Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
opinió

À Punt, una oportunitat perduda?

«Els informatius semblen fets des de Torrejón d'Ardoz o des de Colmenar Viejo, amb una òptica de la realitat centralista pròpia de les cadenes espanyoles, farcida de tots els tòpics a l'ús»

per Francesc Viadel, 1 de desembre de 2018 a les 19:44 |
Bon Dia TV, el canal de televisió conjunt per Internet de TV3 i IB3, ha començat la seva singladura sense À punt. De moment, el canal valencià no té cap intenció d’afegir-se al projecte. Fonts properes al mateix han arribat a negar amb insistència que ni tan sols hi hagin hagut converses per a incorporar-s’hi tot i que gatets i gossets saben que això, simplement, és mentida. Les converses s’han produït i sembla que no han estat poques. Per si havia algun dubte, la mateixa vicepresidenta de la Corpo, Núria Llorach, fa res que ha tornat a confirmar els contactes en una entrevista concedida al periodista Moisès Pérez del setmanari El Temps

Els valencians, doncs, es quedaran sense Bon Dia TV i, també, sense poder veure TV3 ja que per ara no està previst que hi hagi reciprocitat entre canals a causa de la negativa de la Generalitat valenciana malgrat totes les promeses que s’havien fet fa tres anys enrere. És evident que els dirigents de l’esquerra valenciana continuen tement la dreta cavernícola indígena, catalanòfoba i insidiosa. Una dreta que va imposar el seu relat identitari fa unes quantes dècades i que ha manat ininterrompudament des d’aleshores.


La de Bon Dia TV i la de la no reciprocitat amb TV3, són dues grans decepcions en relació a un canal anheladíssim per molts valencians els quals van viure amb impotència el llarg període de degradació de l’antiga TVV així com el seu brutal i dramàtic tancament. El cas és que Compromís, Podem i els socialistes s’havien conjurat tant per rescabalar els antics treballadors de l’ens com per a reconstruir la malmesa estructura pública de comunicació. A l'última, gairebé no ha estat ni una cosa ni l’altra. Cap conflicte laboral havia tingut tant d’impacte com l’acomiadament de més d’un miler de treballadors de la televisió valenciana ni cap cosa s’esperava tant del Govern del Botànic com la posada en marxa d’un canal públic capaç de contribuir a la regeneració política i social del país després de 20 anys d’hegemonia d’una de les pitjors dretes d’Europa.

Tot plegat, l’arrencada ha estat agredolça. I un sempre es pot fer el compte que millor tenir una televisió que no tenir-ne cap. Com sigui, el resultat fins ara és ben minso. La programació, del tot irregular i majoritàriament en mans del sector privat, sembla que només vulgui connectar amb un tipus molt determinat d’audiència, preferentment amb la gent de les comarques a través de continguts que se situen en la frontera del folklore. Els informatius semblen fets des de Torrejón d’Ardoz o des de Colmenar Viejo, amb una òptica de la realitat centralista pròpia de les cadenes espanyoles, farcida de tots els tòpics a l’ús. Lamentablement, el gremi periodístic que tan bel·ligerant va ser amb la contractació dels extreballadors no ha dit ni pruna al respecte.   

Però el pitjor de tot, és que À Punt no la veu ningú. Milers de valencians possiblement no saben ni que existeix i moltíssims altres ni tan sols no tenen possibilitats de sintonitzar-la, almenys ara com ara. Les audiències la situen per darrera de la televisió de Múrcia -un empresa amb moltíssims menys treballadors- o al mateix nivell que la moribunda 8TV, per dir alguna cosa. 

No sembla que la situació vagi a millorar. Fa poc els partits polítics valencians, a excepció de Compromís, s’han manifestat en contra d’incrementar en 14 milions la partida pressupostària d’À Punt fins arribar als 69 milions d’euros. Amb la negativa de modificació pressupostària, socialistes, populars, ciudadanos i podemites han manifestat també el seu malestar en com s’estan fent les coses en aquella casa, el que representa una desautorització directa a la directora Empar Marco, de l’òrbita de la vicepresidenta, Mónica Oltra. De moment, la crítica no ha anat més enllà, però és una remor a crits que si per Ximo Puig fora ja s’hauria renovat tot l’equip directiu. Cal preveure que després de les eleccions, potser abans, tot saltarà pels aires.


Així les coses, i ha pocs mesos del seu naixement, À Punt ja és un projecte de dubtosa viabilitat i una font de frustració per a milers de votants de Compromís que havien somiat amb una televisió de qualitat que possibilités l’articulació d’un imaginari de país. Els més crítics asseguren que per a Oltra la televisió mai no ha estat una de les seves prioritats polítiques, almenys mentre li facin cas en la Sexta, mentre que Puig no vol perdre el temps en un tinglado el control del qual se li escapa. Estem davant d’una oportunitat perduda?. El temps dirà.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Francesc Viadel
Francesc Viadel (Algemesí, 1968). Periodista i escriptor. És doctor en Sociologia per la Universitat de València i professor de periodisme a la Facultat Blanquerna de Relacions Internacionals i Comunicació de Barcelona. Autor de diversos assajos, novel·les i llibres de poemes. A Twitter: @FrancescViadel i també a https://francescviadel.wordpress.com/.
12/01/2019

Del Mestre Ripoll a la Geperudeta passant pel Botànic

29/12/2018

Oltra, Catalunya i el dilema valencià

15/12/2018

21-D o l’estupidesa de Sánchez

01/12/2018

À Punt, una oportunitat perduda?

17/11/2018

Segur que és la Barcelona de Valls?

03/11/2018

Toni Mollà, memòria civil d’un valencià

20/10/2018

Casado o la burrera sense complexos

06/10/2018

El PP i l'incendi del Reichstag

22/09/2018

Jutges per la pàtria

08/09/2018

​Linxeu Esquerra!

Participació