Opinió

La censura

«En un crit comú per fer fora Rajoy, els independentistes n'han tingut prou amb quatre bones paraules sobre la possibilitat de dialogar en el marc constitucional per votar que sí»

per Xavier Graset, 31 de maig de 2018 a les 21:01 |
Fa una setmana, quan Pedro Sánchez presentava la moció de censura, no hi havia ningú, potser ni ell mateix, que s'ensumés que acabaria sent president, com passarà, si res ho capgirà, aquest divendres. Però és que ni els seus s'ho creien, no en donaven ni dos rals, convençuts que M. Rajoy tenia llarga vida un cop aprovats els pressupostos amb el PNB.

Però vet aquí que el joc de mocions de censura anunciades, a més de la del PSOE, Pablo Iglesias que amb el compromís d'eleccions immediates, ha fet replantejar el vot dels nacionalistes bascos que no volien aparèixer a la foto amb PP i Ciutadans ara salvant Rajoy de l'esquitxada de la sentència Gürtel.


Donant suport a Sánchez es garanteixen el compromís pressupostari per Euskadi, cosa que si s'hagués fet la d'Iglesias, el carro hauria pogut acabar pel pedregar.

I aquí també hi ha el vot dels diputats catalans d'En Comú Podem, d'ERC i del PDECat. El desig de fer fora Rajoy, després de l'aplicació del 155, de la repressió policial, de la judicialització de la política, del seu no moure fitxa, dels seus tics prepotents. I la sentència de Gürtel ha estat la pedra que ha acabat fent rodolar els vots contra Rajoy pel pendent del precipici.

Absent. Rajoy a la Moncloa començant a fer paquets, mentre la seva ministra de Defensa, la que no creu en la infalibilitat dels jutges, es va encarregar de dir que no dimitirà. Una dimissió abans de la votació seguiria deixant el govern espanyol en mans del PP. Però Rajoy no veu motius per plegar, en tot cas sí per ser absent, per no ser a l'hemicicle mentre es debatia la primera de les quatre mocions de censura que s'han presentat en democràcia que acabarà triomfant.

Una eina que els experts en dret penal quan estudien la corrupció política assenyalen com a perfectament útil i vàlida per capgirar la truita.


En un crit comú per fer fora Rajoy, els independentistes catalans n'han tingut prou amb quatre bones paraules sobre la possibilitat de dialogar en el marc constitucional per acabar votant que sí. Que ja en tenen prou d'anar a les presons madrilenyes a saber com estan els antics consellers, o l'expresidenta del Parlament, o els dirigents de l'ANC i Òmnium, o d'haver d'anar a Berlín, Brussel·les o St. Andrews per veure els de l'exili. Canviarà la seva situació? S'entrarà realment en una fase de diàleg?

La fortalesa que li demanava Rajoy a Bárcenas no li ha servit ara.

I com diu Daniel Innerarity al seu darrer llibre Política para perplejos. Com fer previsions quan no estem en entorns de normalitat i no hi ha res que no es repeteixi.

Així les coses, aquest dissabte prendran possessió els nous consellers del Govern català, i s'aixecarà el 155, però Mariano Rajoy ja no hi serà. Paradoxalment aquest 155 que fa caure Governs, i fa entrar organismes en liquidació, també ha esdevingut una eina imprevisible.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Xavier Graset
Nascut a Vila-seca (el Tarragonès) el 1963, periodista, actualment presenta Més 324. Amant de la bona vida, la bona cuina, i el bon teatre.
15/11/2018

​Distensió

01/11/2018

Penes i ponts

18/10/2018

Flandes

04/10/2018

Equilibris

20/09/2018

Rambla buida, rambla plena

06/09/2018

Afers exteriors

09/08/2018

​La garrofa

12/07/2018

Malversació

28/06/2018

​Anella M.

14/06/2018

Política sorprenent

Participació