La veu de nació

Les dues cares de la Diada

«Per al govern de l'Estat, la manifestació d'enguany és un bany de realitat molt descoratjador, per als partits independentistes, és un senyal d'alerta que no haurien de menystenir»

per Germà Capdevila, 12 de setembre de 2018 a les 21:00 |
La conclusió incontestable de la manifestació d'aquest 11 de Setembre és que el múscul independentista es manté intacte, i que els fets d'octubre de 2017 i el que va venir després no han provocat la remissió del sentiment republicà d'un sector majoritari de la població catalana. 

La Diada, però, presenta dues cares ben definides: una que mira a Madrid, i una que mira a Barcelona. Tots dos governs, el de l'Estat i el de la Generalitat, hauran de prendre nota dels missatges que es desprenen d'una nova demostració de força d'un moviment polític que no té parangó en l'Europa contemporània en dimensió, en constància i en fermesa.


La cara que mira a Madrid és una esmena a la totalitat a la resposta repressiva de l'Estat. Gairebé un any de persecució política, judicial, policial i mediàtica sense contemplacions no han servit per atemorir una ciutadania independentista que ha tornar a omplir els carrers amb el mateix clam: independència i llibertat. Una prova més que la solució és eminentment política i que "el problema catalán" només es resoldrà en una taula de negociació.

L'altra cara de la Diada mira fixament cap a la Plaça Sant Jaume i el Parc de la Ciutadella. L'independentisme ha volgut deixar clar als seus dirigents que l'objectiu continua sent el mateix: una República Catalana independent. Encara que no ha rebut explicacions satisfactòries dels fets d'octubre de 2017, manté una determinació ferma. Les proclames buides d'una negociació amb l'Estat que de moment no té contingut no serveixen com a succedani del que no es va arribar a materialitzar.

No hi ha presses ni reclams de terminis ni fulls de ruta taxats, però sí que cal un rumb, una direcció i una estratègia que de moment no es veuen ni a Madrid ni a Barcelona. La ciutadania republicana va demostrar coratge l'1 d'octubre, disciplina el 28 d'octubre i paciència d'aleshores ençà, però no es pot alimentar de proclames i promeses vagues quan l'objectiu segueix sent el mateix i la voluntat de fer-lo realitat és encara més ferm que fa un any.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
18/11/2018

Junts o separats?

11/11/2018

Un Estat corcat

04/11/2018

Engabiats

28/10/2018

Ser-ne més és important

21/10/2018

La Justícia va nua

14/10/2018

Atrapats

10/10/2018

Qui els entengui, que els compri

07/10/2018

La victòria fútil de l'unionisme

30/09/2018

Què celebrem avui?

23/09/2018

Els reptes de Torra

Participació