Opinió

Podem, la monarquia i una decisió urgent als comuns

«A l'Estat, Podem ha seguit una estratègia de tracte tou a la monarquia. A Catalunya, aquesta estratègia és un suïcidi polític per als comuns»

per Albano Dante Fachin, 9 d'agost de 2018 a les 20:00 |
L’any 2014 Pablo Iglesias obria foc des del seu flamant escó a Brusel·les: la monarquia "està vinculada al passat", va dir el líder de Podem, a la vegada que demanava un referèndum sobre la forma d’Estat. A partir de llavors i de la mà d’un estratega ignot, el to cap a la monarquia es comença a fer tou. El març de 2015 el llavors secretari d’Organització, Sergio Pascual, afirmava que el tema de la monarquia era "un debat que no està obert i que està per fer-se” i afegia que era una qüestió que no interesava “en absolut” la societat espanyola.

L'abril del 2015 va arribar el moment Joc de trons, on Iglesias va regalar els DVD de la sèrie a Felip VI. Poc després, Iglesias elogiava des del seu programa Fort Apache els "gestos astuts" i la "capacitat de lectura política" del rei per haver aconseguit millorar la imatge de la monarquia. En el programa electoral de les eleccions generals del 26-J, malgrat concorrer en coalició amb IU, el programa no recollia absolutament res sobre la República o el referèndum, peticions històriques dels d'Alberto Garzón. Després d’això, alguns gestos d’enduriment: no aplaudir el rei al Congrés, defenses d’Iglesias als "valors republicans" i crítiques al paper de la monarquia durant la Transició, moment en el qual, segons el líder morat, la Corona havia mantingut una posició "equidistant" entre "els defensors de la democràcia i els de la dictadura". Sí, "equidistància" va ser la paraula feta servir. I per acabar amb "l’escalada republicana", la clara i contundent condemna de Podem a les paraules del rei el 3-O. I dic "per acabar", perquè escoltant les declaracions dels dirigents de Podem dels últims dies sembla ser que "l’equidistància" de la qual Pablo acusava la monarquia sembla instal·lar-se al discurs de Podem.


El 30 de juliol d’enguany, i amb motiu de la visita del rei a Mallorca, Esquerra Unida i MES per Mallorca registraven una proposta per celebrar un referèndum vinculant sobre la monarquia. La situació va generar incomoditat als seus socis de Govern, els socialistes i, sorpesa, Podemos Balears. La seva secretària general no només es va desmarcar de la proposta d’IU i MES, sinó que va ser taxativa: "Ara no és el moment". I va remetre a la creació d’una "comissió parlamentària". Comissions parlamentàries com a substitut del debat ciutadà i la participació popular.

Pocs dies després, i amb motiu de la que sembla inevitable visita de Felip de Borbó a Barcelona amb motiu de l’aniversari dels atemptats del 17-A, el portaveu de Podem al Senat, Ramón Espinar, era diàfan: “Mentre Felip VI sigui el cap de l’Estat, ha d’anar a aquests tipus d’actes". Segons ell, "tenen a veure amb un terreny que no és el de la política". Glup. "Luego ya, cuando te vas a casa, eres monárquico, eres republicano, eres independentista o eres muy español, cada uno lo que quiera”. Literal. Segons el teletip d’Europa Press, Espinar no va tenir cap record per al discurs monàrquic del 3-O. Per acabar (de moment), Ione Belarra entrava en el debat i demanava als independentistes "contenció verbal" i que "no es llencin declaracions incendiàries". De les "declaracions incendiàries" de Felip de Borbó, ni una paraula. Així estan les coses a Madrid, on sembla que el pacte amb el PSOE arrosega Podem a la "moderació" i a entendre una mica millor Pedro Sánchez, aquell "republicà" que lloa el rei. Lloa el que hi ha ara i el que va nomenar Francisco Franco.

En aquest context i davant aquest gir monàrquic de la matriu madrilenya, els domuns-ICV hauran de prendre una decisió urgent. L’estratègia "tova” amb la monarquia adoptada per Podem per seguir la petjada del PSOE pot ser una bona estratègia en clau estatal. Crec que no ho és, però potser a 600 quilòmetres estant, hi ha alguna cosa que em perdo. Però el que és segur és que aquesta estratègia a Catalunya és un suïcidi polític. La cúpula dels comuns-ICV haurà de decidir si seguir el joc a estrategues com Ramon Espinar o Pablo Echenique val la pena. Ho hauran de pensar bé perquè la pena és gran: girar l’esquena a la immensa majoria de catalans que el 3-O va ser insultada i violentada per Felip VI.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació