Opinió

Taula de Nadal

«La conversa puja de to. L'àvia s'ha despertat. La mestressa de la casa obre una ampolla de cava i es fa un silenci»

per Francesc-Marc Álvaro, 25 de desembre de 2018 a les 19:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Encerclats pels torrons, els fruits secs, una imitació de panettone vagament passable, i diverses ampolles de cava, els que seuen a taula van fent, per meandres no del tot desconeguts. A fora no hi ha ni una ànima. L'àvia s'adorm i els nens juguem amb les figuretes del pessebre. Catalunya, Nadal del 2018:

- I, doncs, què farem?


- Què farem o què faran, deus voler dir. Perquè els toca a ells, moure fitxa. 

- Però a ells els hem triat nosaltres, si no em falla la memòria. Tot just fa un any. No han vingut de Mart. 

- Ells no pensen tots el mateix, i d'aquí plora la criatura. Cadascú va a la seva. Cadascú al seu tros. I, si no funcionen, que pleguin, com ha dit la Paluzie. Ja n'estic tip, de tanta comèdia! 

- Què dius! Què dius! La Paluzie, si vol, que es presenti a les eleccions, a veure quants vots treu. Mentre, que no enredi. 


- Però té raó en una cosa: ens hem quedat a mitges i cal continuar. O ens passaran per damunt. No podem badar, no podem afluixar. En Torra ho va dir molt clar: "no afluixeu!". No hi ha res a fer: hem de fotre el camp d'Espanya. Fixa't: ara ens imposen el nom de l'aeroport de Barcelona, com si fóssim una colònia. I ho fa el que diu ser progressista i campió del diàleg!  

- Vols més gent a la presó? Vols més judicis? Vols que governin a Madrid el PP i Ciutadans, que ens volen esborrar del mapa? El Xavier Vendrell, a la tele, va dir una cosa que em va agradar: si no pots fer el cim per una ruta, cal intentar-ho per una altra banda, i abans toca agafar forces i triar bé el nou moment. No siguem ximples. A la meva empresa, que estiguem per això, clarament, només en som deu o quinze, de més de cent persones. Us penseu que tot Catalunya és com les vostres reunions de l'Ateneu o les trobades amb el grup de caminades... No fotem! N'hi ha molts que passen olímpicament del tema, i també alguns que hi estan molt en contra, que l'Arrimadas pesca a tot arreu, també entre gent d'aquest carrer. La vaga de fam es va comentar només el primer dia; després, indiferència entre la majoria dels meus companys de l'oficina. És així de trist. I així de cert.

- Quina merda! Si hi anem de veres, si no ens caguem les calces, com la tardor passada, hi haurà gent que s'hi afegirà. Sempre passa. Però no podem recular més. L'efecte bola de neu, que sempre diu en...

- Calla, calla, això és pensament màgic. Només escolteu i llegiu aquells que us donen la raó. I no suporteu que us diguin que hem de ser més gent i que no existeix cap República...

- Ara sembles aquell Mosso! Fes-t'ho mirar, fes-t'ho mirar!. Perquè acabaràs donant les gràcies si et deixen parlar en català un dia a l'any. Com els negres esclaus amb l'amo blanc...

La conversa puja de to. L'àvia s'ha despertat. La mestressa de la casa obre una ampolla de cava i es fa un silenci. La mestressa, somrient, aprofita el moment per dir-hi la seva, mentre el va servint, amb el punt de fred que pertoca:
- Escolteu, escolteu, vull fer un brindis. Per tots aquells i aquelles que avui són a la presó i a l'exili, perquè aquesta injustícia s'acabi ben aviat. I perquè no ens barallem més del compte, si pot ser. 

Tots els comensals es posen dempeus i alcen les copes. L'àvia, eixorivida, amolla el crit de guerra:
- Mai menos

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc-Marc Álvaro
Francesc-Marc Álvaro (Vilanova i la Geltrú, 1967). Periodista, escriptor i professor de Periodisme de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. Columnista de La Vanguardia i Serra d'Or, i comentarista a RAC1 i TV3. Autor de diversos llibres, entre els quals Ara sí que toca! El pujolisme, el procés sobiranista i el cas Pujol i Per què hem guanyat. Premi Nacional de Periodisme 1994.
A Twitter: @fmarcalvaro
www.francescmarcalvaro.com
15/10/2019

Em truca un col·lega estranger

01/10/2019

El que només depèn d'aquí

10/09/2019

Contingut i continent de la Diada

23/07/2019

Que Sánchez escolti Iceta

09/07/2019

Sacrificis, interessos i sermons

29/04/2019

​Quin és el mandat del 28 d'abril?

05/03/2019

Moreno i aquell fantasma de 1980

19/02/2019

Madrid més enllà del «No surrender»

05/02/2019

​Aplicar el mandat

22/01/2019

Lideratges i tabú

Participació