Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Opinió

S’havia de dir Crida

«Cal que tothom que vulgui culminar la independència, aturada en bona part dels partidismes mal entesos, se sumi a aquesta Crida»

per Jordi Cabré, 16 de juliol de 2018 a les 22:00 |
Recordo el dia que, als meus 13-14 anys, vaig dir als meus pares que m’anava a fer de la Crida a la Solidaritat en defensa de la Nació, la Llengua i la Cultura Catalanes. Devia ser el 1987, la qual cosa explica una mica la seva reacció: “on vas, ets boig, és perillós, vés amb compte, la policia, la ETA”, ... i, per a rematar-ho, “però home, millor fes-te de Convergència”. Ho deien amb tot l’amor, i amb tota la por, amb una por més que comprensible.

A mi aleshores em costava d’entendre aquest terror mecànic que van mostrar, i per això em vaig fer la Crida igualment, però és ara als meus 40 que ho he entès més: Espanya no ha abandonat mai del tot el franquisme i l’autoritarisme, ni el 1987 ni ara. Tenien raó de tenir por aleshores, i tindrien raó de tenir por ara (tot i que ells també canvien, i allí tenim el meu pare rebent cops d’un porc uniformat de policia). Ens hem enfrontat durant 40 anys a un Estat caduc, legalista, conservador i mafiós. Fins i tot n’hem adoptat alguns dels seus tics. Fins i tot ens hem arribat a creure que no podíem merèixer decidir el nostre destí, que era demanar massa, que els extrems sempre són perillosos, que tal i qual i Pasqual. Fins que va arribar el procés.


A la presentació que es va fer ahir a l’Ateneu hi vaig veure arrodonits, políticament parlant, tots els meus anys de vida: tornava a convocar-se’m a una Crida, i torna a ser-hi Jordi Sànchez. I aquesta Crida és per la Independència, i arriba després de 8 anys de fer sortir de l’armari aquella Convergència que no es deixava reformar i que hem reformat a cops de lògica i de salt generacional. Arriba després d’un referèndum unilateral i d’una declaració d’independència, i després d’una crisi d’Estat només equiparable a la pèrdua de Cuba i les Filipines, amb el rei desbocat, els partits perplexos i els aparells estatals forçant la llei a tota màquina.

Arriba amb presos polítics i amb exiliats, i amb un profund recanvi de lideratges tant en el món polític com en el món associatiu. Arriba amb l’alerta posada a tot Europa, i amb braços alçats encara al Valle de los Caídos. I arriba després de molts anys d’insistir en el tema, que la independència era i és l’única sortida, que només cal ser molts i ben organitzats, que encara que cometem errors l’important és forçar la màquina, que la nostra és una causa pacífica que ha volgut ser prohibida i evitada per terra, mar i aire, i que valia la pena no tenir por. Tot i comprendre la por dels pares. I d’haver arribat, l’1 d’octubre i els dies següents, a compartir-la.

Per tant cal que tothom que vulgui culminar la independència, aturada en bona part dels partidismes mal entesos, se sumi a aquesta Crida. També el PDECat, o sobretot el PDECat, que és qui més generositat pot i ha de mostrar amb la idea. Puigdemont ens ha ensenyat que no havíem de ser lliures, sinó que ja ho érem, que ja ho som, i que només ens falta actuar en conseqüència. Res no és fàcil ni ràpid, però encara serà menys fàcil i menys ràpid si les raons personals o de partit passen per davant dels deures històrics. Crec que és l’única manera d’arribar-hi, un cop apresos tots els errors del passat.

Crec que Puigdemont, Sànchez, Torra, etcètera, són les persones adequades per a aglutinar el màxim d’energies cap al famós "tercer round". Crec que després de l’estiu sonarà la campana, i que més val que ens agafi amb les millors armes. Que bé que es digui la Crida. Quantes coses que enterrem amb aquest nom, i quantes coses que tornem a trobar. L’1 d’octubre és vinculant perquè ens vincula a tots. El 27 d’octubre és polític, no és simbòlic, i els fets molt sovint poden sobrepassar els lleis. Per això, davant d’aquesta Crida, m’hi sento convocat. M’hi sento cridat.


Que comenci el ball.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Jordi Cabré
Escriptor, advocat, expert en gestió pública. Col·labora en diversos mitjans escrits i audiovisuals. El seu últim llibre és Canvi cultural: retrat d'una generació, a edicions Pòrtic. A Twitter: @jordicabre.
03/12/2018

Vox i el monstre

19/11/2018

La «Ciutat Catalunya»

05/11/2018

​El nou líder

22/10/2018

Full de ruta

08/10/2018

L'única sortida

24/09/2018

Freedom for Maragall

10/09/2018

Inflem les bombolles!

28/08/2018

Relat Barcelona (1)

13/08/2018

Autoritarisme és derrota

16/07/2018

S’havia de dir Crida

Participació