Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

Brossa i Viladot

«Eren tres trajectòries que venien de tres mons diferents, però que per relacions internacionals o per ideologies personals havien arribat a aquest tipus de poesia»

per Carme Vidalhuguet, 21 de gener de 2019 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest ha estat el cap de setmana que donava el tret de sortida a l'Any Brossa, amb motiu del centenari del naixement. Ha estat, també, l'arrencada de Cervera com a capital de la cultura catalana; i enguany ja farà vint anys del traspàs de l'enyorat Guillem Viladot. D'aquell Viladot que a Carles diu que "tot aquell que es posa tossut en un sol llenguatge no és pas per defensar-lo, sinó per amagar els altres que ignora".

D'aquell Viladot d'Agramunt que també deia, sempre, que si treballava una variant literària pròpia, peixada de les deixalles del discurs literari era en solitari que ho feia, ignorant les modes que imperaven fora. Un discurs, el seu, que no naixia de la necessitat d'estar en sintonia amb les preferències o amb els gustos forans, sinó que procedia d'un conflicte del subjecte, del jo de l'autor, amb el poder establert.


Guillem Viladot sentia una "discrepància instintiva davant el poder". Una necessitat d'amotinar-se contra el sobirà com a representant d'un sistema que endogalava la persona, el ciutadà. No era, aquest seu, un sentiment ni social ni polític, sinó la pressura de desempallegar-se, en tant que subjecte, d'unes limitacions. Per a ell, aquestes limitacions procedien del que en deia "el sobirà", en tant que representant genuí del poder. D'un poder que gravitava damunt d'ell amb una arma anorreant: la llengua, que era el discurs, oral o escrit, en llenguatge de l'alfabet.

"Si volia alliberar-me del poder –deia-, i ser jo en tant que jo, en tant que individu personalitzat, és a dir, lliure, calia redimir-me de l'ordre alfabètic". I és així com per raons d'ubicació geogràfica i cultural Viladot no connectarà, com Joan Brossa, amb la tradició d'abans de la guerra, sinó que cap a final dels cinquanta, per voluntat de revolta i per instint d'investigació, inicia en solitari un seguit d'experiències de desintegració del llenguatge i dels jocs alfabètics.

Viladot comparteix, això sí, amb Brossa i amb Iglesias del Marquet la poesia visual. Ells són la primera generació que desenvolupa la seva activitat en un clima d'oposició al règim i de reivindicació de la llibertat. I una de les primeres exposicions de poesia concreta es va fer a la Petite Galerie de l'Alliance Française de Lleida l'any 1971. Va ser la primera aparició pública de la poesia catalana experimental, tot i que Brossa, Iglésias del Marquet i Viladot no havien format mai un grup. Eren tres trajectòries que venien de tres mons diferents, però que per relacions internacionals o per ideologies personals havien arribat a aquest tipus de poesia. I se'ls en reconeix mestratge. I en el context social i polític que avui aquí ens toca de viure, se'ns fan de rabiosa actualitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
12/09/2019

divÈrsia.cat

29/08/2019

La independència, un inevitable

15/08/2019

Festes Majors

01/08/2019

Una sola veu

18/07/2019

L'art de la paraula

04/07/2019

Investidura

10/06/2019

Llengua i raó d'estat

21/05/2019

Càstigs exemplars

16/04/2019

​Hegemonia política

25/03/2019

Política trasbalsada

Participació