Universos paral·lels

«Si mai coincidissin, la M i l’E s’entendrien. Però es mouen en universos paral·lels, impermeables, separats injustament, amb grans diferències d’oportunitats»

per Marc Ordeix, 4 de gener de 2019 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La C és una estudiant brillant. Treballadora, proactiva, simpàtica, esportista. Amb 25 anys, es troba immersa en el seu doctorat en biotecnologia, avaluant la relació de les algues amb la qualitat de l’aigua dels rius. Va venir de Castella i s’està en un pis compartit. Es mou, il·lusionada, entre els punts i els aparells de mostreig, les tècniques de laboratori, els càlculs estadístics, els articles científics que va bastint al seu ordinador, les estades de recerca i les presentacions per a congressos internacionals. 

L’E era un estudiant de primer ordre. Incansable, espavilat, detallista, atleta. Amb 25 anys, ha fet de pintor, paleta, mecànic, entrenador, soldat. S’acaba d’esmunyir d’un camp de refugiats de Tinduf, al desert d’Algèria, a tocar el Sàhara Occidental, la llar dels seus pares, territori que, després d’una guerra cruent i inacabada, segueix, en gran part, ocupat pel Regne del Marroc. Va néixer als campaments, on el paisatge suau i exòtic, el pa cuit a sota la sorra i l’aroma dolç del te contrasten amb els 50ºC a l’estiu, la manca de pluja i, conseqüentment, d’herba per alimentar dignament quatre cabres i algun pollastre, que s’acaben d’atipar amb les sobres de l’ajuda humanitària. L’escalfament global, tant climàtic com polític -Trump, Macron, Vox...-, no li permeten albirar un futur millor.

 
L’E no podia més: ha sol·licitat asil polític. Va aplegar els diners suficients per volar, com un turista, nord enllà. La campanya “Vacances en pau” li va permetre viure als seus 13 i 14 anys un parell d’estius de somni entre Tossa i Sant Feliu de Guíxols, on va aprendre els components principals de la nostra cultura i les nostres llengües oficials. Aquí comparteix un pis d’acollida, sense família ni amics. S’acaba de treure el carnet de conducció de toro i, tot i que no menja mai porc, espera, il·lusionat, començar a treballar en alguna empesa càrnia. A banda de construir una família i ajudar els de casa, també voldria tornar a estudiar. 


La C i l’E no s’han vist mai ni es coneixen. Viuen ben a prop, d’esquena l’un de l’altre. Si mai coincidissin, com l’aigua quan remulla el desert, s’entendrien. Però es mouen en universos paral·lels, impermeables, separats injustament, amb grans diferències d’oportunitats.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marc Ordeix
Marc Ordeix i Rigo (Vic, 1966) és doctor en Gestió Forestal i del Medi Natural per la Universitat de Lleida, llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona, diplomat en Tecnologia de l’Aigua per la Universitat Politècnica de Catalunya, màster en Conservació de la Natura i Recursos Naturals per l’IUSC (Barcelona) i màster en Gestió i diversitat de flora i fauna per a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els anys 1999 i 2001, va treballar en l’anàlisi d’aigües i el control d’estacions depuradores d’aigües residuals. Des del 2001, és coordinador del Centre d’Estudis els Rius Mediterranis, actualment associat a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, amb seu al Museu del Ter, a Manlleu (Osona).
28/10/2021

​El Puig dels Jueus de Vic: biodiversitat i salut

06/07/2021

​La pesca, l'art de la paciència

25/02/2021

Per una Plana viva

17/12/2020

​L'esperit del temps

15/10/2020

​Coses que funcionen

03/03/2020

Glòria al Montseny

02/01/2020

Clima, veganisme i decreixement

04/01/2019

Universos paral·lels

27/06/2018

Què passa al pantà de Sau?

17/04/2018

​Memòria de peix

Participació