Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El «sex-appeal» de l’ortografia

«Resulta que s’han començat a donar casos d’anortografofília, és a dir, gent que s’excita amb les faltes. Són aquells que se senten "estimulats" al rebre missatges al mòbil en què es transgredeixen les normes ortogràfiques.»

per Ester Santaló, 13 d'agost de 2018 a les 09:26 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'agost de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En unes jornades de formació, un coach (o entrenador personal) ens feia una arenga per augmentar-nos el nivell d’autoestima i parlava de l’excel·lència que tots podíem aconseguir, mentre darrere seu es projectaven imatges acompanyades d’eslògans plens de faltes d’ortografia. La majoria dels tècnics lingüístics presents en aquella sala vam sortir més aviat desinflats.

L’ortografia d’una llengua no deixa de ser una convenció, però és un pacte que es fan els parlants per acordar una manera comuna d’escriure les paraules. L’ortografia té a veure amb la forma dels mots, que són els maons que conformen el missatge, i segons com són aquests maons, aquella imatge escrita que hem construït serà més o menys atractiva.


Són molts els usuaris d’una llengua que coincideixen a afirmar que una bona ortografia és, sobretot, una bona carta de presentació. Charles Ducombe, un empresari del Regne Unit, ha assegurat, d’acord amb un estudi que ell mateix ha fet, que un web amb faltes d’ortografia pot fer reduir les vendes un 50%. Arran d’aquestes declaracions, la Confederació d’Indústries Britàniques ha decidit que calia invertir en cursos d’ortografia per reciclar el personal.
Més enllà ha anat Sherezade Surià, traductora literària i audiovisual, que ha declarat que la mala ortografia arruïna la reputació, la credibilitat i la seriositat d’una empresa (o d’un empresari). És a dir, que la baixa confiança genera beneficis baixos.

A les generacions que tenim entre 40-50 anys no se’ns ha de convèncer gaire, en aquest sentit, perquè hem viscut -potser fins i tot podríem dir ‘patit’- una gran pressió en l’ensenyament de l’ortografia, amb una insistència desmesurada en els errors i un nul reforç dels encerts. Això ha provocat en alguns, una por irracional de fer faltes i, en d’altres, la síndrome del ‘jo també soc filòleg’, que es materialitza en la correcció continuada d’aquells que fan errors. Una murga, tot plegat.

Però aquest restrenyiment lingüístic contrasta amb la desinhibició de les generacions més joves, molt menys preocupades per aquest tema. Sigui perquè les xarxes socials han tornat a posar a primera línia l’escriure, sigui perquè la immediatesa d’aquests mitjans demanen respondre ràpid i sense gairebé pensar, ara estem inundats de missatges en què la forma de  les paraules no té cap importància. En fi, que hem passat d’un extrem a l’altre i, tal com em van ensenyar a casa, totes les masses piquen: ni tant ni tan poc.


Deu ser per aquest desordre lingüístic que han començat a aparèixer fílies relacionades amb l’ortografia. El que dèiem abans: de la fòbia (o temor) a la fília (o atracció). Resulta que s’han començat a donar casos d’anortografofília, és a dir, gent que s’excita amb les faltes. Són aquells que se senten ‘estimulats’ al rebre missatges al mòbil en què es transgredeixen les normes ortogràfiques, potser perquè traspassen aquesta anarquia de la forma a un altre tipus d’anarquia. Es veu que un missatge ple de faltes els fa intuir que a l’altre costat hi ha una persona esparpillada i fresca...

Però d’excentricitats n’hi ha per a tots els gustos. També tenim els sapisexuals, és a dir, aquells que consideren la intel·ligència com el principal factor de seducció i que, per tant, tenen clar que puntuar un whatsapp resulta més sexi que un ball sota les estrelles.
No fa gaire, Pau Vidal es queixava en l’article “El que val i el que costa la correcció” que mentre que com a usuaris no estem disposats a rebaixar el nivell d’exigència lingüística dels mitjans, els diaris i les editorials no contracten correctors, i a les universitats no tenim estudiants de filologia.

Aquesta és la nostra gran paradoxa en el tema de la llengua: volem i dolem. I aquesta situació només sembla susceptible de resoldre’s si tots patíssim una parafília nova que ens fes sentir una atracció irremeiablement desenfrenada per la lletra (ben) escrita. En podríem dir sexografia.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Ester Santaló
Filòloga, diplomada en planificació lingüística i màster en gestió de la immigració.Treballa i viu a Olot. A Twitter @santaloester.
23/04/2019

El monolingüisme també mata

25/02/2019

Ànima malalta

03/01/2019

Ultimàtum?

12/09/2018

Gerona és cool

13/08/2018

El «sex-appeal» de l’ortografia

03/07/2018

Ets infidel?

03/06/2018

El neguit de la diferència

03/05/2018

Amb la correcció deguda

01/04/2018

Pudor de venjança: una anàlisi psicolingüística

27/02/2018

L'any de l'empatia

Participació