opinió

La politització del funcionariat a la UE

«És un secret a veus a Brussel·les que molts funcionaris europeus amb responsabilitats de suport polític o amb altes responsabilitats a l'administració europea, són exassessors polítics dels partits majoritaris»

per Aleix Sarri, 5 d'octubre de 2018 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ahir era a l'Ateneu Barcelonès escoltant el teòric de les secessions i professor a Duke Allen Buchanan, antic indepe-escèptic cada dia més xocat pels abusos de l'Estat, quan va fer esment a la necessitat d'establir mediadors internacionals en qualsevol negociació entre Catalunya i Espanya. Buchanan va exposar amb claredat meridiana que "sense mediació i sense l'excarceració dels líders polítics catalans cap negociació és creïble".

Tanmateix, quan va parlar de qui podria fer de mediador, va excloure la UE com a estructura: no era un actor neutral després del seu suport explícit a Espanya.

Aquesta tardor farà un any del silenci europeu amb la violència de l'1-O, la suspensió de l'autonomia i l'existència de presos polítics i exiliats catalans en ple 2018.

El dany ja és quasi irreparable tant per al seu prestigi com per a la manera com tindrem molts catalans i molts europeus d'afrontar la construcció europea. De "l'Europa no ho permetrà" hem passat a acceptar que l'autoritarisme soft dins la UE és acceptable per certs poders sempre que no planti cara contra Brussel·les.

La capacitat de l'estat espanyol per fer pressió a la resta dels seus socis és ben coneguda, probablement cara i un abús que eventualment se li pot girar en contra. El xantatge implícit a molts polítics europeus ("si dones suport a Catalunya, hi haurà conseqüències") fa el seu efecte, i són pocs els qui s'atreveixen a dir en veu alta allò que molts creuen.

Tanmateix és cert que descobrir que les euroordres funcionen correctament, i que els jutges de Bèlgica i Alemanya són independents, retorna esperança en una futura reforma d'Europa.


Tanmateix, gestos com la reunió de Tajani amb Societat Civil Catalana mentre boicoteja a qualsevol polític o entitat social independentista amb molt més suport social o electoral, són una demostració que hi ha una xarxa de personalitats que ha violat l'obligació de ser neutral per tal d'ajudar Espanya.

"Teniu un català al meu gabinet, un català unionista!" els deia Tajani a Societat Civil Catalana, que ha incomplert la promesa de permetre l'ús del català al plenari del Parlament Europeu. Alguns usen la UE per protegir els seus amics i ja ni se m'amaguen, però el problema no acaba en la banda pròpiament política.

És un secret a veus a Brussel·les que molts funcionaris europeus amb responsabilitats de suport polític o amb altes responsabilitats a l'administració europea, són exassessors polítics dels partits majoritaris: el Partit Popular Europeu, el Partit Socialista Europeu i (en menor mesura) els Liberals. Se'n diu la "passarel·la" i és un mètode molt abreujat per passar a treballar a l'administració des dels gabinets polítics dels comissaris o des dels grups parlamentaris.

Aquesta pràctica, que perverteix la necessària neutralitat de les institucions europees, arriba fins a la seva cúspide. Sense dubtar dels seus mèrits i de la seva capacitat intel·lectual, hauria de fer reflexionar més d'un el fet que els màxims funcionaris del Parlament Europeu i la Comissió Europea, Klaus Welle i Martin Selmayr, siguin militants i ex-alts càrrecs de la CDU i els seus aliats del Partit Popular Europeu.

Tampoc ha de sorprendre que l'actual portaveu de la Comissió Europea, Margiritis Schinas, funcionari de carrera i malauradament conegut per als catalans, fos eurodiputat pel PPE. També clama el cel el cas de Markus Winkler, número 2 de Welle al Parlament Europeu, és igualment clar: després de tota una carrera lligada a Martin Schulz, aquest el va col·locar al capdamunt de l'administració com a alt funcionari.

És impossible saber quants antics assessors polítics treballen ara com a alts funcionaris. Aquesta politització de l'alt funcionariat és un problema, perquè entela la neutralitat de les institucions europees, encarregades de vetllar pels drets i llibertats de tots els europeus, vinguin d'on vinguin i pensin el que pensin.

Una pràctica molt utilitzada tant pel PP com pel PSOE, les conseqüències per al cas català us les podeu imaginar, però no l'única. Com he explicat alguna vegada, com a mínim en el cas espanyol, l'ambaixada té molt poder sobre qui ascendeix dins el funcionariat europeu i quins espanyols arriben als gabinets dels comissaris. Un cop en aquest estadi, es treballa per impedir qualsevol contacte real amb el govern català o el sobiranisme. El cas de la resposta manipulada de Juncker no va ser casualitat.

Per acabar: quan tants catalans dèiem allò d'"Europa no ho permetrà", teníem una visió idealitzada de què és la UE. Avui en canvi, sabem que malgrat ser tan necessària per al nostre futur col·lectiu, està capturada pels interessos de certs Estats i els partits polítics més forts del continent, i cada dia més allunyada dels ciutadans que hauria de defensar. Sense despolititzar l'administració, és difícil creure en una democratització real de la UE.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. De 2011 a 2018 vaig passar mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu. He publicat La Unió Europea en perill (Dèria-Pòrtic) i sóc co-autor de L'Europa que han fet fracassar (Pòrtic). A Twitter: @aleixsarri.
07/04/2019

El bucle és Espanya

24/03/2019

La bombolla global de deute

10/03/2019

Contra les desigualtats: descentralització

24/02/2019

No s'hi atreviran?

10/02/2019

La fi de l’equidistància possible

28/12/2018

Ni Bannon ni Macron: autodeterminació

14/12/2018

Sobre Eslovènia i la grandesa dels petits estats

01/12/2018

El cas Demirtas i la vaga de fam

16/11/2018

Cinc motius per a la unitat a les europees

02/11/2018

Rebel·lió d'Estat

Participació