Opinió

​Com si som el 100%

«Sense una estratègia destinada a generar incentius perquè l’estat espanyol s’avingui a negociar, tots els manifestos antirrepressius seran paper mullat»

per Maria Vila Redon , 12 de novembre de 2018 a les 21:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Òmnium Cultural ha presentat la plataforma "Som el 80%", que té com a objectiu denunciar la repressió exercida per l’estat espanyol i reclamar una solució política al procés. El manifest és molt fàcil de signar perquè no obliga a res: estem en contra de criminalitzar la mobilització pacífica, estem a favor del diàleg i els drets fonamentals, i estem d’acord que empresonar representants polítics i líders socials és una aberració. 
 

Una qüestió diferent és el relat polític que aquesta plataforma pretén consolidar, i que no és altre que el vell lema "ens hem de carregar de raons" perquè la culpa és de l’estat, que no vol negociar. Com s’ha vist, l’estat no negocia perquè no té cap incentiu per a fer-ho: perquè no li ha calgut cedir en res per a assolir el seu objectiu, que és preservar la unitat d’Espanya. El manifest no proposa cap solució a aquest problema, i sembla que els seus impulsors tampoc no són conscients que alimentar aquest marc, passant per alt els motius pels quals s’exerceix la repressió que es denuncia, és abonar el terreny a aquesta repressió.

La via del diàleg sembla avui més tancada que mai, i l’alliberament dels presos tampoc no resoldrà el problema de fons. Serà un pas, és clar que sí. Però la qüestió clau seguirà sent que Catalunya no s’autodetermina democràticament perquè les seves institucions o no saben com fer-ho o han assumit com a impediment  les amenaces de violència, i per tant les han legitimat. I això seria així encara que un 80% del cens participés en un referèndum i que un 80% dels vots fossin favorables a la independència.  


Sense una estratègia dels anomenats sobiranistes destinada a generar incentius per a que l’estat espanyol s’avingui a negociar, tots els manifestos antirrepressius seran paper mullat que només contribuiran a esperonar aquesta escalada de paraules buides i a fer oblidar els motius pels quals s’exerceix la repressió. 

L'Estat no negociarà res fins que no vegi que el cost de no negociar és superior al cost de fer-ho. Sembla que d’aquesta obvietat només n’és conscient l’ANC, a qui els mitjans fan el buit sistemàticament mentre uns quants independentistes l’acusen d’entitat hiperventilada. Negar el problema amb manifestos grandiloqüents no farà que desaparegui, sinó tot el contrari. No n’hi ha prou amb tenir raó (i sembla mentida que, a aquestes altures, encara s’hagi de recordar això).

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
03/07/2020

Militar per Catalunya

11/06/2020

«Qui s'han pensat que som, nosaltres?»

10/05/2020

​Cientifisme autoritari

16/04/2020

​Denúncies i experts

30/03/2020

«Covid-19 i autoritarisme»

16/03/2020

El virus en un país federal

02/03/2020

Crònica d’una tarda de dilluns qualsevol a Dresden

17/02/2020

El castellà, per a les coses importants

03/02/2020

Encara es pot tocar més fons

20/01/2020

El martirologi del president Torra

Participació