Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
opinió

Simplement anticatalana

«El cas Maura, a més de posar de manifest l'actuació erràtica de les subvencions, ens assenyala com a perfectes ases»

per Xavier Roig, 19 de gener de 2019 a les 20:00 |
Fa uns dies van aparèixer unes declaracions de Carmen Maura sobre Catalunya i els catalans. Hi ha qui es pensa que pel fet de ser actor, o actriu, s'esdevé un intel·lectual. Equivaldria a suposar que el dependent d'una ferreteria és enginyer i dissenya locomotores.

El món de la faràndula ha rebut, de sempre, l'elogi d'aquest progressisme de baixa volada que caracteritza els antidretes catalans, que no són res més que la sucursal de l'antidretes espanyola -els poso nacionalitat perquè hi ha països on el progressisme és molt útil i intel·ligent-. El Procés català ha demostrat que d'intel·lectuals a Espanya (Catalunya inclosa), llevat de comptadíssimes excepcions, n'hi ha de dos tipus: els falsos -més ximples que un ase- i els comprats -els que tenen el cul llogat, vull dir-. Com en el famós acudit, al qui no li agradi que li digui ximple que es passi al bàndol dels comprats.


Total, que n'hi ha qui considerava la tal Maura una ment potent pel simple fet d'actuar bé. Gran error. El guepard fa coses increïbles. Pot, fins i tot, córrer a més de 100 km a l'hora. I què me'n diuen dels gossos tofonaires? Un humà mai podrà detectar el que ells ensumen. Són, per aquest simple fet, mamífers intel·ligents -prou intel·ligents per a analitzar el Procés de manera adequada, vull dir-? Oi que no? Doncs deixem de considerar les persones per les aparences i els clixés.

El teatre, el cinema, són arts. Activitats que estimulen el cervell. Però els empleats que hi treballen no són, necessàriament, intel·lectuals. El que treballa en una impremta de llibres no esdevé culte necessàriament. Ni, molt menys, intel·lectual. De cervells relativament independents i lliures -que és on radica la bona característica de la intel·lectualitat -n'hi ha pocs, poquíssims. I pel que s'ha demostrat, al món de la faràndula (que inclou cantants), gairebé no n'hi ha.

Però el tema principal no era aquest. Simplement vull remarcar que els catalans -perquè ens hem deixat influenciar pels espanyols i perquè som així de cagats- no diem les coses pel seu nom. Les declaracions de la Maura no són anticatalanistes, no senyor. Són, simplement, anticatalanes. Altrament confonem termes. Un senyor que li té mania a França i als seus habitants, no és antifrancesista. És antifrancès. Ja està bé de voler amagar les coses.

Els senyors de Ciudadanos si fessin a França o Alemanya el que fan aquí serien titllats de antifrancesos o antialemanys. I la seva població els rebutjaria. Però a Catalunya, com bé criticava el programa Polònia, som així. Haguérem fet el desembarcament de Normandia amb bales de fogueig, no fos cas. I els nazis hagueren guanyat, és clar.


El cas Maura, a més de posar de manifest l'actuació erràtica de les subvencions, ens assenyala com a perfectes ases. Resulta que aquesta actriu ha cobrat de Catalunya. Cal tenir pebrots! I no ho dic per ella -mira, cadascú xucla de la moma que pot i si, a sobre, el que paga és burro, doncs que mengi palla- sinó per part de TV3. No estaria malament que la nostra televisió ens digués -perquè resulta que es tracta dels nostres diners- quant ha cobrat la tal Maura per actuar en aquesta pel·lícula catalana. Però no ho faran. Com deia el meu oncle, entre catalans i bascos hi ha moltes diferències. Però la principal és que als catalans ens falta un collonet.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
06/07/2019

La nova Gestapo i els afers exteriors de la UE

22/06/2019

Ajuntaments: pitjor impossible

08/06/2019

Barcelona, dues lliçons i un desencís

25/05/2019

Només guanyarem si ho fem a Europa

11/05/2019

Puigdemont contra don Tommasino

27/04/2019

Cas Sandro Rosell: l’hora dels jutges

13/04/2019

T de «tolerants» i de «tontos»

30/03/2019

Canvi d’horari sí, canvi d’horaris no

16/03/2019

Roma no paga a traïdors

02/03/2019

«Vagos y maleantes»

Participació