Opinió

L’Estat, incapacitat per al diàleg?

«És una criatura existencialment insuficient, inepta i incompetent per al debat, la conversa, la discussió i la raó?»

per Francesc Canosa, 12 de juny de 2018 a les 22:01 |

Avui parla de diàleg fins i tot Bob Esponja. Qualsevol dia aquest porífer que adoctrina la canalla de mig món ens comunicarà que al fons del mar li cal diàleg, diàleg, diàleg. I veurem al metazou pluricel·lular aquàtic construint bufets lliures de diàleg submarí. El plàncton assilvestrat antisistema dialogarà sobre els nivells de contaminació subaquàtica que es poden permetre i que afecten els pops sense escafandre i que només respiren amb cascs de cranc oxigenat.

La cosa té la seva importància. Perquè, com va dir el capità Nemo: cada peix té la seva cua. I el seu nedar. I cap i cua fan el peix. Perquè val més ser cua d'arengada viva que cap de dinosaure mort. I tal dia farà un any. I totes les criatures estan preparades per dialogar? Anem a la superfície.



El pescador Eugeni d'Ors s'empescava bones xarxes de paraules i idees que feia emergir a la superfície. El 13 de maig de 1913 va publicar un article que cueja com arengada fresca ballant un Rock and Roll despentinant. Això diu un dels escriptors-periodistes-ideòlegs més importants del nostre país i del més enllà: "Voldria avui apuntar algunes notes sobre un altre mal, mal espanyol, característicament, més que català encara. Vull dir l'incapacitat per al diàleg, que solem observar en les gents".

És així? L'estat espanyol està incapacitat, inhabilitat per al diàleg? És una criatura existencialment insuficient, inepta, incompetent per al debat, la conversa, la discussió, la raó? Baixem, de nou, al fons del mar.

El submarinista d'Ors fa veure tots els tresors del diàleg per als éssers humans. La cultura. La societat. Els països. La civilització. La història. L'eternitat. Seria llarg enumerar tant peix. I tot ho compara amb aquelles ferralles subaquàtiques rovellades, pintades de molsa, perforades pels anys, que formen part del món submarí espanyol que no es veu a la superfície.

Diu el bus d'Ors: "Compareu-lo amb la d'un ambaixador espanyol que, segons referència que ens donava ahir un gentilíssim hoste, mai volgué aprendre l'alemany, portant anys a Viena i fins havia privat l'entrada a casa seva dels diaris del país; i amb l'altre ambaixador a Constantinoble, que mai havia visitat Santa Sofia i amb la d'un gran erudit espanyol, ja difunt, al qui escandalitzava en Farinelli perquè, vivint a Madrid i ocupant-se d'història mai se li havia ocorregut anar a Toledo". Glups...


I enteneu que en el fons del mar espanyol no pararíem de trobar incapacitats, ineptituds, insuficiències? Enteneu que també hi ha aquestes criatures submarino-mesetaries que, "doctes, sens dubte, però indotats d'esperit científic, qui s'han parapetat darrere una doctrina i ja no l'alteren per lectura ni per escoltada paraula d'home. I amb la de tants monologadors de càtedra. I amb la de tants monologadors de cafè i amb aquelles, referint-se als quals escrivia el cronista Fernanflor, que una conversa entre ells era un sacrifici, on hi havia sempre un botxí i una víctima; i que la víctima era el més tímid, el més discret o el més ben educat". Així, realment, l'estat espanyol està incapacitat per al diàleg o és només una palla mental-submarina d'aquest bus? Quedem-nos sota l'aigua.

El 13 de maig de 1913, quan d'Ors escriu aquest article, sota, baix la seva columna, la seva glosa, hi ha un anunci que ens fa saber que en els pròxims dies el president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba, escriurà una sèrie d'articles amb el títol de: "La crisi constitucional espanyola". Repetim: 1913. Només una arengada de paraules d'un d'aquells articles. Diu el bus Prat de la Riba: "Davant d'aquesta fonda crisi del sistema constitucional espanyol què es pot fer, què ha fet el Rei, què han fet els homes directors dels nuclis governants?" Les respostes fins i tot les coneix, avui, Bob Esponja. I això que aquells homes (d'Ors, Prat de la Riba...) creien que podien canviar Espanya amb el diàleg. 

Però la pregunta continua sent un intermitent: l'estat espanyol està genèticament, crònicament, incapacitat per al diàleg? I, si baixem encara més al fons marí, hi ha una altra incòmoda, angoixant, asfixiant, però cap cop més necessària, pregunta: per què generació darrere generació de catalans obliden el que fa cent, dos-cents, tres-cents anys, els mateixos catalans ja van descobrir, saber, tastar, beure i amb el que van naufragar? Li preguntarem al dialogant Bob Esponja i arengada.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
16/10/2018

Un segle de Jordis empresonats

09/10/2018

Per una coalició Vox i independentistes

02/10/2018

​L' 1 d'octubre «Ghost»

25/09/2018

Sortiran els números independentistes a Barcelona?

18/09/2018

Polítics caricatura SA

11/09/2018

Diada Dolby Surround Existencial

04/09/2018

Donar sentit al zombie

28/08/2018

Franquisme per ateus

21/08/2018

Colonitzacions mentals del s. XXI

14/08/2018

La Mare de Déu i Lluís Companys de Festa Major

Participació