Opinió

Folklore sense resistència

«Torra és més independentista que ningú però no ha estat triat per a fer la independència, sinó per fer veure que es manté la flama mentre el govern espanyol respira alleugerit»

per Maria Vila Redon , 14 de maig de 2018 a les 22:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El govern espanyol respira tranquil gràcies a la investidura de Quim Torra. Tots aquests mesos de discursos de la legitimitat, de "Puigdemont, el nostre president", de restitució del govern legítim i d'allò d'"impulsar qualsevol altre candidat és legitimar el 155 i l'atac a la democràcia" –en paraules d'Elsa Artadi- només servien per mantenir la parròquia exaltada. Tampoc en aquest cas –on la presó era improbable- no han volgut resistir, i s'han tornat a rendir en el torcebraç amb l'Estat, per a qui la manca d'un govern a Catalunya començava a ser un problema.

La imatge que TV3 va retransmetre durant el ple d'investidura, amb un Carles Puigdemont seguint el discurs de Quim Torra des del seu despatx de Berlín i prenent notes, és el resum perfecte de com s'arribarà a allargar el xiclet dels simbolismes i el folklore. Quim Torra és més independentista que ningú però no ha estat triat per a fer la independència, sinó per fer veure que es manté la flama mentre el govern espanyol respira alleugerit.


"Com és que no estàs contenta? Si el Quim Torra és molt independentista!", em deia la meva àvia divendres al vespre. Efectivament, el Quim és molt independentista –i me l'estimo molt-. Però oblidem que per a l'Estat tots podem ser independentistes mentre reduïm el moviment al folklore, mentre l'independentisme sigui una mera evolució del que abans era el catalanisme. Que Quim Torra sigui molt independentista no fa cap por a l'Estat perquè l'ajuda a tornar a la normalitat mentre ens dona peixet amb uns tuits antics. En canvi, que el Parlament es negués a no poder investir el seu pla A, repetint les eleccions si calia, sí que suposava un problema gros per a l'estat espanyol. I el risc per a l'independentisme era mínim.

El president Torra es trobarà un govern que no haurà triat, format a través del repartiment de cadires habitual. Amb l'abstenció, i per molt que digui el contrari, la CUP renuncia al paper vigilant que els seus votants li havien atorgat i regala un espai que els comuns sabran aprofitar. Tant de bo el president Torra convoqui eleccions tan bon punt prengui possessió i demostri, així, que les majories parlamentàries tenen tot el dret a investir com a president el seu pla A, sense ingerències de cap tipus.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
10/05/2020

​Cientifisme autoritari

16/04/2020

​Denúncies i experts

30/03/2020

«Covid-19 i autoritarisme»

16/03/2020

El virus en un país federal

02/03/2020

Crònica d’una tarda de dilluns qualsevol a Dresden

17/02/2020

El castellà, per a les coses importants

03/02/2020

Encara es pot tocar més fons

20/01/2020

El martirologi del president Torra

06/01/2020

El diàleg de l’statu quo

23/12/2019

Convergents

Participació