No n'hi ha prou amb maratons i recaptes solidaris

«Cal potser un replantejament sobre per a què ha de servir la solidaritat i on s'ha de destinar»

per Isàvena Opisso , 21 de desembre de 2018 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Desembre és un mes marcat pels actes solidaris, des dels més multitudinaris com poden ser el gran recapte d’aliments o la Marató de TV3 fins als duts a terme per organitzacions més modestes amb diverses finalitats benèfiques, i any rere any veiem que aquests actes són capaços de provocar una gran mobilització ciutadana per organitzar accions per recaptar diners o aliments.

És admirable que una part tan nombrosa de la població estigui disposada a destinar diners i esforços a la solidaritat, i molta de la gent que hi participa activament donen a conèixer la importància de l’aprenentatge de valors com a solidaritat, el bé comú o la generositat de donar diners o temps sense esperar res a canvi moguts per les ganes d’ajudar.


Cada any, també al desembre, s’alcen diverses veus qüestionant certs aspectes d’aquests actes solidaris, i posen de manifest l’important negoci que fan els supermercats amb el gran recapte d’aliments, el perill de caure en l’assistencialisme mitjançant la donació d’aliments a persones en situació de pobresa, o el foment de la cultura de dependència en el repartiment d’aliments. També sentim veus que ens recorden que la manca d’inversió en projectes de recerca a Catalunya és una evidència i que finançar els projectes mitjançant els diners recollits a la Marató pot esdevenir una normalització de l’infrafinançament públic.

Cal potser un replantejament sobre per a què ha de servir la solidaritat i on s’ha de destinar. De ben segur que moltes de les persones que fan ús del banc d’aliments podrien tenir una situació econòmica molt més digna i autònoma si finalment es desplegués d’una manera real i efectiva la Renda Garantida de Ciutadania, per posar un exemple.


I a mi no em deixa de sorprendre perquè no destinem també aquesta energia a aturar les causes i a combatre desigualtats, i a demanar als governants de tots els àmbits que desenvolupin polítiques d’equitat, mesures de reequilibri dels ingressos, i mecanismes que corregeixin les desigualtats. Perquè no exigim també que els equips de recerca, molts d’ells puntals, dels que disposem a Catalunya estiguin dotats de pressupost suficient per poder dur a terme la seva feina de manera eficient.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Isàvena Opisso
Osonenca, bibliotecària de professió i vocació, amant de la música clàssica i l’òpera, membre de la junta de l’associació LGTB TALCOMSOM, defensora del transport públic i els serveis públics, activista pels drets socials i per la llibertat de les persones.
24/04/2020

Un Sant Jordi diferent

16/03/2020

Ara toca quedar-se a casa

27/01/2020

El bus diari a la UAB: una línia més que necessària

10/12/2019

​El transport públic a Osona o el dia de la marmota

28/10/2019

Per què tan pocs infants i joves utilitzen el bus urbà?

21/06/2019

On són els infants ara que s'ha acabat l'escola?

23/04/2019

Sobre caputxetes i biblioteques escolars

18/02/2019

​Els patis d'escola oberts

21/12/2018

No n'hi ha prou amb maratons i recaptes solidaris

22/10/2018

​El futur incert dels menjadors escolars

Participació