esperança i llibertat. Però també propostes: més múscul, més suport social i més democràcia. Si la majoria volta el 80% per resoldre-ho a les urnes, aquest ha de ser el marc.

Una declaració de principis i una declaració d’intencions. Declarar-se innocent dels delictes dels què se l’acusa i pels quals la Fiscalia i VOX advoquen anys de captiveri.  
Falten pocs dies perquè comenci el judici i els presos siguin traslladats a Madrid. Allí tornaran a confinar-los als calabossos de l’Audiència Nacional (davant del Suprem), uns espais sense llum, freds, infectes i nauseabunds que fan bona l’advertència de Mandela: els Estats es defineixen pel seu concepte de presó. Que els baixos fondos de l’Audiència Nacional, allà on va començar aquest periple, siguin el més semblant a una claveguera, és molt més que una metàfora d’en què s’ha convertit l’Espanya contemporània.

Per últim, a tall d’anècdota. Ahir s’oficiava la cerimònia de sepultura al cementiri del Soleràs (Les Garrigues) a les quatre primeres víctimes identificades de les fosses de la Guerra Civil que es va obrir a l’estiu del 2017 gràcies al Pla de fosses. La del Soleràs amb 146 persones, era la més gran; de les 505 localitzades a tot Catalunya. La consellera de Justícia va presidir la cerimònia. Però la tenacitat de dur a terme aquest exercici de restauració de les víctimes i de justícia amb la Memòria va ser del conseller Raül Romeva durant la legislatura passada.

Un ADN polític que ve de molt enrere i de molt lluny.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
14/07/2019

«Manades»: realitat creixent o escàndol social?

30/06/2019

Sóc la néta de La Florida

17/06/2019

La pèrdua de la innocència

02/06/2019

La llarga ombra del successor

19/05/2019

«Es suficiente»

05/05/2019

Dia de la mare, dia dels estereotips

21/04/2019

L’altivesa, el menyspreu i el despotisme il·lustrat

07/04/2019

Porno o educació sexual: un debat urgent

24/03/2019

L'Elda, l'Agnès

10/03/2019

Feminisme subversiu

Participació