Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Opinió

Flandes

«Borrell es fa gran amb la baralla amb Flandes, perquè això li farà perdonar qualsevol possible disfunció amb la multa d’Abengoa»

per Xavier Graset, 18 d'octubre de 2018 a les 21:00 |

Aquella línia de costa -la platja de Newport, a Knokke, i el seu Casino, i Bruges i Gant- va ser el meu primer viatge a l’estranger. I la Gazzette, d'Antwerpen, que arribava mentre aquells subscriptors flamencs passaven quinze dies a la platja de la Pineda. Era entre els diaris que repartia com a carter estiuenc, en una de les meves primeres feines, i no cal dir que Les flamandes de Jacques Brel, mentre buscava el Ne me quittes pas, també és en el registre mental que tinc quan al cervell se m’obre el calaixet de Flandes. I també, en un racó més petit, En Flandes se ha puesto el sol, l’obra de teatre d'Eduardo Marquina.

Darrerament la calaixera està més que farcida, i fins i tot un pèl desendreçada. Entre l’advocat flamenc de Carles Puigdemont i el president del parlament flamenc han aconseguit acabar traient de polleguera al ministre Borrell, com ja passava amb els seus predecessors. Passava amb el PP, que el ministre García Margallo, el d’Exteriors, era el que feia sentir més la seva veu sobre el conflicte català. Més que tota la resta de companys del govern espanyol. Un afer exterior. I ara tornem-hi, sentim més Borrell que Batet per exemple, tot i que ella sigui la ministra de relacions territorials.

Però Borrell, que en aquesta Europa que tant ens marca potser ja hauria dimitit per la multa que li ha caigut per la venda d’accions d'Abengoa fent us d’informació privilegiada, també és home de relacions territorials: les internacionals.

I empipat, i després d’haver cridat a consultes l’ambaixador belga fins a tres vegades, ha acabat trencant relacions amb Flandes. Li han retirat l’estatus diplomàtic al representant flamenc (cosa que pocs coneixedors d’allà on és Knokke sabíem), empipat pel que considera insults a Espanya, del president del parlament flamenc, mentre demanava la llibertat dels presos polítics catalans.

Borrell xala. Es fa gran amb la baralla amb Flandes, perquè això li farà perdonar qualsevol possible disfunció amb la multa d'Abengoa. Es fa gran amb aquesta polseguera, i amb el cessament del cònsol honorari grec a Barcelona. És el cinquè cònsol que cau del llistat, per haver lluit d’una manera o altra una estelada, o haver faltat al que consideren respecte “diplomàtic” a l’Estat. En aquest cas, sembla que per haver participat de la manifestació de la Diada.

Això fa gran Borrell, i ve a demostrar com l’amoïna i el neguiteja qualsevol escletxa, magnificada d’altra banda quan les vol tapar, que hi hagi en la sòlida estructura geopolítica internacional, on els Estats són solidaris, i qualsevol intent de secessió, es llegeix com una agressió a eradicar.

Que no hi hagi soroll fora, que ja ho resoldrem a dins a la nostra manera, deu diu Borrell, deu diu Sánchez, com deien García Margallo i Rajoy.

I la fórmula, ja la saben fins a Flandes, o arreu. Ja l’han vist els eurodiputats, que a les presons catalanes sí (a les de Madrid no els van deixar ni entrar) allà on són els promotors polítics d’un referèndum que no apareix en el llistat dels delictes del codi penal.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Graset
Nascut a Vila-seca (el Tarragonès) el 1963, periodista, actualment presenta Més 324. Amant de la bona vida, la bona cuina, i el bon teatre.
08/03/2019

Exquisit

07/02/2019

​Relat i relator

24/01/2019

Què és què?

10/01/2019

Cremar els Mossos

27/12/2018

​Altaveus i plataformes

13/12/2018

La llotja

29/11/2018

Pobresa

15/11/2018

​Distensió

01/11/2018

Penes i ponts

18/10/2018

Flandes

Participació