la veu de nació

Contra voltors i especuladors

"Cal determinació dels governs, inversió per ser capaç de parar els peus a especuladors i voltors. Dir prou. Cap més connivència amb qui mercadeja amb la dignitat"

per Sara González, 15 de juny de 2018 a les 19:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una casa. És un dels primers dibuixos que tots fem de petits. El primer receptacle de la nostra vida. Punt de referència. Refugi. El nostre primer espai de benestar. De creixement. D'arrelament. D'intimitat. De família. És molt més que un sostre i quatre parets que ens aïlla de la intempèrie. És un pilar de benestar. Un pilar de dignitat. No es pot permetre que res passi per davant ni que sigui subjecte de mercadeig. I encara menys que sigui l'aliment d'uns fons voltors sense escrúpols capaços de rebregar vides si això serveix per omplir les seves butxaques. La intervenció de les institucions per aturar-ho és urgent i inajornable.

Tenir un lloc on viure és un dret fonamental que cal recuperar de les urpes de l'economia especulativa, que anteposa números i beneficis a les persones. El dolor i el patiment provocat per aquesta lògica en una societat on el llindar de pobresa frega el 20% i on es pateix una precarització laboral sistèmica acaba sent irreparable en molts casos. El cas del veí de Cornellà, que fruit de la desesperació per no poder pagar el preu del lloguer, va acabar precipitant-se per la finestra, no és només un exemple. És el rostre de la deshumanització del mercat de l'habitatge.


Sis de cada deu desnonaments són ara per impagaments de lloguer. I aquí caldria sumar aquelles famílies que estan fora de tota estadística perquè abandonen casa seva quan se n'adonen que no podran pagar. És el retrat de l'absurd: es veuen abocades a marxar quan a Catalunya hi ha més de 46.000 habitatges buits en mans dels bancs. Aquells que durant els anys de vaques grasses van concedir hipoteques d'alt risc per lucrar-se i que, després, durant la crisi, es van haver de rescatar amb diners públics mentre el ciutadà que hi havia confiat en pagava els plats trencats. Els desnonaments van ser l'herència d'aquest sistema i van deixar al descobert com no s'ha apostat prou per l'habitatge social i la borsa de lloguer.

Els ajuntaments, primera porta on pica un ciutadà, han fet mans i mànigues per trobar fórmules i inversions per retenir els veïns a casa seva. L'Ajuntament de Barcelona n'és un exemple. Però tant el consistori de la capital catalana com també bona part dels de l'àrea metropolitana han llançat un crit de socors perquè hi ha competències que no estan al seu abast. El Govern de la Generalitat i el de l'estat espanyol han d'actuar. Primer amb un pla de xoc i després amb una visió a mig termini. Cap altra batalla pot deixar enrere la de garantir el confort bàsic dels seus ciutadans.

Destinar els pisos buits a habitatge social i reallotjament, inversió en promoció pública i regulació de preus són tres accions ineludibles més enllà de gestos com obrir vies de crèdit que no són suficients per resoldre un problema estructural. Ara que tant el Govern de Quim Torra com el de Pedro Sánchez comencen a caminar, posar en marxa la llei d'emergència habitacional tombada pel Tribunal Constitucional i afrontar la reforma de la llei d'arrendament urbans hauria de ser una prioritat. Però calen solucions immediates. I això passa per la determinació, la inversió i el ser capaç de parar els peus a especuladors i voltors. Dir prou. Cap més connivència amb qui mercadeja amb la dignitat.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació