Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

La veu de Nació

La carrera de Puigdemont

«Els canvis al PDECat per alinear-lo amb la Crida i el conflicte perenne al Parlament amb ERC plantegen un interrogant: es prepara el terreny per a unes altres eleccions?»

per Joan Serra Carné, 24 de juliol de 2018 a les 22:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El PDECat ja està completament alineat amb l'estratègia de Carles Puigdemont. Des d'Hamburg, el president a l'exili havia donat per sentenciada Marta Pascal i l'assemblea va ratificar la seva decisió, no sense vot de càstig de les bases, molestes amb les formes. Al debat congressual s'escoltaven veus d'alcaldes comprensius amb la manera de fer de Pascal i preocupats per les turbulències camí de les eleccions municipals, però aquestes veus s'explicaven només en privat. Resulta tan indiscutible el lideratge de Puigdemont que al partit s'estalvien les crítiques en públic. El president a l'exili, del que es deia que les discussions de partit no eren del seu interès, ha posat data de caducitat al PDECat dos anys després del seu naixement. La Crida Nacional per la República, presentat com a moviment eixamplador, serà la nova marca electoral. El camí ja està traçat.

David Bonvehí, encarregat de la desagraïda i complexa tasca de gestionar l'interregne, recordava diumenge davant de les bases del partit els dubtes que expressava Puigdemont per repetir com a candidat el 21-D. Semblaven fets llunyans. És cert que el president a l'exili va arribar per sorpresa a Palau i que sempre va dir que no tenia la intenció de perpetuar-se, perquè el seu objectiu passava per culminar els reptes de la legislatura. Però els fets d'octubre ho van canviar tot. La repressió de l'Estat el va conduir a l'exili, des d'on ha vigoritzat un lideratge moral i polític sense contestació, reforçat per les victòries judicials. Aquest ascendent li va permetre engendrar Junts per Catalunya i imposar-se a ERC, designar successor transitori a Palau i ara orientar el PDECat cap a la Crida, un altre projecte gestat al marge del partit. No hi ha discussió. Mana Puigdemont.


I què pretén fer el president a l'exili quan torni a Bèlgica? El primer pas ja està anunciat, convertir la nova plataforma en una organització sòlida i amb recorregut electoral. La tardor tindrà moments simbòlics, com la commemoració del primer aniversari de l'1 d'octubre, i el judici als presos tornarà a sacsejar el carrer. És en aquest context que la Crida aspira a liderar l'independentisme.

Tot i presentar-la com una plataforma transversal, Puigdemont pretén que la nova marca queixali l'ampli espai que també aspira a capitalitzar ERC, amb qui avui es reparteix el 50% del Govern i la majoria parlamentària. Ja va imposar-se als republicans contra pronòstic el desembre passat i entén que ho pot fer una altra vegada, encara que les enquestes diguin el contrari. Els moviments visualitzats en la darrera setmana i el conflicte perenne al Parlament -JxCat i ERC han demostrat aquest dimarts que les relacions estan enquistades- condueixen a plantejar un interrogant: des de l'exili es prepara el terreny per a unes altres eleccions abans de les municipals?      

La carrera de Puigdemont continuarà. Exiliat i suspès, però políticament reforçat, serà protagonista, sabedor d'ostentar un ampli suport popular. Ara bé, a partir d'una anàlisi panoràmica del moment, podríem subratllar que l'objectiu que persegueix Puigdemont, la independència, no es divisa en el curt termini. Sembla més imminent la batalla per liderar l'independentisme. Una altra. L'octubre tornarà a ser intens.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Joan Serra Carné
Redactor en cap de NacióDigital
Ha estat subcap de Política i cap de Societat al diari Ara, i també ha treballat a El 9 Nou. És autor del llibre Ada, la rebel·lió democràtica i coautor d'El part dels comuns i Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya. També ha escrit els llibres Viure. Jo també tinc càncer i Històries In_dependents. Col·labora en diversos mitjans audiovisuals. A Twitter: @jserracarne.
07/10/2019

Política de cartró pedra

01/10/2019

L'obra inacabada de l'1-O

24/09/2019

Rebel·lió «low cost»

17/09/2019

Pseudoperiodisme

11/09/2019

Més enllà del soroll de la sentència

06/08/2019

La vida és aferrar-se a l'Open Arms

29/07/2019

El govern Colau i el relat de la seguretat

23/07/2019

Sánchez, l'obtús

15/07/2019

Gestionar la desconnexió emocional

02/07/2019

Això serà llarg

Participació