Opinió

Mandela i Soraya

«Evidentment, encara que ho digui Sáenz de Santamaría, la Catalunya del segle XXI té poc a veure amb la Sud-àfrica de la centúria passada»

per Jordi Creus, 12 de juliol de 2018 a les 21:03 |

La setmana que ve es compliran cent anys del naixement d’una de les icones més importants del segle XX: Nelson Mandela, l’home que després de passar 27 anys a les presons de l’apartheid, en va sortir per convertir-se en president de la nació i en símbol de la reconciliació a la nova Sud-àfrica.  

Perquè a la Sud-àfrica racista, a la dècada dels anys vuitanta del segle passat, per exemple, estava prohibit que els negres es banyessin a les platges reservades als blancs, que mengessin als seus restaurants, que anessin a les seves escoles o, fins i tot, que pugessin als seus autobusos. 

Els negres -la gran majoria de la població, no ho oblidem- no podien fer reunions de més de deu persones, no podien beure en determinades fonts públiques, no podien casar-se amb una persona blanca, no podien anar a bona part dels hospitals i de les escoles. Fins i tot, si hi havia un empresari negre, aquest havia de treballar en zones prèviament acotades per l’Estat racista, i no podia tenir treballadors blancs.

L’apartheid va ser un règim criminal. De fet, tot i la inexistència de cambres de gas, és el sistema que més s’ha assemblat al nazisme, del qual va copiar força aspectes. Uns pocs milions de blancs van dominar i oprimir una ingent massa de negres, asiàtics o mestissos. El deu per cent de la població va sotmetre el noranta restant a una legislació especial que atemptava sobre la mínima dignitat humana. I contra això, contra aquesta violència, es van revoltar Mandela, Sisulu, Slobo, Tambo o dones com la comunista Ruth First.

Aquest règim propugnava la separació racial, amb zones riques on només podien viure els blancs i zones pobres on havia de viure obligatòriament la majoria negra. Lleis racials inspirades en Hitler i terrorisme d’estat portat fins a les darreres conseqüències. Evidentment, encara que ho digui Soraya Sáenz de Santamaría, la Catalunya del segle XXI té poc a veure amb la Sud-àfrica de la centúria passada. Té tantes similituds un indret i l'altre com les que hi ha entre un personatge amb la talla política i moral de Nelson Mandela i la poca vergonya i la manca de decència de l’ex-vicepresidenta espanyola. Vaja, com un ou i una castanya. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Jordi Creus
Jordi Creus (Tremp, Pallars Jussà, 1964) és historiador. Actualment és l'editor de la revista Sàpiens. Enamorat dels Pirineus, ha escrit llibres de diversa temàtica: des de novel·les negres rurals fins a memòries de les lluitadores antifranquistes.
20/09/2018

La unitat d’Espanya i el dret

06/09/2018

Les ocurrències de Borrell

02/08/2018

Franco, encara

26/07/2018

Violència ultra

19/07/2018

Jordi Borràs

12/07/2018

Mandela i Soraya

05/07/2018

Et recordo, Víctor

28/06/2018

​La guerra inacabada

21/06/2018

Rivera i el Valle de los Caídos

14/06/2018

La dignitat de Raül Romeva

Participació