Opinió

El mes de l’orgull

«Per un dia sortirem tots plegats i prendrem el carrer, sense por de la violència que reben les persones que no poden o no volen "dissimular" que no són "normals"»

per Bel Olid, 31 de maig de 2018 a les 21:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha una tècnica que es diu pinkwashing, que consisteix a fer veure que promous el respecte als drets de les persones que no són cishetero per aconseguir més vots/més clients/millor imatge pública anant "de modern". Un exemple clar seria la participació a la desfilada del Pride, que se celebra el pròxim 30 de juny. Hi haurà carrosses patrocinades per partits polítics que estan en contra del matrimoni igualitari o del dret d’autodeterminació de les persones trans. De fet, els mateixos que paguen els autobusos transfòbics que no vam deixar passar a Barcelona. Hi haurà també empreses que no s’atreveixen a visibilitzar les realitats LGTB als seus anuncis genèrics, però que estan ben felices de fer una propaganda específica per al dia de l’orgull. Serà una festa semblant al carnestoltes, en què tothom jugarà a sentir-se lliure per un dia, quan sabem perfectament que no ho som la resta de l’any.

El que fa fàcil el pinkwashing és que una part important de la població pensa que l'LGTBfòbia no és un problema greu, que tothom té els mateixos drets i que els discriminadors són uns pocs retrògrads sense importància. A la gent "normal" li sembla que no cal reivindicar més, que si volen ser gays que ho siguin, però que no destorbin tant. Que no ho semblin, si pot ser.


Mentrestant, els organitzadors del projecte Oasis, unes colònies per a adolescents LGTB, constaten que la gran majoria dels participants (tots menors d’edat) pateixen agressions físiques i sexuals als centres on estudien. Mentrestant, l’esperança de vida de les persones trans continua sent molt més baixa que la de les persones cis. Mentrestant, una gran part de les persones del col·lectiu LGTB no poden sortir de l’armari per por a perdre la feina o els suports familiars.

El 30 hi haurà també la manifestació "política", unes hores abans que comenci la festa, en què recordarem la violència de la policia a Stonewall i cridarem pel dret de viure sense discriminacions. Per un dia sortirem tots plegats i prendrem el carrer, sense por de la violència que reben les persones que no poden o no volen "dissimular" que no són "normals". A aquesta manifestació no s’hi apunten els pinkwashers, perquè no els hi volem. En aquesta manifestació hi anem els que lluitem tot l’any, perquè manifestar-se és necessari, és clar que sí. Però pot donar la falsa sensació de "feina feta", quan en realitat és només el principi.

Durant el mes de juny hi haurà el Transart Cabaret (el dia 2), hi haurà el Festival de cinema LGTB, FIRE (del 7 al 17), hi haurà el Festival de literatura queer QLit (del 14 al 17). El mes de juny és el mes de l’orgull no de ser lesbiana, gay, bisexual, trans, queer, intersex, assexual, o el que siguis. És el mes de l’orgull d’haver sobreviscut a ser-ho en una societat que vol fer-te desaparèixer o, si no es pot, com a mínim invisibilitzar-te. La resta de l’any, existim, també. Tu decideixes què vols ser: un pinkwasher que diu "ah, sí, mira que bé, fan una desfilada", o algú que s’uneix a lluitar pels drets de tothom.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Bel Olid
Traductora, narradora i presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. A Twitter: @belolid.
19/09/2019

Els canvis que importen

05/09/2019

Acabar la carrera

22/08/2019

El problema d'apallissar violadors

09/08/2019

Coses de dones

11/07/2019

Ho fem, o què?

28/06/2019

Això no va d'estimar

22/03/2019

​Quan no dir res és dir molt

07/03/2019

​Que no s'acabi això del març

07/02/2019

Em representes, Jenn

24/01/2019

La vaga de totes (i «totes» som «totes»)

Participació