La veu de Nació

Dialogar des de la renúncia?

«El sobiranisme té el repte de fer que el marc del diàleg sigui l'alliberament dels presos i obrir-se a parlar del dret a decidir»

per Esteve Plantada , 25 de juny de 2018 a les 22:04 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La trobada de Quim Torra amb Pablo Iglesias suposa la primera reunió oficial del president de la Generalitat amb un alt responsable polític de l'Estat. Diuen que hi ha hagut sintonia, entesa i ganes d'escoltar i de generar punts de distensió. La trajectòria d'Iglesias l'avala: ha estat l'únic dirigent estatal d'alt nivell que ha criticat la situació dels presos polítics i que ha apostat per un referèndum com a solució al conflicte polític. Sense titubejos, tan clar aquí com allà, jugant-se pel camí el vot de l'electorat de més exaltació patriòtica.

Un cop acabada la reunió, el líder de Podem ha valorat la disposició "absoluta i sense condicions" del Govern català per establir un diàleg i també ha indicat que li "consta" que el líder del PSOE facilitarà l'acostament dels presos polítics catalans. Concessions que semblen proeses per bé de la implacable repressió viscuda. I així és com tenim ara el taulell de negociació: descompensat entre qui sap que negocia amb el poder de la seva banda i qui accepta rebaixar les pretensions negociadores perquè no té, ni ha gosat tenir, el poder.


Amb tot, l'única via de solució passa per buscar aliats a Espanya, perquè a fora ja s'ha vist que ningú no mourà un dit per resoldre aquest "assumpte intern", encara que parli de la poca qualitat democràtica d'una Europa d'interessos enverinats i de taurons financers i que fa la vista grossa quan es desintegren llibertats. Per això és fonamental que Torra no abarateixi el diàleg en pro d'acceptar l'apropament dels presos polítics.

Amb Sánchez al poder, amb Iglesias blanquejant el discurs de la necessària distensió i amb la posició de Torra afeblida per les circumstàncies, el marc mental que es dibuixa és que Espanya ja fa una gran renúncia acostant els presos. Ara, el sobiranisme té el repte de seguir lluitant per allò que creu lícit, i fer que el marc mental del diàleg sigui l'alliberament dels presos i obrir-se a parlar del dret a decidir. Sense renúncies. No fer-ho seria resignar-se a no tenir l'esma de negociar amb la dignitat que mereixem.

 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Esteve Plantada
Cap de Cultura de NacióDigital
Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diferents diaris i mitjans de comunicació. Col·labora en mitjans com El Temps, La Xarxa o el programa Àrtic de Betevé. A Twitter: @eplantada
26/07/2018

Casado i el pitjor del PP

16/07/2018

Els presos reclamen més que gestos

09/07/2018

El diàleg només és el mitjà

05/07/2018

Setge al feixisme

28/06/2018

Els volem a casa

25/06/2018

Dialogar des de la renúncia?

20/06/2018

Què tenim per negociar?

14/06/2018

La negociació comença amb l'alliberament

07/06/2018

Decideixi's, senyor Sánchez

30/05/2018

La ferida que no tanca

Participació