Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
opinió

Un any Fake

«A partir d’aquell 27-O, hem viscut un excés de decisions i gesticulacions fake. L’únic que no ha estat fake aquest any són les presons»

per Xavi Bundó, 24 d'octubre de 2018 a les 21:33 |
Aquest dissabte farà un any del dia dual. El dia de la DUI i el dia del 155. El dia que es proclamava la independència de Catalunya i es derrocava l’autogovern. El dia que el país va ser una república sense despenjar la bandera monàrquica. El dia de la improvisació més absoluta. El dia en què l’acte més transcendent políticament parlant de la història recent se saldava amb un fake.

La foto ho diu tot. En primer terme, Carles Puigdemont, que suspira abans d’entonar Els Segadors. La mirada perduda d’Oriol Junqueras a la seva dreta. A l’esquerra, Carme Forcadell, amb posat preocupat. Darrera hi apareixen Núria de Gispert, David Minoves i molt més somrients, els portaveus de la CUP: Gabriela Serra, Mireia Vehí, Anna Gabriel i Eulàlia Reguant. Aixequen el puny a l’aire i aplaudeixen i s’abracen quan acaba l’himne nacional. Són a les escales del Parlament. Acaben de proclamar la DUI.


Hi ha penjada una bandera de l'ONU i un domàs pels Jordis, que portaven, llavors, 11 dies empresonats. Comencen els càntics de “Llibertat, Llibertat” i el President, s’esmuny ràpidament entre la gent. Sap, com a aquelles alçades sap tot el govern i bona part dels diputats, que no hi ha res a punt per defensar aquella Declaració d’Independència. De fet, no hi havia res a punt ni per defensar la DUI ni per defensar l’autonomia que a aquella mateixa hora estan a punt d’intervenir des del Senat Espanyol. I hi ha poc o res a punt perquè els protagonistes dels fets es defensin de l’exagerada resposta policial i judicial que rebran poques hores i pocs dies després.

A partir d’aquell 27-O, hem viscut un excés de decisions i gesticulacions fake. L’independentisme se n’ha afartat. De paraules de resistència, de promeses incomplertes, d’investidures interrompudes, de trencaments d’acords, de creacions d’organismes contradictoris, de versions i contra-versions dels mateixos fets. I tot això, és en bona mesura, perquè malgrat els partits que van promoure l’1-O han fet un gir en la lectura de la situació política, no ho han acceptat en públic.

I cada cop hi haurà més distància entre una i l’altra. I cada cop serà més insostenible conjugar paraula amb acció real. Probablement haurien d’acceptar que ara com ara, atesa l’acció que fan i defensen, tant ERC com PDECAT estarien en contra d’un referèndum i una DUI com les que van fer el 2017. Cap dels actors d’aquell octubre aguanta la seva pròpia hemeroteca. Ni els que avui fan veure que no han renunciat a aquella estratègia ni als que diuen ara que sempre van estar pel diàleg malgrat que llavors asseguraven que anirien fins al final. Tot ha estat fake, del relat a les accions.

L’únic que no ha estat Fake aquest any són les presons. Els barrots, les cel·les, els trajectes eterns dels familiars, les últimes trucades del dia. El captiveri i la distància de l’exili. Això sí que no ha estat fake. Ara per ara, l'única realitat palpable del que va succeir el setembre i l’octubre són les desenes de persones encausades i perseguides judicialment.


Això i la radicalització discursiva dels auto-anomenats anti-nacionalistes. Hi ha una feina de por dins una part de Catalunya i una part d’Espanya per desarticular la cobertura de perfil ultra que ha servit de pretext per protegir la unitat d’Espanya. L’A por ellos polític, mediàtic, policial, judicial, econòmic. Un error rere un altre, esperonats moralment perquè el moment històric ho requeria.

Qui repararà tots aquests danys? Qui respondrà a la irresponsabilitat d’haver fet canalitzat sentiments ultres pròxims al feixisme per articular l’anti-independentisme? Qui retornarà l’any perdut als Jordis? Qui retornarà al Parlament de Catalunya els mals de no haver pogut investir el President i els diputats que van escollir? El primer aniversari de la DUI és nefasta per l’independentisme. Serà encara pitjor per la consecució, ara utòpica, d’una Espanya fraternal i respectuosa amb els seus pobles. I això no té res de fake.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Xavi Bundó
Xavi Bundó (Sabadell, 1984). Periodista, llicenciat en Comunicació Audiovisual a la UAB i amant desmesurat de la ràdio. A RAC1 des de l'any 2007. Abans, a Catalunya Ràdio. Dirigeix el programa Via Lliure cada dissabte i diumenge. A Twitter: @xbundo.
05/12/2018

Si fos per Vox

21/11/2018

Esput

07/11/2018

Compensar, quan?

24/10/2018

Un any Fake

10/10/2018

La desafecció

26/09/2018

Un any en xoc

12/09/2018

«Tour de force»

18/07/2018

​De vacances

04/07/2018

Els presos i la propaganda

20/06/2018

​De viatges i hipocresies

Participació