Tribuna Oberta

Legalitzem el cànnabis!

«Cal revertir la situació d'inseguretat jurídica i sanitària que caracteritza el marc normatiu vigent. Reivindiquem un debat públic sense apriorismes i polítiques públiques adaptades a la realitat»

per Albert Torelló, 30 d'octubre de 2018 a les 21:15 |
La recent legalització del consum de cànnabis aprovada pel Senat canadenc torna a situar al centre del debat públic la política de drogues del nostre país. El Canadà se suma, d'aquesta manera, a altres països com l'Uruguai o els estats americans d'Alaska, Califòrnia, Colorado, Massachusetts, Maine, Nevada i Washington. En l'àmbit legal, a Espanya, el consum i tinença de cànnabis a la via pública està penat a la Llei de Seguretat Ciutadana i el cultiu, elaboració i tràfic a l'article 368 del Codi Penal.

Cal destacar tanmateix, que el cultiu i tinença per a consum propi estan permesos i la doctrina establerta pel Tribunal Suprem reconeix la legalitat de les associacions de consumidors. En aquesta línia, el Parlament de Catalunya va apostar per la regulació de les associacions de consumidors de cànnabis, recentment anul·lada pel Tribunal Constitucional. L'existència però, d'un nombre excessiu de barreres d'entrada per a nous socis, podria impedir una reducció significativa del mercat il·legal de drogues.


Segons un informe de l'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA) més de setanta-cinc milions d'europeus consumeixen cànnabis, sent la droga més habitual a la Unió Europea. La regulació del consum de marihuana hauria de ser tractada per l'estat com un assumpte de salut pública i no com un problema criminal. Les polítiques prohibicionistes no només no han reduït ni el tràfic ni el consum d'estupefaents sinó que han augmentat la delinqüència, la presència de càrtels i la circulació de producte adulterat, augmentant-ne el risc d'intoxicació.

La literatura científica no ha identificat associació entre els canvis en el marc normatiu del mercat i la prevalença del consum de cànnabis a Europa. A Dinamarca i Itàlia, els estats més restrictius, no s'observa una reducció de la prevalença o inclús augmenta el consum. A Bulgària, Finlàndia, Eslovàquia i Portugal, països que han optat per modificacions normatives més punitives, el consum de cànnabis ha incrementat lleugerament o es manté estable. Per contra, al Regne Unit i a Grècia, la flexibilització de la legislació ha comportat una reducció de la prevalença.

La despenalització de la producció, distribució i venda de cànnabis s'ha d'abordar des de la promoció de la salut amb campanyes actives per a prevenir-ne el consum. És àmpliament reconegut que les polítiques prohibicionistes injecten diners al mercat negre i contribueixen a la creació d'un entorn de marginalització social i delinqüència que afecta sobretot als grups socials més vulnerables. La legalització comportaria una reducció de la criminalitat associada al cànnabis i una disminució de l'activitat policial i judicial al voltant d'aquesta activitat. La legalització de la marihuana suposaria, a més, la internalització d'aquest sector a l'economia nacional, creant una nova indústria amb milers de llocs de treball associats al cultiu, producció, tractament, distribució i comercialització dels diferents preparats de cànnabis.

Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona, publicat la setmana passada, calculava l'impacte econòmic de la legalització del cànnabis a Espanya. Segons les seves projeccions, el volum de negoci total seria de 8.514 milions d'euros anuals i es crearien 101.569 llocs de treball. En l'àmbit tributari, l'estudi estima una recaptació de 3.312 milions anuals en concepte d'impostos i cotitzacions a la Seguretat Social. No es preveu que la legalització resulti en l'erradicació completa del mercat negre però sí en una forta debilitació de les xarxes criminals a causa de una reducció de la seva quota de mercat de fins al 15%.


Cal tenir present que a Holanda, on el cànnabis és legal des de fa ja quaranta anys, el consum és inferior a altres països europeus. La situació legal al país és bastant complexa. Es permet la compravenda de petites quantitats en llocs controlats, si bé la producció i importació de cànnabis està despenalitzada. El govern, però, no controla ni la producció ni el preu i tampoc taxa les operacions. L'Uruguai, per la seva banda, va legalitzar el cànnabis el 2013. El govern de José Mujica va crear una comissió governamental que controla la producció, la qualitat del cànnabis i els preus, amb capacitat per acabar amb el narcotràfic. Els ingressos fiscals derivats d'aquesta activitat econòmica financen la comissió. Als Estats Units, els estats federals d'Oregon, Washington i Colorado compten amb una comissió específica per a polítiques referents al cànnabis que autoritza a productors i venedors.

Durant els darrers danys, fins a set estats han autoritzat la venda recreativa de cànnabis. Això implica que un total de seixanta-vuit milions de nord-americans resideixen en jurisdiccions on la compra de marihuana està despenalitzada. El consum habitual d'aquesta substància psicoactiva es manté entorn el vint per cent entre els adolescents a Colorado, amb una taxa i evolució similars a la de l'estat prohibicionista de Washington. Finalment, els índexs de delinqüència s'han reduït de manera generalitzada en aquells estats que han legalitzat el consum de cànnabis.

Tot just la setmana passada, el Canadà aprovava l'anomenada Cannabis Act, esdevenint el primer país del G7 en despenalitzar la compravenda de marihuana. La nova llei aprovada pel govern liberal permet la possessió de trenta grams pels majors de divuit anys. Al nostre país la legislació del cànnabis s'hauria d'enfocar des de l'òptica de la salut pública i la protecció dels drets humans i no des del punitivisme. En aquest sentit, Catalunya fou pionera amb l'aprovació de la llei 13/2017, del 6 de juliol, de les associacions de consumidors de cànnabis. El consum de marihuana en l'àmbit privat, sigui per motius lúdics o terapèutics, és part de l'exercici del dret fonamental al lliure desenvolupament de la personalitat, el dret a la llibertat de consciència i el dret a disposar del mateix cos.

Una regulació eficient i intel·ligent del mercat de les substàncies psicoactives hauria de permetre el cultiu propi i les associacions de consumidors així com l'entrada al mercat d'altres operadors que puguin oferir preparats per la compra al detall en establiments autoritzats. S'hauria de complementar el canvi legislatiu amb la prohibició de la venda a menors i destinar recursos per a polítiques de prevenció, tal com és ja es fa amb altres drogues com el tabac o l'alcohol. Des del think tank Catalans Lliures creiem que cal revertir la situació d'inseguretat jurídica i sanitària que caracteritza el marc normatiu vigent. Reivindiquem un debat públic sense apriorismes i polítiques públiques adaptades a la realitat. Legalitzem el cànnabis!

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Albert Torelló
Investigador del think tank Catalans Lliures. Graduat en Ciències Biomèdiques per la Universitat de Barcelona. Està estudiant el màster en Genètica i Genòmica a la mateixa universitat. A Twitter @AlbertTorelloP
30/10/2018

Legalitzem el cànnabis!

Participació