Terrassa 2030

«La Terrassa de 2030 no es pot teixir amb els vímets de 1979, es velles estructures partidistes i partidàries no són suficients per donar les millors respostes a les preguntes dels nostres conciutadans»

per Javier González, 21 de maig de 2018 a les 10:42 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vaig assistir amb curiositat a la conferència de l'alcalde de Terrassa per escoltar la seva "visió de ciutat, diàleg de futur", amb el desig com a ciutadà que no fos un acte preelectoral del socialista Alfredo Vega.

Van ser molts els aspectes tractats en la conferència davant dels quals, no sent cap nou, totes les formacions polítiques haurem d'expressar posició en els pròxims mesos. No obstant això, preferiria centrar-me en una lectura que mostra fins a quin punt un PSC de Terrassa avariat i potser dividit, pel que es desprèn en xarxes socials, pretén convèncer-nos, mitjançant una retòrica vintage, que serà capaç de liderar el reposicionament de Terrassa al territori real i al virtual.


Quan vaig escoltar en boca de l'alcalde les paraules "agenda 4.0", "Terrassa 5.0", "intel·ligència artificial", "big data", "robòtica", "blockchain" o "bioingeniería", em vaig sorprendre perquè van sonar a impostació. Amb tots els meus respectes i consideració en el personal, l'actual alcalde no sembla la persona més adequada per liderar els canvis que Terrassa necessita per afrontar els reptes de futur. Alfredo Vega representa a un ajuntament vell, i el que la ciutat necessita és una nova mirada sorgida d'una ciutadania cansada d'observar com els dirigents polítics, en general, paguen peatges als grups d'interès, cansada que escassegin professionals en les institucions en lloc de l'abundància de funcionaris en excedència, cansada de pagar impostos i de no rebre els serveis promesos, una ciutadania que sembla estar cansada d'estar cansada.

Diuen que no hi ha mal que cent anys duri, els ciutadans són conscients i estic convençut que no es resignen, volen que el nostre ajuntament deixi d'estar liderat pels mateixos que ho han fet des de la transició a la democràcia, i aquest rumor s'ha anat convertint en clam elecció rere d'elecció, fins que es converteixi en un crit en 2019. Al nostre judici la Terrassa del futur necessita un canvi que faci realitat els anhels d'una ciutadania que ja no es conforma. Una ciutadania que entén els límits de l'administració però que alhora exigeix gestos clars de compromís en la cerca de solucions per a l'ocupació, l'habitatge, la neteja, l'educació o la convivència.

El malbaratament de "lideratge" de l'alcalde del PSC posa vermell quan les seves paraules relacionen els reptes als quals s'enfronta Terrassa amb la col·laboració públic-privada, un espai de cooperació molt compromès a la nostra ciutat per decisions que han generat desconfiança precisament en els sectors que més poden invertir en el futur. O com recentment s'ha posat de manifest amb l'aposta pels Corporate Games, un esdeveniment que hauria d'il·lusionar a tots i que la malaptesa en la seva gestió i en la seva comunicació ha fet que, d'entrada, els líders d'alguns partits de l'oposició s'hagin posat d'esquena. Aquesta és la classe de diàleg que Vega ofereix? Aquesta és la visió que vol compartir amb la resta de forces polítiques, socials i econòmiques?

La Terrassa de 2030 no es pot teixir amb els vímets de 1979, ha de mutar al nou sense desaprofitar l'experiència de ningú, però des del genuí convenciment que les velles estructures partidistes i partidàries no són suficients per donar les millors respostes a les preguntes dels nostres conciutadans.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació