opinió

Escollir els millors

«L'extrema dreta ha guanyat veu perquè els que han governat fins ara l'hi han donada. El problema continuarà i continuarà»

per Xavier Roig, 5 de gener de 2019 a les 20:00 |
Quan fa anys la Generalitat va construir un enorme pont nou a la carretera que uneix Castellterçol amb Moià, vaig constatar com es llençaven els diners a casa nostra -un país que, malgrat formar part del primer món, no pertany als més rics-. Tot va ser per substituir un pont estret que no permetia una circulació folgada. Vaig pensar: "A Suïssa hagueren fet un altre pont petit al costat, tot desdoblant la circulació, per tal d'aprofitar el vell.

Tot més barat i auster, i igualment efectiu". L'anècdota em ve al cap en veure com una activista d'extrema esquerra com l'Anna Gabriel -que no deixa de ser militant d'un partit populista, però de l'altra banda-, hagi trobat el refugi en un país com Suïssa. A mi no m'ha sorprès. Sempre he defensat Suïssa malgrat la demagògia que entre nosaltres, meridionals, se li ha aplicat sovint -en el passat, és clar-. Per això no m'ha estranyat que Suïssa li hagi concedit a l'Anna Gabriel la residència per 5 anys.


De països com Suïssa, i d'altre nord enllà, n'hauríem d'aprendre moltes coses en lloc d'aplicar-los, com deia, la crítica demagògica que, fins fa poc, estava de moda entre nosaltres. Recordin-ho. Els països anglosaxons, Suïssa, Alemanya, etc., eren considerats entre nosaltres, pobres toca timbals, llocs habitats per reaccionaris, inferiors a nosaltres, que sempre mantenim viu aquest progressisme salvador de la humanitat. Enveja del que no les pot haver-hi? Probablement.

Perquè resulta que, a l'hora de la veritat, en el moment que han vingut mal dades, el nostre únic refugi han estat ells. La seva premsa és l'única que, fins i tot estant en contra, en molts casos, de la independència de Catalunya, ha defensat el nostre dret a separar-nos. Els seus advocats, les seves corts de justícia, les úniques a protegir-nos del corrupte poder judicial espanyol. L'enorme diferència entre aquests països i nosaltres és que ells estan ben governats i nosaltres no. La riquesa de les nacions prové de tenir uns governants bons com a conseqüència d'un sistema electoral que permet que els millors arribin a dalt de tot.

Es critica molt l'arribada al poder andalús de la dreta extrema aliada amb l'extrema dreta -estan a tocar-. I jo també penso que això no serà precisament bo. Però crec més convenient analitzar-ne les raons: els que han governat Andalusia fins ara han estat unes galtes. Han aconseguit un país subvencionat i corrupte. Amb la taxa d'atur més alta d'Europa mentre que, per exemple, el sector agrícola no troba gent recol·lectora de l'oliva.

L'extrema dreta ha guanyat veu perquè els que han governat fins ara l'hi han donada. El problema continuarà i continuarà. Perquè el nostre sistema electoral és tancat, amb llistes de partit que ens aboquen irremeiablement al vot ideologitzat. No es vota aquell que és millor, sinó el que em cau simpàtic o el que diu les coses que vull sentir. En els països ben governats la gent barreja els criteris a l'hora de votar. "És dels meus, d'acord. Però és, a més a més, un bon administrador?". Evidentment, molta gent que no està políticament motivada, vota al que li mereix més confiança gestora. Aquesta permanent barreja de criteris porta els millors a dalt de tot.


Per contra, les llistes tancades comporten excessiva ideologització i manca de competència. A la llarga es tradueix en una societat dividida per la ideologia, la xerrameca, més que no pas pels fets i els resultats. I aquest és el nostre drama. El preu que paguem per ser meridionals. El fet que comporta que, a la llarga, una catalana militant d'extrema esquerra hagi de fugir a un país perfectament capitalista per tal que la protegeixi.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
13/04/2019

T de «tolerants» i de «tontos»

30/03/2019

Canvi d’horari sí, canvi d’horaris no

16/03/2019

Roma no paga a traïdors

02/03/2019

«Vagos y maleantes»

16/02/2019

Eleccions: la fi d’algunes menjadores

02/02/2019

Comença la mascarada

19/01/2019

Simplement anticatalana

05/01/2019

Escollir els millors

15/12/2018

Sense bombolles de Freixenet?

17/11/2018

Justícia: senyals negatius i positius

Participació