Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
opinió

Dissonància constitucional

«El franquisme (sociològic o ideològic) mai va ser purgat de l'aparell de l'Estat, i la transició espanyola va ser la segona més sanguinària d'Europa després de la de Romania»

per Aleix Sarri, 22 de setembre de 2018 a les 21:00 |
De tots els llocs on he voltat d'Europa, enlloc hi ha tanta diferència entre l'aparença d'un país i la qualitat de les seves institucions com a Espanya. Quan un viatja per Romania, Grècia o el sud d'Itàlia el mal estat de les infraestructures o la deixadesa general han estat una metàfora perfecta del mal estat de les seves institucions.

En canvi a l'estat espanyol els sumptuosos trens d'alta velocitat, les magnífiques autovies o els aeroports nous de trinca enganyen la vista de l'observador benintencionat mentre la corrupció institucional (no necessàriament financera) ho envaeix tot.


La conversa de xat entre els jutges n'és potser una de les proves més gràfiques. Tracten de nazis, colpistes o violadors els líders independentistes, vulneren el dret a un judici just i representen una curiosa manera de veure la independència judicial. Mentrestant PSOE amb PP i C's als flancs els defensen amb dents i ungles al costat de la resta de jutges de l'estat, que pel seu silenci hem d'entendre que ja els sembla bé.

El franquisme (sociològic o ideològic) mai va ser purgat de l'aparell de l'Estat, i la transició espanyola, com explica Sophie Baby, va ser la segona més sanguinària d'Europa després de la de Romania. Que la Constitució espanyola es va escriure i aprovar sota el soroll i l'amenaça dels sabres és una evidència però en canvi és un fet profundament desconegut i obviat per les elits de molts països europeus i en el debat públic a casa nostra.

Com també ho és que si es volgués aquesta mateixa Constitució que beneeix la violència per defensar la unitat, també podria respectar el dret a l'autodeterminació dels pobles, i en concret el de Catalunya. El repte és entendre aquesta dissonància constitucional i despullar-la arreu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals, porto des de 2011 passant mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa al Parlament Europeu des de 2011. D’Europa ho segueixo tot el què puc, però estic especialitzat en governança de l’euro i política monetària i l’any 2014 vaig publicar el llibre La Unió Europea en perill (Pòrtic): una crònica de la crisi de l’euro i dels dos primers rescats de Grècia des d’una perspectiva catalana. A Twitter: @aleixsarri.
10/02/2019

La fi de l’equidistància possible

28/12/2018

Ni Bannon ni Macron: autodeterminació

14/12/2018

Sobre Eslovènia i la grandesa dels petits estats

01/12/2018

El cas Demirtas i la vaga de fam

16/11/2018

Cinc motius per a la unitat a les europees

02/11/2018

Rebel·lió d'Estat

21/10/2018

La propera recessió

05/10/2018

La politització del funcionariat a la UE

22/09/2018

Dissonància constitucional

24/08/2018

La creu de Pizarro

Participació