Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

​Com si som el 100%

«Sense una estratègia destinada a generar incentius perquè l’estat espanyol s’avingui a negociar, tots els manifestos antirrepressius seran paper mullat»

per Maria Vila Redon, 12 de novembre de 2018 a les 21:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Òmnium Cultural ha presentat la plataforma "Som el 80%", que té com a objectiu denunciar la repressió exercida per l’estat espanyol i reclamar una solució política al procés. El manifest és molt fàcil de signar perquè no obliga a res: estem en contra de criminalitzar la mobilització pacífica, estem a favor del diàleg i els drets fonamentals, i estem d’acord que empresonar representants polítics i líders socials és una aberració. 
 

Una qüestió diferent és el relat polític que aquesta plataforma pretén consolidar, i que no és altre que el vell lema "ens hem de carregar de raons" perquè la culpa és de l’estat, que no vol negociar. Com s’ha vist, l’estat no negocia perquè no té cap incentiu per a fer-ho: perquè no li ha calgut cedir en res per a assolir el seu objectiu, que és preservar la unitat d’Espanya. El manifest no proposa cap solució a aquest problema, i sembla que els seus impulsors tampoc no són conscients que alimentar aquest marc, passant per alt els motius pels quals s’exerceix la repressió que es denuncia, és abonar el terreny a aquesta repressió.

La via del diàleg sembla avui més tancada que mai, i l’alliberament dels presos tampoc no resoldrà el problema de fons. Serà un pas, és clar que sí. Però la qüestió clau seguirà sent que Catalunya no s’autodetermina democràticament perquè les seves institucions o no saben com fer-ho o han assumit com a impediment  les amenaces de violència, i per tant les han legitimat. I això seria així encara que un 80% del cens participés en un referèndum i que un 80% dels vots fossin favorables a la independència.  

Sense una estratègia dels anomenats sobiranistes destinada a generar incentius per a que l’estat espanyol s’avingui a negociar, tots els manifestos antirrepressius seran paper mullat que només contribuiran a esperonar aquesta escalada de paraules buides i a fer oblidar els motius pels quals s’exerceix la repressió. 

L'Estat no negociarà res fins que no vegi que el cost de no negociar és superior al cost de fer-ho. Sembla que d’aquesta obvietat només n’és conscient l’ANC, a qui els mitjans fan el buit sistemàticament mentre uns quants independentistes l’acusen d’entitat hiperventilada. Negar el problema amb manifestos grandiloqüents no farà que desaparegui, sinó tot el contrari. No n’hi ha prou amb tenir raó (i sembla mentida que, a aquestes altures, encara s’hagi de recordar això).

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
16/09/2019

L'arrossegament de Netanyahu

05/08/2019

L'ase dels cops

22/07/2019

Més residuals que mai

08/07/2019

Les trampes del «30 minuts» sobre el català

24/06/2019

Hong Kong sota el gegant xinès

10/06/2019

Eixamplar la base dels altres

28/05/2019

No ens n'hem sortit, però això és el principi

30/04/2019

Més enllà del resistencialisme

15/04/2019

La cruïlla d’Israel (segona part)

01/04/2019

La cruïlla d'Israel

Participació