Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

L’1-O i la DUI van ser legals

«Marchena, Casado, Sánchez o Llarena tenen poder per interpretar la Constitución com vulguin, però amb la llei a la mà els Jordis i el govern són presos polítics»

per Aleix Sarri, 27 de juliol de 2018 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’empresonament dels polítics catalans i els Jordis és il·legal. Són a la presó per haver ajudat a exercir el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya tal com està reconegut en els Tractats Internacionals que Espanya ha signat.
 

Tots aquells qui branden l’argument de la llei per justificar la prohibició del referèndum obliden que tal d’esdevenir un Estat acceptable pel bloc occidental, l’estat espanyol va ratificar una sèrie de Tractats (Carta de Drets Humans de l'ONU, Pacte de Drets Civils i Polítics i Pacte de Drets Econòmics Socials i Culturals) que reconeixien el dret a l’autodeterminació. En cap dels tres casos l’Estat va mostrar cap reserva ni va demanar cap exempció al respecte, i per tant són plenament vigents tal com van ser ratificats via BOE l’any 1977 (sí, abans de la famosa Constitución). Un cop aprovada aquesta, en el seu article 96.1 deixa ben clar que tots els Tractats Internacionals ratificats i en vigor (com els 3 citats) formen part de l’ordenament intern. Tal com explica el professor De Zayas (fins ara relator de l'ONU per la promoció de la democràcia), això vol dir que el dret a l’autodeterminació forma part de ple dret en l’ordenament jurídic espanyol i que aplica a Catalunya. Ergo, que l’1-O hauria d’haver estat considerat legal pel Tribunal Constitucional espanyol.
 
Cap sorpresa, encara que malauradament el Regne d’Espanya és un Estat en què el principi immaterial de la unitat de la pàtria se sobreposa als vots a les urnes. Com si qualsevol debat que es pugui tenir avui fos innecessari perquè un casament del segle XV ja ha segellat el destí d’Espanya per a tota l’eternitat.
 

Tornant al 2018, la realitat és que hi ha 9 presos polítics i 8 exiliats perquè Espanya és incapaç de complir amb els Tractats que ella mateixa ha ratificat, però també perquè els jutges Lamela i Llarena, juntament amb els successius fiscals generals i advocats de l’estat han decidit ignorar el mateix codi penal espanyol amb el simple objectiu de venjar-se d’aquells insensats que han gosat desafiar la sagrada unitat de la pàtria espanyola.
 
El fet és que l’any 2005 i per 191 vots a favor i 135 en contra, es va eliminar del codi penal l'organització de referèndums sense el permís de l’Estat. Una decisió mai revocada fins ara i que per tant posa de manifest la il·legalitat de l’empresonament dels Jordis i el govern català per un fet tan democràtic com poc delictiu com un referèndum. L’argument de Llarena i Lamela que l'organització del referèndum ha estat una rebel·lió no ha resistit el mínim benchmarking internacional tal i com hem vist a Bèlgica i Alemanya. Ni tan sols l’autor del delicte de rebel·lió creu que es pugui aplicar per al govern Puigdemont.
 
Mai cap polític català ha cridat a aplicar la violència i per tant el seu empresonament i persecució judicial són inherentment il·legals tal com descobriran la majoria de ciutadans espanyols el dia que un tribunal internacional obligui a alliberar els presos polítics i permeti el retorn dels exiliats.
 
Per això Pedro Sánchez parlava fa dos mesos d’endurir el codi penal per a considerar que hi pot haver rebel·lió sense violència i Casado demanava ahir que es tornés a endurir el codi penal per a incloure-hi els referèndums com a ‘sedició impròpia’. Saben que la batalla judicial està eventualment perduda i preparen el següent embat dels catalans mentre mantenen ostatges els presos. Els Sánchez i Casado serien capaços de pretendre que hi pot haver una democràcia sense eleccions si això pogués protegir les sagrades fronteres de la nació espanyola.
 
Per altra banda, que la DI del 27-O era plenament legal ho sap fins i tot el mateix Llarena, que només la utilitza com a excusa per poder empresonar la Presidenta Carme Forcadell. L’any 1995 el Parlament espanyol va eliminar l’article del Codi Penal que considerava com a rebel·lió declarar la independència d’una part de l’Estat. El text, amb el què probablement l’actual establishment espanyol estaria d’acord, havia estat redactat l’any 1900 per a declarar com a "reos de rebelión los que se alzaren públicamente para cualquiera de los fines siguientes (...) Declarar la independencia de una parte del territorio nacional". Aquest article publicat a La Razón l’any 2015 explicava de forma diàfana perquè declarar la independència és legal.
 
La sentència sobre Kosovo del Tribunal Internacional de la Haia va reblar el clau l’any 2010, quan sentencià (vegeu pàgina 38) que declaracions unilaterals d’independència que han estat considerades il·legals no han estat considerades il·legals perquè fossin unilaterals, sinó perquè s’havia fet servir la violència o violat drets fonamentals. Òbviament cap de les dues situacions aplica en el cas de Catalunya, i per tant la DI del 27-O en cap cas va entrar en contradicció amb els preceptes del dret internacional. Tampoc hi aplica l’argument gastat de la integritat territorial, pensat per a ser aplicat davant una amenaça militar externa, no pas per aixafar una minoria democràtica que es vulgui separar.
 
Resumint doncs, el referèndum de l’1-O i la DUI (simbòlica o no) del 27-O van ser legals. Recordem-ho, repetim-ho, reivindiquem-ho. Marchena, Casado, Sánchez o Llarena tenen poder per interpretar la Constitución com vulguin, però amb la llei a la mà els Jordis i el govern són presos polítics i Catalunya té tant dret a l’autodeterminació com qualsevol altre poble del món.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. De 2011 a 2018 vaig passar mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu. He publicat La Unió Europea en perill (Dèria-Pòrtic) i sóc co-autor de L'Europa que han fet fracassar (Pòrtic). A Twitter: @aleixsarri.
14/08/2019

Espoli fiscal, classes mitjanes i globalització

28/07/2019

Nous fronts per l'autodeterminació

15/07/2019

Vulnerar lleis catalanes: un patró històric?

16/06/2019

El preu internacional de legitimar el PSOE

02/06/2019

Unionisme, un projecte polític identitari?

22/04/2019

Existeix un colonialisme intra-europeu?

07/04/2019

El bucle és Espanya

24/03/2019

La bombolla global de deute

10/03/2019

Contra les desigualtats: descentralització

24/02/2019

No s'hi atreviran?

Participació