Tribuna Oberta

21 mesos després

«Qualsevol relació sexual no consentida és una relació violenta i aquest hauria de ser un fonament alhora de dictar sentències i aplicar les lleis. La justícia és injusta i ho vivim cada dia»

per Fina Rubio, 26 d'abril de 2018 a les 19:30 |
Cinc homes van rodejar una noia de 18 anys a la nit. Li van prendre la ronyonera i la van despullar. La van obligar a tenir relacions sexuals que ella no consentia en cap moment. Li van robar el mòbil i van marxar rient d’ella.
 

El que sembla un microrelat de terror és una situació real que es va produir a Pamplona el 7 de juliol del 2016. El 2016 cinc depredadors sexuals van violar en grup una noia de 18 anys, digui el que digui la sentència, ella no va consentir. Ells mateixos, a mode de trofeu, van enregistrar-ho en vídeo. Ells mateixos van fer gala de sortir de cacera. Una cacera en què la presa, segons la sentència judicial, no va patir violència, ni intimidació. En convertir una violació en grup en abusos, la (in)justícia llança un missatge d’impunitat davant la violència sexual. 

Ahir a aquesta hora, entre les opcions que ens rondaven pel cap, atentes a la sentència que havia de fer-se pública, difícilment algú plantejava l’opció que José Ángel Prenda, Ángel Boza, Antonio Manuel Guerrero Escudero, Alfonso Jesús Cabezuelo i Jesús Escudero, mediatitzats com "la Manada", fossin absolts del delicte d'agressió sexual. 

El judici contra "la Manada" s’ha resolt i ho fa tard i malament. La sentència arriba vint-i-un mesos després dels fets i cinc mesos després del judici. La justícia ha estat lenta i ha menyspreat les lleis existents, el relat de la jove i ha obviat que un no és un no.

Diu el Codi Penal que "quan els fets es cometin per tres o més persones actuant en grup" o "quan la violència o intimidació exercides siguin de caràcter particularment degradant o vexatori" o "quan la víctima sigui una persona especialment vulnerable, per raó de la seva edat, malaltia o situació” es consideraran els fets com a  agressió sexual.


Dir que els fets són un delicte continuat d'abús sexual és absoldre uns culpables de violació. Perquè la violació és l'acte de mantenir relacions sexuals amb una altra persona sense el seu consentiment, just el que va passar, però s’utilitza un eufemisme jurídic per condemnar els culpables a la meitat d’anys dels que es reclamava.

El de "la Manada" és un cas extrem de violència cap a una dona pel fet de ser llegida socialment com a dona; un entre els milers que es perpetren contra els nostres cossos i vides; un dels casos que va arribar a la superfície perquè va concretar en denuncia formal una dona valenta. A esta mujer valiente –permeteu-me que m’hi adreci de manera directa en aquesta espai─ a quien tenemos muy presenta en la menta y muy cerca en el corazón: estamos a tu lado, compañera, dijimos y diremos y gritaremos y nos moveremos porque te creemos y compartimos dolor y rabia y la fuerza que de ello sacamos para seguir construyéndonos vidas libres de violencias machistas. 

El que teníem clar abans de conèixer la sentència és que el seu impacte transcendiria el cas concret, sinó que seria un missatge amb un efecte exemplificant per a totes: o bé alineada amb la defensa dels drets de les dones o bé d’impunitat davant la violència sexual. Rebaixar l’agressió sexual en grup i, per tant, negar-la públicament, no només impedeix la reparació que la justícia hauria de proveir a l’agredida, sinó que diu que violar una dona, va barat.  

Si violar en grup una dona és rebaixat a abús, com hem de fer entendre, sobretot pensant en les més joves i en situacions d’oci nocturn, que insistir per mantenir relacions sexuals ja suposa un abús? L'Audiència de Navarra accepta i normalitza la violació com a pràctica. El missatge és clar encara que diguis clarament que no, encara que no consisteixis, encara que siguin més grans que tu, encara que siguin relacions sexuals múltiples (i, reitero, no consentides) tu no tens dret a reclamar que és violació. Aquest és el missatge que se li dóna a la societat. 

Pressuposar que una agressió sexual d’aquestes característiques és sense intimidació ni violència és no entendre què és una agressió sexual ni tenir en compte la percepció de les dones, ni entendre que és la sexualitat consentida. Qualsevol relació sexual no consentida és una relació violenta i aquest hauria de ser un fonament alhora de dictar sentències i aplicar les lleis. La justícia és injusta i ho vivim cada dia. La justícia no té perspectiva de gènere i no aplica amb prou contundència les lleis contra la llibertat sexual de les dones. 

La sentència de "la Manada" ens ha tocat a totes. I respondrem. Cap agressió ha de quedar sense resposta, tampoc si provenen de la justícia. Una justícia que diem que és patriarcal perquè sistemàticament qüestiona les dones, ens revictimitza, i, sense perspectiva de gènere, no jutja igual per a tothom. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Fina Rubio
Presidenta de la fundació Surt. A Twitter: @fina_rubio
Fa 3 setmanes

21 mesos després

Participació