Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Quina baixada de pantalons!

L'aliment de la música val molt més que tots els saldos de dipòsits que teniu dins la vostra caixa forta.

per Josep Ballbè, 7 de gener de 2019 a les 17:51 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des de ben petit, visc la música passionalment. Sense ella, no puc viure. Precisament per això --entre altres motius-- estic summament dolgut amb "La Caixa", en saber que "passa" de reeditar el "Messies" participatiu...

...Si el fet de cancel·lar-ho té a veure --com sembla ser-- amb el sarau "indepe" del principat, encara té més delicte. Des de la meva condició d'empleat prejubilat d'una altra caixa d'estalvis (on m'hi vaig deixar la vida), crec que puc parlar amb més coneixement de causa. Vaig viure --pas a pas i pam a pam-- la reconversió del que nosaltres anomenàvem OBS (obra benefico-social) des de dins... I entenc que ampliar el ventall del terme "social" a "cultural" va representar una empenta decidida i ferma envers la potenciació de conferències, exposicions i concerts.


En el cas concret de Terrassa, el corrien els anys 80 quan es va inaugurar el Centre Cultural de la Caixa de Terrassa. També els empleats de l'entitat financera ens vàrem haver d'estrènyer el cinturó per tal d'harmonitzar-ho tot acuradament.

Retornant a "La Caixa", a les acaballes del segle passat, van rebre pals de tot arreu... Pel fet de tenir "les penques" de plegar-se als interessos econòmics dels "pijos" del Golf del Prat. Fou l'època de les pintades reiterades --a les façanes de les seves oficines-- amb la cantarella reiterada del "no al Golf". S'incomplia el compromís social d'una donació de terrenys, passant-lo a afany de lucre.

Encara ho vaig viure amb més neguit i desencís pel fet que jo em vaig casar allí. A hores d ́ara, la capella de Torrebonica ve a ser una mena de magatzem de mals endreços i fa mal d'ulls. Per tot plegat, em ve de gust etzibar-los aquest adagi: "d 'anada o de tornada, els traginers fan trobada". La transcripció castellana seria la del "arrieros somos y en el camino nos encontraremos"... A mi mateix, com a client de l'entitat se'm generen massa dubtes sobre la incongruència i el desgavell que la mesura representa. Interpreto que, de la mateixa manera, altra gent pugui replantejar-se la relació mútua i cercar-se les garrofes en altres llocs. Malgrat el fort procés de concentració bancària, encara hi ha marge per a triar i remenar.

Després de 23 anys, però, encara sort que aquesta popular cantada seguirà endavant. Ho farà amb el coratge reforçat de bona part dels 450 que hi estaven compromisos. Ells sí que senten --amb el cor-- que aquest patrimoni immaterial no es pot perdre. Dessota el paraigua de "l'Associació Messies Participatiu Barcelona" no frenen. Voler-me fer creure que cedeixen els trepans del projecte a altres iniciatives privades perquè ja està consolidat és una presa de pèl. Ja fa temps que m'afaito!... És clar que han fet molt de mal les proclames per l'alliberament de gent engarjolada (per motius polítics) i els llaços grocs en acabar els concerts dels darrers anys. Que aquests elements s'escampin anàrquicament en un entorn esfereïdor i hagin motivat realment la pèrdua d'un tresor tan gran em fa plorar. Se'm fa difícil expressar --de manera paral·lela-- la forta emoció que vaig experimentar, fa dos anys, cantant el "Rèquiem" d'en Wolfgang Amadeus Mozart (al Centre Cultural). Precisament per això, em poso a la pell dels cantaires que a hores d'ara haurien quedat "penjats" pel "Messies" d'en Georg Friedrich Händel.


Senyors de "La Caixa": us podeu endur les seus socials (tant en l'àmbit financer com social) on us roti. Però, si us plau, "amb les coses de menjar, no s'hi juga! L'aliment de la música val molt més que tots els saldos de dipòsits que teniu dins la vostra caixa forta. Aneu-vos-en a pastar fang! L'heu esguerrat de dalt a baix.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Josep Ballbè
Periodista titulat per la UAB de Bellaterra (any 1978). Jubilat del sector de les caixes d'estalvi (34 anys a Caixa de Terrassa). Soci fundador del Cor Sant Martí de Viladecavalls. Antic alumne dels salesians i gran aficionat a la música. Sobretot en la vessant de l'orgue litúrgic.
16/10/2019

Quina tardor ens espera

07/10/2019

Driblings i més driblings

18/09/2019

Hi ha altres contaminacions

08/08/2019

Un poeta de bandera

29/07/2019

No l'ha salvat ni la campana

22/07/2019

L'amagatotis d'unes sigles

07/05/2019

La Gispert, millor si es perd

23/04/2019

El llibre i la rosa

01/04/2019

Celebració fora de lloc

26/03/2019

La festa de la Serralavella

Participació