​La promoció perfecta per a Uber i Cabify

«Quan un controlador aeri fa vaga no tens ningú de la competència per canviar-t’hi si t’emprenyes, però si la teva ira va contra el taxi, pots acabar marxant, precisament, a les empreses de què es queixen els taxistes»

per Ruth Gumbau , 28 de juliol de 2018 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Trigaran molt els taxistes de Barcelona a recuperar la confiança dels usuaris després de les protestes que han protagonitzat els darrers dies. Per explicar ràpid el conflicte en cas que algú s’hagi perdut: després de dècades en què el taxi era el principal servei de transport individual, n’apareixen d’alternatius i competitius com Uber i Cabify. Els seus xofers han de tenir una llicència VTC –les dels conductors professionals que actuen com a transportistes, no com a taxistes (no poden ser aturats per gent al carrer, només donar serveis prèviament contractats via apli de mòbil)–.

Fa un mes, i davant del malestar del sector del taxi, l’Àrea Metropolitana de Barcelona aprova un reglament pel qual els xofers d’Uber i Cabify necessitaran una segona llicència per treballar a la ciutat comtal, cosa que els permetrà limitar el nombre de conductors perquè amb la VTC ja no en tindran prou per treballar. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya suspèn cautelarment aquesta regulació i el sector del taxi entra en còlera.


A partir d’aquí, i amb la incapacitat de pensar amb el cap fred, els taxistes ho han fet quasi tot malament. I vagi per endavant que en moltes coses tenen raó de queixar-se, però de vegades cal aturar-se i pensar una estratègia. Per començar, és indubtable que la seva butxaca es ressentirà i molt, ja que la vaga indefinida té lloc a l’època de més feina de l’any amb l’arribada de turistes estrangers que no solament fan bones carreres des de l’aeroport o els creuers, sinó que els acostumen a deixar bones propines. 

D’altra banda, que les vagues es fan quan més mal poden causar és obvi, no ho descobrirem ara; així pressiones l’empresari, el governant de torn o contra qui sigui que dirigeixes la teva ràbia, encara que qui empipis sigui qui menys culpa té (els usuaris). Per això els tractors tallen carreteres en dies feiners a hores punta i els controladors aeris fan vaga en períodes de vacances. Però tallar l’accés a l’aeroport i la Gran Via en dia d’operació sortida (últim divendres de juliol) era del tot injust perquè no hi havia hagut suficient avís.


Quan un controlador aeri fa vaga no tens ningú de la competència per canviar-t’hi si t’emprenyes, però si la teva ira va contra el taxi, pots acabar marxant, precisament, a les empreses de què es queixen els taxistes. I això és el que han gestionat pitjor. M’agradaria comprovar els propers dies com han augmentat les baixades de les aplicacions d’Uber i Cabify arran de tots aquests fets, perquè el Taxi s’ha creat ell solet un nou efecte Barbra Streisand i, enlloc de deixar la competència enrere, promocionar-se millor i lluitar per la rebaixa del preu de les llicències, li ha fet la campanya promocional perfecta a les altres companyies. 

És evident que el sector s’ha de regular i que els permisos s’han de respectar i no qualsevol persona pot fer de xofer d’Uber o Cabify, com els taxistes denuncien que ha passat, però tampoc podem pretendre que vivim al segle XX. La competència existeix i s’ha d’aprendre a viure amb ella, sota unes lleis i unes normes. I se l’ha d’intentar guanyar però sense violència ni actes que ens facin avergonyir, com els dels taxistes que donaven puntades de peu a un cotxe de Cabify amb una família francesa amb una nena a dins. Han desaprofitat una gran oportunitat de posar-nos al seu costat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Ruth Gumbau
Treballo a La Xarxa de Comunicació Local on he presentat informatius, especials nits electorals, programes esportius i la sèrie sobre refugiats Obre els Ulls. Escric per a les revistes Catalan International View i ONGC i per a Mèdia.cat. Soc professora associada del Grau de Comunicació de la UOC. A Twitter: @ruthgumbau
28/06/2019

Les terrasses són de tots?

14/06/2019

La sort ja ha estat tirada

31/05/2019

A rentar plats!

18/05/2019

Alerta, espòiler!

03/05/2019

100% mares

19/04/2019

​Un bloc de gel anomenat Cayetana

05/04/2019

Criticar les idees, no el físic

22/03/2019

«Soy tormenta»

08/03/2019

Reivindicar-nos

22/02/2019

Senyals de fum

Participació