Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Ets infidel?

«L’anomenat canvi lingüístic és un dels processos de substitució lingüística, i té lloc quan els parlants abandonen l’ús de la llengua pròpia per adaptar-se a una altra»

per Ester Santaló, 3 de juliol de 2018 a les 14:38 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si vols descobrir el teu grau d’infidelitat lingüística, pots respondre les preguntes següents:
 
  1. És el català la teva llengua d’ús habitual? [Només has de continuar el test si la resposta a aquesta pregunta és SÍ; si és NO, estàs convidat igualment a llegir l’article, una mica més avall.]
  2. Si et para pel carrer una persona de l’Índia (ho veus clarament per la roba que porta), i et pregunta alguna cosa en castellà, li respons en castellà? SÍ/NO
  3. Si pel carrer una persona de pell negra et demana, mig en català i mig en castellà, on és l’Ajuntament, li respons en castellà? SÍ/NO
  4. Quan veus aquella mare de l’escola que va arribar fa un parell de cursos d’algun país sud-americà, el teu primer impuls és parlar-li castellà? SÍ/NO
  5. T’has perdut i veus al davant teu dues noies amb mocador al cap. Els demanes que t’expliquin com arribar a l’adreça que busques. Ho fas en castellà? SÍ/NO

Si has acumulat més ‘SÍ’ que ‘NO’, pateixes infidelitat lingüística inconscient, que és la més difícil de superar; si tens el mateix nombre de ‘SÍ’ que de ‘NO’, ets infidel, però amb un bri de consciència, la qual cosa vol dir més esperança de reversió d’aquest hàbit. Finalment, si han guanyat els ‘NO’, et felicito perquè ets una de les tres persones que, de cada deu, mantenen el català quan l’interlocutor parla castellà o un català amb interferències (segons l’InformeCAT18, presentat per l’entitat Plataforma per la Llengua).

L’anomenat canvi lingüístic és un dels processos de substitució lingüística, i té lloc quan els parlants abandonen l’ús de la llengua pròpia per adaptar-se a una altra. Les causes externes que expliquen aquest fenomen solen estar relacionades amb la història que han viscut els parlants d’aquella llengua i, també, pel contacte que tenen amb una altra llengua més potent demogràficament i culturalment.

És fàcil d’entendre el poder de la llengua majoritària, però ens podríem preguntar per què les generacions més joves, que no han patit càstigs ni represàlies per parlar català, també canvien de llengua davant d’algú que els parla en castellà. La resposta és que estan repetint un patró que han vist sempre. El DIEC defineix hàbit com costum, disposició adquirida per la repetició d’un mateix acte. És exactament això: un costum adquirit que, a còpia de repetir-se, s’acaba integrant i es reprodueix sense pensar.

Recordem l’anècdota que explica Ferran Suay a La bona educació dels ciutadans de les Bahames: els homes i dones negres baixen de la vorera quan hi veuen venir un blanc; malgrat que l’esclavitud va ser abolida, estan actuant exactament igual com feien els seus avantpassats esclaus. Estan perpetuant, inconscientment, una conducta alimentada per un pòsit de generacions.


El canvi lingüístic és automàtic i la infidelitat lingüística, irreflexiva. I és aquesta mena d’insensatesa el que fa complicat d’esmenar la situació. Ara bé, els mals hàbits també es poden desaprendre perquè el nostre cervell, encara que sigui tossut i maniós, és un múscul al cap i a la fi, i, per tant, amb constància en podem canviar la plasticitat. Els experts recomanen 21 dies consecutius per revertir un costum, per molt sòlids que en siguin els fonaments.

Ara que ve l’estiu i tot sembla més plàcid, potser és un bon moment per col·locar en un lloc ben visible el test del principi d’aquest article i cada matí, almenys durant 21 dies, usar-lo com a estímul per sortir al carrer amb ganes de superar una de les nostres infidelitats més comunes: la lingüística.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Ester Santaló
Filòloga, diplomada en planificació lingüística i màster en gestió de la immigració.Treballa i viu a Olot. A Twitter @santaloester.
24/07/2019

La viu-viu

23/04/2019

El monolingüisme també mata

25/02/2019

Ànima malalta

03/01/2019

Ultimàtum?

12/09/2018

Gerona és cool

13/08/2018

El «sex-appeal» de l’ortografia

03/07/2018

Ets infidel?

03/06/2018

El neguit de la diferència

03/05/2018

Amb la correcció deguda

01/04/2018

Pudor de venjança: una anàlisi psicolingüística

Participació