LA VEU DE NACIÓ

Fer política

«Fer política no vol dir claudicar ni rendir-se. Vol dir calibrar les fortaleses i les febleses pròpies i alienes per avançar cap a l'objectiu final»

per Germà Capdevila, 3 de juny de 2018 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un del nous mantres que sentim de manera contínua després dels fets d'octubre és que és l'hora de "fer política". Amb la moció de censura que ha elevat Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol la frase ha tornat a omplir els discursos a banda i banda de l'espectre polític: és l'hora de "fer política".

Què vol dir "fer política" per a l'independentisme? Fer política no vol dir claudicar ni rendir-se. No vol dir acceptar la derrota i abandonar el mandat democràtic inequívoc de l'1-O, quan l'Estat va trencar per sempre més tot lligam emocional i legítim amb Catalunya, en no acceptar l'exercici pacífic del dret a l'autodeterminació.


Ans al contrari, fer política vol dir avaluar les fortaleses i les febleses pròpies i les de l'adversari, per definir noves tàctiques i estratègies que ens facin avançar cap a l'objectiu final, que no és un altre que la independència i la república. Cal trobar nous camins, sens dubte, però el llegat de l'1-O es mantindrà inalterable fins que sigui una realitat.

La moció de censura canvia el panorama polític a Catalunya i a Espanya. L'independentisme ha de pair el fracàs dels fets d'octubre, quan no va ser capaç de fer realitat la república. Durant mesos, l'Estat va mostrar la seva cara més dura, més repressiva i antidemocràtica. Una cara que molts es negaven a admetre que hi era, amatent, darrera la façana democràtica de cartró pedra del regim del 78. Mentrestant, les forces independentistes, estabornides, han intentat refer-se i retrobar un camí comú.

Amb la moció de censura, hom no pot esperar grans canvis en la manera que té l'Estat de gestionar el conflicte amb Catalunya. Rajoy, Rivera i Sánchez comparteixen la mateixa visió monolítica que avantposa la unitat de la pàtria per davant de qualsevol dret democràtic. La conseqüència principal del canvi de govern a Espanya, però, és que s'hi ha fet palesa una feblesa i una fragmentació política que esquerda i afebleix l'embat antidemocràtic contra Catalunya.

Pedro Sánchez pot governar els dos anys que resten de legislatura sense aprovar cap llei i prorrogant els pressupostos, però el seu marge de maniobra –i el de qualsevol força política que vulgui governar a Espanya– és ara més magre que abans, i l'espai per actuar contra catalans i bascos és més reduït i complicat.


L'independentisme ara sap del cert que mai aconseguirà el seu objectiu final amb el concurs de les forces de l'Estat o d'Europa. Haurà de fer-ho tot sol i sense cap ajut, i haurà de aprofitar –i aprofundir– les esquerdes i les febleses de l'Estat per intentar un nou embat democràtic, que arribarà més d'hora que tard, quan es demostri que les majories a favor de la república no només es consolidaran en les properes convocatòries electorals, sinó que s'ampliaran.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
17/02/2019

La desídia de la Fiscalia

10/02/2019

Culpables

03/02/2019

La dama protesta massa

27/01/2019

A pocs dies del judici

20/01/2019

Catalunya expulsada

13/01/2019

L'única defensa és política

06/01/2019

L'Estat no es mou

30/12/2018

Un brindis: aquest any, sí

23/12/2018

Pedaços i Companys

16/12/2018

Desorientats

Participació