LA VEU DE NACIÓ

Fer política

«Fer política no vol dir claudicar ni rendir-se. Vol dir calibrar les fortaleses i les febleses pròpies i alienes per avançar cap a l'objectiu final»

per Germà Capdevila, 3 de juny de 2018 a les 20:00 |
Un del nous mantres que sentim de manera contínua després dels fets d'octubre és que és l'hora de "fer política". Amb la moció de censura que ha elevat Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol la frase ha tornat a omplir els discursos a banda i banda de l'espectre polític: és l'hora de "fer política".

Què vol dir "fer política" per a l'independentisme? Fer política no vol dir claudicar ni rendir-se. No vol dir acceptar la derrota i abandonar el mandat democràtic inequívoc de l'1-O, quan l'Estat va trencar per sempre més tot lligam emocional i legítim amb Catalunya, en no acceptar l'exercici pacífic del dret a l'autodeterminació.


Ans al contrari, fer política vol dir avaluar les fortaleses i les febleses pròpies i les de l'adversari, per definir noves tàctiques i estratègies que ens facin avançar cap a l'objectiu final, que no és un altre que la independència i la república. Cal trobar nous camins, sens dubte, però el llegat de l'1-O es mantindrà inalterable fins que sigui una realitat.

La moció de censura canvia el panorama polític a Catalunya i a Espanya. L'independentisme ha de pair el fracàs dels fets d'octubre, quan no va ser capaç de fer realitat la república. Durant mesos, l'Estat va mostrar la seva cara més dura, més repressiva i antidemocràtica. Una cara que molts es negaven a admetre que hi era, amatent, darrera la façana democràtica de cartró pedra del regim del 78. Mentrestant, les forces independentistes, estabornides, han intentat refer-se i retrobar un camí comú.

Amb la moció de censura, hom no pot esperar grans canvis en la manera que té l'Estat de gestionar el conflicte amb Catalunya. Rajoy, Rivera i Sánchez comparteixen la mateixa visió monolítica que avantposa la unitat de la pàtria per davant de qualsevol dret democràtic. La conseqüència principal del canvi de govern a Espanya, però, és que s'hi ha fet palesa una feblesa i una fragmentació política que esquerda i afebleix l'embat antidemocràtic contra Catalunya.

Pedro Sánchez pot governar els dos anys que resten de legislatura sense aprovar cap llei i prorrogant els pressupostos, però el seu marge de maniobra –i el de qualsevol força política que vulgui governar a Espanya– és ara més magre que abans, i l'espai per actuar contra catalans i bascos és més reduït i complicat.


L'independentisme ara sap del cert que mai aconseguirà el seu objectiu final amb el concurs de les forces de l'Estat o d'Europa. Haurà de fer-ho tot sol i sense cap ajut, i haurà de aprofitar –i aprofundir– les esquerdes i les febleses de l'Estat per intentar un nou embat democràtic, que arribarà més d'hora que tard, quan es demostri que les majories a favor de la república no només es consolidaran en les properes convocatòries electorals, sinó que s'ampliaran.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
11/11/2018

Un Estat corcat

04/11/2018

Engabiats

28/10/2018

Ser-ne més és important

21/10/2018

La Justícia va nua

14/10/2018

Atrapats

10/10/2018

Qui els entengui, que els compri

07/10/2018

La victòria fútil de l'unionisme

30/09/2018

Què celebrem avui?

23/09/2018

Els reptes de Torra

16/09/2018

Lliçons de la crisi, 10 anys després

Participació