La veu de Nació

Tres preguntes, un any després

«El mur de Berlín no el van enderrocar els dirigents polítics, sinó la gent amb pics i malls que es van cansar d'esperar»

per Germà Capdevila, 2 de setembre de 2018 a les 20:00 |
Entrem en una temporada d'efemèrides molt intenses. La Diada, el 20 de setembre, l'1 d'octubre, el 27 d'octubre. Ja fa un any d'aquell punt de màxima intensitat quan la ciutadania independentista va empènyer els seus dirigents a col·locar el país a tocar de la sobirania plena.

Tothom que somnia amb una República Catalana espera amb interès el discurs del president Quim Torra, amb l'esperança de sentir afirmacions i certeses que ajudin a reconstruir un marc de confiança, esperança i impuls positiu com el que va ser possible el referèndum de l'1 d'octubre de l'any passat. 


Esquerra Republicana i la CUP són les primeres formacions independentistes que van definir la seva proposta política cap a la República. El discurs de Torra ha de permetre recosir l'espai independentista respectant la diversitat de visions sobre com  arribar a l'objectiu comú.

Tanmateix, no serà possible avançar cap a la independència sense respondre tres preguntes que tothom es fa des del 28 d'octubre de 2017. Només disposem d'algunes peces inconnexes del trencaclosques que no ens permeten obtenir una fotografia completa del que va passar i del que ha de passar en els propers mesos i anys.

La primera pregunta: per què no es va implementar el pla dissenyat per deplegar la República a partir del dilluns següent a la proclamació? Només sabem que hi havia amenaces serioses de més violència i més repressió, però no sabem del cert per què es va decidir no intentar-ho quan més a prop ho teníem. Necessitem saber fil per randa què va passar en aquelles hores crucials. No podrem avançar si no ens ho expliquen, per més dolorós que sigui i per més ferides que burxi.

La segona pregunta: ara que sabem del cert que l'Estat no negociarà mai –ho estem tornant a comprovar amb les amenaces renovades d'aplicació del 155– com es farà per fer realitat la voluntat d'autodeterminació de la majoria dels catalans? L'intent de l'octubre del 17 va fallar per la premissa –que s'ha demostrat falsa– d'un Estat que negociaria i que no desplegaria una repressió i una violència com la que patim d'aleshores ençà. Ara que això se sap i es comprova cada dia, com es farà un nou intent que hi faci front?


La tercera pregunta: quan es farà un nou intent de fer de Catalunya una república independent? Ningú no demana terminis estrictes ni calendaris, però sí que algú assenyali un horitzó. Pot ser l'horitzó de les municipals i europees, on l'independentisme pot superar el 50% del vots emesos, o pot ser una nova proclamació parlamentària quan les sentències dels ostatges i exiliats tanqui la porta definitivament a una entesa amb l'Estat.

Si qui ha de liderar l'independentisme no és capaç de respondre clarament aquestes preguntes, la ciutadania pot acabar interpretant que el somni només es farà realitat quan ella mateixa agafa el protagonisme de l'acció. Com quan va aconseguir fer un referèndum amagant les urnes als arbres. El mur de Berlín no el van enderrocar els dirigents, sinó la gent amb pics i malls que es van cansar d'esperar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
17/02/2019

La desídia de la Fiscalia

10/02/2019

Culpables

03/02/2019

La dama protesta massa

27/01/2019

A pocs dies del judici

20/01/2019

Catalunya expulsada

13/01/2019

L'única defensa és política

06/01/2019

L'Estat no es mou

30/12/2018

Un brindis: aquest any, sí

23/12/2018

Pedaços i Companys

16/12/2018

Desorientats

Participació