Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Opinió

Si no en saps, calla

«Sembla que tots estiguem obligats a dir la nostra sobre qualsevol tema. Amb tanta tertúlia és com si se'ns hagués encomanat la dèria d'opinar sense fonament»

per Ada Castells, 27 de novembre de 2018 a les 23:00 |
Ja fa temps que patim una pandèmia d'opinatitis. En la societat de la informació (per no dir de la desinformació) sembla que tots estiguem obligats a dir la nostra sobre qualsevol tema. Si, per exemple, ens pregunten si estem d'acord amb els nous tractaments en contra del càncer de matriu, potser serem capaços de dir que no en sabem res, però quan es tracta d'una qüestió més social o política, el més probable és que no callem, quan, de fet, seria el més sensat. Amb tanta tertúlia és com si se'ns hagués encomanat la dèria d'opinar sense fonament i a les escoles més progres fins i tot es fomenta que els nanos hi diguin la seva, en lloc de callar quan parla el mestre: més adult, més preparat i, esperem, més savi.

Què n'opinem de la crisi dels refugiats? O de la contaminació marina? O de les diferències nord-sud? O de la gestió a les presons? O dels programes per prevenir l'assetjament sexual? Així com en la qüestió del càncer acceptem que no hem cursat sis anys de medicina ni quatre de MIR i que val més estar calladets, en aquests altres temes ens veiem capaços d'obrir la boca per, en el millor dels casos, haver llegit un article al diari (en el pitjor, haver ullat un tuit).


És així, com a poc a poc, es va creant un estat d'opinió fonamentat, no en fets, sinó en altres opinions normalment magnificades o esbiaixades perquè provenen d'un mitjà de comunicació i no d'uns estudis fonamentats. De tot això és del que ens adverteix Hans Rosling a Factfulness, que a partir d'avui tenim a les llibreries de la mà de La Campana.

Només ens hauríem d'atrevir a opinar basant-nos en dades i aquestes dades molts cops no són tan difícils de trobar. Navegant per Internet i anant a parar a les pàgines d'organismes com l'ONU o altres institucions, les tenim ben a l'abast en pocs segons. Per què allargar les discussions sobre si podem aturar el canvi climàtic o podem enfrontar-nos a la pobresa, si amb les dades en mà aquestes discussions es poden desencallar amb fets objectius?

De vegades sembla que ens agradi més remenar la perdiu que no pas celebrar els triomfs que ha aconseguit la humanitat en la seva lluita en contra de les injustícies. Sí, ho estic dient: els triomfs. Un exemple: la vacunació ha aconseguit acabar amb malalties que abans es creien incurables. Si ho tinguéssim més present, no seria tan difícil que els qui fan recerca aconseguissin finançament. El percentatge de nens menors d'un any vacunats d'alguna malaltia al món és del 80%. Oi que us esperàveu una xifra molt més baixa? I és que la negativitat ven molt més que les bones notícies. No ens hi podem conformar: ens hi juguem l'esperança.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Ada Castells
Escriptora, periodista cultural i professora d'escriptura creativa. Sempre té una nova ficció entre mans que l'ajuda a fugir de la realitat i, quan tot va bé, acaba en novel·la. Les seves prioritats són llegir, escriure i menjar bé, no necessàriament per aquest ordre. A Twitter@AdaCastells
11/12/2018

Carteristes al metro

27/11/2018

Si no en saps, calla

13/11/2018

El fatalisme és fatal

30/10/2018

El preu de continuar sent

16/10/2018

El moment d'actuar

02/10/2018

Aquests negres fan lleig

18/09/2018

Vol bosses de plàstic?

04/09/2018

La construcció del nosaltres

21/08/2018

I al tercer whatsapp, Esra ressuscità

07/08/2018

Migdiada obligatòria

Participació