Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

El millor del 2018

«El 2018 s'ha destacat per ser un any de gran producció d'excel·lents discos protagonitzats per artistes femenines o grups liderats per dones»

per Lluís Gendrau, 10 de desembre de 2018 a les 21:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
​​Quin són els millors discos catalans del 2018? D'entre la producció anual de prop de dos milers de discos a Catalunya, el 2018 s'ha destacat per ser un any de gran producció d'excel·lents discos protagonitzats per artistes femenines o grups liderats per dones. La revolució de les dones en la música catalana ha esdevingut una realitat de la qual, després que l'Anuari de la Música –editat per Enderrock i ARC– posés sobra la taula la discriminació dels principals grups catalans. El debat generat arran d'aquesta denúncia a través d'un seguit de reportatges que es van començar a publicar e 2017 i de l'exposició D'Ones: la revolució de les dones en la música, organitzada per la Generalitat de Catalunya a partir d'una idea d'Enderrock, ha començat a donar els seus fruits. Just aquests dies s'ha donat a conèixer el cartell del Primavera Sound que, més enllà dels caps de cartell, ja ha anunciat la voluntat d'equiparar els artistes masculins i femenins que pugin als escenaris.

D'entre la collita femenina del 2018 cal destacar les veus empoderades. Un extraordinari exemple són Clara Peya –Estómac (Satélite K)–, Judit Neddermann –Nua (Satélite K)– o la gran revelació nacional i internacional que ha suposat la irrupció de Rosalía, aquesta jove flamenca de Sant Esteve Sesrovires que ha donat la volta al món amb el seu Malamente. També cal situar en aquest panorama cantants d'altres orígens que s'han instal·lat a Catalunya com Edna Sey de The Sey Sisters, que visibilitzen la lluita diària de les descendents de les persones migrades que, com elles, han nascut i crescut a Catalunya. I, al mateix temps, cal prendre nota d'interessants artistes emergents com és el cas de Ju –Bandera blanca (RGB Suports)– o Suu –Natural (Halley Records)- així com l'aranesa Alidé Sans –Henerècia (Fente)– o l'ospnenca Paula Valls –I Am (Satélite K)–.


El 2018 també ens ha servit el millor disc d'Els Pets, Som (RGB Suports). Una aposta que al cap de més de tres dècades ha sabut renovar-se amb un complet catàleg de cançons pop, sinceres, autèntiques i sorgides de l'ànima. Una de les peces més corprenedores és Corvus –escrita per Joan Reig–, que aborda el tema de l'assetjament a menors a càrrec de capellans. La banda de Constantí ha trobat la inspiració en l'estada de Lluís Gavaldà a Londres, on s'ha instal·lat amb la família, i sembla que li ha aportat bones influències entre programa i programa d'El celobert a iCat, un divertimento en clau musical que aviat tindrà versió televisiva. Però, sobretot, la font de l'eterna joventut d'Els Pets ha estat el beuratge que els ha servit el productor Joan Pons, a qui s'han apropat per seguir mantenint el tipus.

Precisament, un dels gurus del 2018 ha estat El Petit de Cal Eril, i el corrent que ha impulsat del pop metafísic. Aquesta vegada no han estat els periodistes els que han etiquetat la nova escena, sinó els mateixos músics que provinents del pop-folk galàctic i independent han buscat en la metafísica la seva pròpia definició. És una escena que inclou el valoradíssin àlbum de Joan Pons –Triangular (Bankrobber), gravat entre Olot, Guissona i Nova York–, però també la delícia artesanal, alhora que densa i obscura de Ferran Palau –Blanc (Halley Records)– o la capbussada pop que han fet grups provinents de connotacions més punk com ara Germà Aire –Sempre (Famèlic)– o els mallorquins Da Souza –Futbol d'avantguarda (Famèlic)–, i fins i tot Joan Colomo –L'oferta i la demanda (BCore Disc)–.

I en la tria del 2018 no ens podem oblidar d'una escena adolescent que es mou pels formats digitals amb una força imparable: el rap i el trap en català. Els nous gèneres de les músiques urbanes van més enllà de les rimes de Valtonyc, i abarquen un nou llenguatge i nous formats d'arrel Youtube i Instagram com a principals canals d'expressió. Cal fixar-se en el rap de la terra del barceloní Senyor Oca –Cant de pagès (RHRN)–, reencarnació d'un cirurgià plàstic de reconstrucció facial en el món del hip-hop– o en el trap imparable de l'egarenc Lildami –nova vida d'un enginyer dissenyador de cotxes esportius en les rimes traperes–. Podrien semblar uns desconeguts, però els milers de visites a les xarxes els situen com a referencials a grups i artistes com Txin Pixin, Homes Llúdriga, Poor Tràmit, Joina, Jazzwoman, Pupil·les o Crimen Pasional. És una nova manera d'entedre la música.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Lluís Gendrau
Periodista i director editorial del Grup Enderrock, que publica Enderrock, 440Clàssica&Jazz, EDR-digital setmanal, Sons de la Mediterrània, Jaç i Anuari de la Música. Realitzador del programa Sona9 a Catalunya Ràdio i iCat.cat. A les xarxes: @lluis_gendrau/www.enderrock.cat.
21/08/2019

La poesia de Rosalía

22/07/2019

Hi ha una bombolla de festivals?

24/06/2019

La Trinca per salvar la humanitat

27/05/2019

Barcelona sense cultura no és estratègica

30/04/2019

​Catalans, valencians i mallorquins... com deia Tomeu Penya​

01/04/2019

​A la presó per culpa de la Dharma​

04/03/2019

Setze jutges mengen fetge

05/02/2019

​50 anys de dioptries

07/01/2019

​Com sonarà el 2019?

10/12/2018

El millor del 2018

Participació