la veu de nació

El nacionalisme del càstig

«En el rebuig contra l'acord entre PSOE i PP pel Poder Judicial hi ha més reacció contra la mateixa idea de pacte que escàndol pel mecanisme»

per Pep Martí i Vallverdú , 21 de novembre de 2018 a les 21:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Que el magistrat Manuel Marchena s'hagi convertit en l'heroi de la dreta nacional espanyola diu molt de la natura del "patriotisme constitucional" que alguns proclamen. Els esdeveniments dels darrers mesos -amb la formació del govern Sánchez ungit amb el vot de Podem i de les forces sobiranistes-  han mostrat el pitjor d'un nacionalisme espanyol desinhibit. Les sessions celebrades aquests dies al Congrés ho constaten: només el càstig a la "rebel·lió" catalana és vist com un reclam efectiu a les masses del bon poble espanyol. El seu és un nacionalisme punitiu.


Un partit que s'anomena liberal, com Ciutadans, presenta una moció contra els indults, abans que ni tan sols comenci el judici. Però no és només això. El seu líder, Albert Rivera, assegura que si governa, els dirigents independentistes compliran condemna (quina?) fins al darrer dia. En un país que pateix problemes de fons molt greus i que exigirien un projecte reformista radical (com la despoblació creixent que afecta gran part de l'Espanya castellana i extremenya, les enormes desigualtats salarials, la crisi de futur dels joves universitaris o el mal funcionament de la justícia), només el càstig al sobiranisme esdevé un aglutinant de la meitat, poc més o menys, del cos electoral espanyol.


El càstig als dirigents sobiranistes és la condemna a "l'altre". L'odi a la diferència. En el rebuig al pacte entre PSOE i PP per nodrir el nou Consell General del Poder Judicial hi ha més reacció contra la mateixa idea de pacte que no pas escàndol pel mecanisme. Cada vegada més, el component "religiós" del nacionalisme espanyol s'entreveu amb poc dissimul.

El suport de "separatistes i populistes" a Sánchez és condemnat com a anatema i veritable pecat original de l'executiu socialista. No es desaprofita cap ocasió per desenterrar els mites de sempre. L'últim, Gibraltar. El llenguatge bel·licós al Congrés s'obre pas a cada dia que passa i fins i tot obliga la presidenta de la cambra a intentar parar els peus als seus.


Òbviament, la situació té poc a veure amb el que es va viure la primavera de 1936. El carrer ho contempla de manera diferent i més madura. Però els discursos són similars. Les paraules provocatives busquen resposta semblant i hi ha qui cau fàcilment en la trampa o busca afegir-se al guirigall. El menyspreu a l'adversari s'ha convertit en un tret comú, especialment en els escons de la dreta de l'hemicicle. Els qui reclamen al sobiranisme eixamplar la base tenen raó, però també cal assumir les dificultats d'acceptar un marc en què les altres identitats només són admeses si renuncien a ser elles mateixes.    

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
23/09/2020

L'Estat i el fil de Navajas

16/09/2020

Debat interromput al Parlament

08/09/2020

Sense estratègia davant del Suprem

02/09/2020

Confrontació a misses dites

26/08/2020

Sánchez, tacticisme a prova de pandèmies

20/08/2020

Fer tard a l'escola

21/07/2020

Europa agafa el timó

14/07/2020

El tercer grau, una oportunitat pel Suprem

07/07/2020

Assaig-error contra la pandèmia

30/06/2020

Ultres a Perpinyà, maternitat a Elna

Participació