​Tanta boira

«És interessant no oblidar que a dalt hi lluu el sol. Allò que acaba vencent la boira i menjant-se la humitat. Perquè la veritat acaba triomfant»

per Blanca Busquets, 29 de desembre de 2018 a les 13:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No dic pas cap disbarat si dic que aquest any hi ha hagut un excés de boira al Collsacabra. A la Plana no sé si és normal que n’hi hagi tanta (no la tinc controlada), però aquí dalt, sí. A Cantoni, la boira, que acostuma a ser del tot esporàdica, aquesta temporada s'ha convertit en companya inseparable de matins, tardes o dies sencers. Quin mal hem fet? Cap. Segons diuen els experts, és simplement una combinació d’humitat i manca d’aire que ventili. 

No hi entenc d’aquestes coses però sí que camino molt per camins, muntanyes i boscos, i em fa l’efecte en tots els casos, que el terra no dona per a més a l’hora d’absorbir aigua. Es queda sobre el terreny a l’espera que un mínim de sequedat li demani ser reabsorbida. Almenys, però, he de dir que, a final d'any, els camins ja no són rius, sinó tan sols fang. Fas xop-xop, però no tens la sensació de tirar aigües amunt (o avall), com ha passat durant uns quants mesos.


La boira també s’ha instal·lat al nostre país. N’hi ha molta i és espessa. En aquests dies, en què encara es nota més, és interessant no oblidar que a dalt hi lluu el sol. El sol és allò que ho il·lumina tot. Allò que, encara que li costi, acaba vencent la boira i menjant-se la humitat. Perquè la veritat, costi el que costi, acaba triomfant. Encara que, de vegades, seria molt plaent que no trigués tant.

Que l’any que ve sigui millor. Per raons humanitàries i per molt més. Bon 2019.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
07/10/2019

La postveritat de Sant Roc

18/09/2019

​Pilotes de golf

26/07/2019

La calor

10/07/2019

El Xat

27/06/2019

«​La mare quan plora»

12/06/2019

​Festa Major de luxe

28/05/2019

​El fenomen dels lavabos freds

15/05/2019

Una història molt pròxima

25/04/2019

El joc de la vida

12/04/2019

​Cabrera, per fi

Participació