Opinió

No oblidis la presó

«Les presons d’avui són espais on els interns poden fer una vida digna, diuen. Però sense llibertat no hi ha dignitat. I la seva llibertat és la de tots els catalans»

per Joan Foguet, 16 de maig de 2018 a les 22:02 |
Més de set mesos, sis mesos, tres mesos, dos mesos. Aquest és el temps que porten a presó els Jordis, el vicepresident Junqueras i el conseller Forn, els consellers Bassa, Romeva, Rull i Turull, i la presidenta Forcadell. Que fer Govern no faci oblidar a ningú la gran ignominia de la democràcia espanyola. Presos polítics, o ideològics si es vol. Persones escollides en unes eleccions que van acomplir el que deia el seu programa electoral. Imagino que deu haver gent a Madrid que no deu entendre-ho però vaja, així funciona el món que val la pena. I aquestes persones, que ens representen, avui passaran setze hores a la cel·la, com ahir i com demà. 

L’altre dia m’estava posant un llaç groc a la jaqueta, i una companya em va dir: "Ara et faràs un forat a la roba?". I vaig respondre, sense mala llet, ho juro: "Hi ha qui està a la presó i jo em faig un forat a la jaqueta, crec que he sortit guanyant". Sí, pot semblar un sarcasme feridor. Però és que segueixo indignat i cansat. Però no puc perdre l’esperança. No podem. Aquells dones i homes bons estan a presó, sense remordiments, però sense llibertat per nosaltres. Els centres penitenciaris d’avui són espais on els interns poden fer una vida digna, diuen. Però sense llibertat no hi ha dignitat, no m’ensarroneu. I la seva llibertat és la de tots els catalans, pensem el que pensem. 


La presó és un lloc on la teva finestra d’oxigen és esperar a que vingui el teu advocat (o la família de tant en tant) o que arribin cartes. De cada quatre cartes que he enviat em consta que només en reben una. Deu metres quadrats per ofegar-te entre cabòries i buits. No saber, no respondre perquè no et poden preguntar. La presó és una amputació de la personalitat. Ho és per als Jordis i per a tots els presos que hi ha. Però és que en el seu cas, i dels consellers, és que no hi ha delicte comès. Ni hi ha cadàver ni hi ha arma ni hi ha mòbil: no hi ha cas. I si n’hi hagués, hauríem d’anar dos milions de persones cap a Soto del Real. 

Temo que ens estem oblidant d’això. Perquè ja no és notícia, perquè perd actualitat. Esclar que ho entenc. Però l’excepcionalitat no és només fer una roda de premsa amb dos presidents en un hotel berlinés, que també. Ho és sobretot oblidar-se de l’1 d’octubre i que hi ha qui per signar un paper ha hagut de ser detingut. Però és que pel 9 de novembre ja es va inhabilitar i multar a polítics catalans. No és un tema de forma, és un tema de fons. Que la Generalitat estigui intervinguda financerament des de 2012 no és cap casualitat. Suposo que deu ser un tema de "prudència elemental" que diuen alguns. Suposo. Però forma part de la mateixa cosa. No sé si és molt supremacista el que diré: llibertat presos polítics!

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Joan Foguet
Un català de Barcelona i boig del Twitter. Periodista grafòman. Actualment dircom de @LaXarxa. Militant i vigilant de @Periodistes_org i @grupbarnils. A la pràctica: acció en mitja dotzena de redaccions periodístiques (La Razón, Actual, Expansión, El Punt, El País i més). Més a www.joanfoguet.cat i a @joanfoguet.
08/08/2018

​Pensant (seriosament) en les municipals

25/07/2018

Partit «premium» o forever

11/07/2018

Lledoners: lliçons i deures

27/06/2018

«Indepes» enamorats dels «indepes»

13/06/2018

Lopetegui, Huerta i el «farol indepe»

30/05/2018

Campanya permanent, esclar

16/05/2018

No oblidis la presó

02/05/2018

Nacionalisme madrileny

18/04/2018

Rafael Catalá, t'estic veient

04/04/2018

El nostre Cristiano Ronaldo

Participació