Opinió

Pedro se suïcida... i vol endur-se Pablo amb ell

«Rajoy ha trucat també Sánchez per tractar “el tema catalán” escenificant el pacte del bloc 155, on el PSOE ja està irremeiablement. Ara l’objectiu és lligar Podem al bloc»

per Albano Dante Fachin, 16 de maig de 2018 a les 22:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No dic res de nou si diem que el PSOE de Pedro Sanchez ha decidit alinear-se al 100% amb la dreta espanyola per fer front “al problema català”. La novetat, però, és que ara intenta arrossegar Pablo Iglesias amb ell. Un procés que, a la llum de la història, s’entén molt millor.

Als documents de Suresnes (1974), el PSOE recollia el “reconeixement del dret d’autodeterminació de totes les nacionalitats ibèriques” afirmant que “l’exercici específic del dret d’autodeterminació per al PSOE s’emmarca dins el context de lluita de classes i dels procés històric de la classe treballadora en lluita per la seva completa emancipació”. Com encara recorden els més grans, aquest posicionament era defensat aferrissadament per Felipe Gonzalez en mítings arreu de l’Estat, sobretot a Euskadi i Catalunya.


Però l’inesgotable Josep Fontana desvetlla: “Què en pensaven, per la seva banda, els dirigents del PSOE ho sabem avui, gràcies a les memòries d’un antic membres del SECED, (més tard CESID) que ens explica que el 23 d’octubre de 1976 es van reunir a Madrid, en una suite de l’Hotel Princesa Plaza, els comandaments Faura i Cassinello i altres membres del mateix servei, amb Felipe González i Alfonso Guerra. (…) A l’entrevista, “que duró tres hora largas en un ambiente de extrema cordialidad”, González va definir l’actitud del seu partit respecte a la concepció de l’Estat, que era el que més preocupava als militars, i ho va fer de manera que “los representantes del SECED nos sentimos reconfortados con tan patriótico e inesperado lenguaje”, que no era, òbviament, el dels manifestos que adreçaven al públic en aquells mateixos dies. Van passar després a ocupar-se del nacionalisme. Felipe González va deixar clar que no toleraria un concert econòmic per a Catalunya: “Nosotros no pasaremos por ahí en la vida”. I d’autodeterminació, ni parlar-ne.

Avui, el deixeble de Felipe González, Pedro Sánchez, no es talla: Sánchez propone cambiar el delito de rebelión para adecuarlo al escenario catalán”. Però aquesta vegada el secretari general del PSOE no té com objectiu moure el seu partit lluny de l’autodeterminació. Aquesta vegada l’objectiu és aconseguir que ho faci Podem. Després de trucar Rivera, Rajoy ha trucat també Sánchez per tractar “el tema catalán” escenificant el pacte del bloc 155, on el PSOE ja està irremeiablement. Ara, com dèiem, l’objectiu és lligar Podem al bloc. Diu Sánchez: “Sabemos que Pablo Iglesias defiende el derecho a la autodeterminación y no lo compartimos, pero Rajoy tiene la responsabilidad de reunirse con el partido e intentar persuadirle de que defienda el orden constitucional”.

Podem extreure moltes anàlisis d’aquests moviments, però permeteu-me'n un de base catalana: Pedro Sánchez ha renunciat absoluta i definitivament a ser, algun dia, president del govern espanyol. Mai hi ha hagut un president del PSOE sense tenir resultats espectaculars a Catalunya. Però això ja està descomptat. Ara la tasca és que Podem tampoc torni a treure bons resultats a Catalunya. Una tasca que compte amb la inestimable ajuda de Pablo Echenique, qui va explicar els bons resultats d’ECP com una prova que Podem “ha derrotat l’independentisme”. Una anàlisi extremadament curta de mires tenint en compte que els resultats d’ECP no s’haguessin produït sense un bon nombre d’independentistes que s’havien cregut el discurs de la plurinacionalitat i l’autodeterminació. Curtesa de mires o una altra cosa. Poc després Carolina Bescansa es convertia en la primera veu que públicament desafiava l’autodeterminació com estendard i negava, fins i tot, un referèndum legal i pactat.

Pedro Sánchez es suïcida com a candidat a president. No ho serà en la vida sense els vots de Catalunya. Ara vol arrossegar Pablo Iglesias a abandonar qualsevol lectura autodeterminista en relació a Catalunya. I no està sol: a Podem també hi ha molta gent fent força. I també a la seva branca catalana. Sí.


Algú podria dir que tot plegat és una pena: s’esvaeix la possibilitat d’un govern d’esquerres per l’estat espanyol. Aquest algú potser no cal que es preocupi. Aquesta possibilitat es va esvair fa molt de temps. Un altre cop en Fontana: la “doctrina de les terceres vies que es va estendre a Europa amb Tony Blair i, en un paper secundari, amb Felipe González, significava la fi de la socialdemocràcia, que havia estat la gran força inspiradora de les dècades de progrés que van seguir a la Segona Guerra Mundial, i que ara anava a rendir-se, no sense benefici personal per als seus corruptors, al capitalisme més depredador”.

Així estem el mateix dia que els CDR diuen, alt i clar que estan “Decidits a Ser”.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Albano Dante Fachin
És periodista i activista social. Va ser secretari general de Podem a Catalunya i diputat al Parlament. A Twitter és @albanodante76
31/10/2018

Inés Bolsonara

18/10/2018

​Pressupostos, pa i roses

03/10/2018

Espavilem o Arrimadas

19/09/2018

​Confluència 3-O o humiliació

23/08/2018

Cops d'Estat. En pilotes

09/08/2018

Podem, la monarquia i una decisió urgent als comuns

25/07/2018

Seguir fent tremolar el règim del 78

11/07/2018

La correlació de la ratafia

13/06/2018

Mas, Pujol i els farols

30/05/2018

L'alegria innocent de veure caure Rajoy

Participació