Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Junts o separats?

En llistes conjuntes o cadascú per la seva banda, mentre elabora una nova estratègia per aconseguir la república, l'independentisme té una missió: ser més i superar el 50%

per Germà Capdevila, 18 de novembre de 2018 a les 20:00 |
Fa exactament 4 anys (només 4, tot i que en semblin 40) l'aleshores president Artur Mas feia una conferència solemne –posterior a la consulta del 9N– amb una crida molt clara a l'independentisme: només convocaria eleccions si hi havia una llista única i transversal del sobiranisme.

El líder d'ERC, Oriol Junqueras va trigar mesos a doblegar-se a a contracor a les intencions del president Mas. S'obria així una caixa de Pandora que encara avui ningú no és capaç de tornar a tancar del tot. Fins i tot després dels fets d'octubre de 2017, la conveniència o no de fer llistes conjuntes a les properes eleccions europees i municipals és al centre del debat polític.


Hom pot trobar argument a favor i en contra de les llistes unitàries amb una certa facilitat, però els fets ens demostren algunes certeses que l'independentisme hauria de considerar abans de continuar amb una discussió bizantina que provoca un immens desgast polític i social.

La primera certesa és que mai no n'hi ha hagut cap, de llista unitària independentista, en el procés engegat a partir de 2010. Després del 9N, es va aconseguir una llista transversal molt àmplia, però alguns actors principals –sobretot les CUP– se'n van desmarcar.

El segon fet és que des de l'inici d'aquest procés, que fixem arbitràriament en la manifestació de 2010 contra la sentència de l'Estatut, l'independentisme no ha superat el 50% dels vots emesos, ni amb llistes conjuntes ni amb llistes separades. Això és un handicap que ha condicionat i condiciona moltes de les estratègies del sobiranisme. Cal insistir, però, que precisament aquest era el sentit de l'1-O: dilucidar d'una vegada per totes el suport ciutadà a la independència, i que va ser l'Estat qui ho va impedir.

Les properes eleccions europees i municipals seran un termòmetre essencial per al futur de l'independentisme. Per primer cop, totes les cartes són sobre la taula. Ara ja sabem que l'Estat està disposat a saltar-se totes les garanties democràtiques per mantenir la seva unitat, i que ha desplegat i desplegarà una intensa repressió i un escarment contundent per evitar cap desafiament futur.


És cert que l'independentisme haurà de votar opcions republicanes que no expliquen amb claredat com faran per fer un nou embat democràtic a l'Estat amb possibilitats de victòria –probablement perquè no ho saben– però l'important serà demostrar al mateix sobiranisme, a l'Estat, a Europa i al món, que la voluntat política de fer de Catalunya una república independent és superior al 50%. Junts o separats, aquesta és la missió primordial de l'independentisme, mentre elabora una nova estratègia per aconseguir la república.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
13/01/2019

L'única defensa és política

06/01/2019

L'Estat no es mou

30/12/2018

Un brindis: aquest any, sí

23/12/2018

Pedaços i Companys

16/12/2018

Desorientats

09/12/2018

Madrid no és Belgrad

02/12/2018

Terence MacSwiney

25/11/2018

Fins quan?

18/11/2018

Junts o separats?

11/11/2018

Un Estat corcat

Participació