Generadors de cultura

L’existència del Monestir de Sant Llorenç, el Konvent i Logos Berguedà representa un vertader miracle, fruit de la fe i la perseverança de les persones que els condueixen

per Quirze Grifell , 30 d'abril de 2018 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La revista cultural del Berguedà, L’Erol, que arriba al seu 37è any de vida, publica en el número 135 de primavera 2018, un dossier dedicat a tres centres culturals capdavanters: el monestir de Sant Llorenç de Guardiola; el Konvent de Cal Rosal i Logos Berguedà de l’Ametlla de Merola, situats tots tres molt a prop del riu Llobregat. 

En les pàgines dedicades a cada centre hi ha una entrevista amb seu director.   

En el cas de Sant Llorenç, Toni Puig, responsable de l’associació Civitas Cultura és entrevistat per Ramon Viladomat. 

Sobre el concurs que acaben de guanyar mentre s’imprimia la revista, diu:

“Ara, el futur el tenim en el concurs que convoca el Consell Comarcal amb la Diputació de Barcelona per als propers dos anys. Tenim ganes de guanyar-lo. Hi ha un parell de temes innovadors i que ens semblen interessants. La primera és que uneix les visites del monestir amb la programació anual continuada, una cosa lògica, ja que entenem que les visites han de formar part de la gestió cultural dels espais. I la segona és que es podrà gestionar el conjunt d’esglésies romàniques de la comarca interrelacionadament. Això permetrà, a qui guanyi el concurs, que es puguin fer exposicions o actes en totes les esglésies romàniques de la comarca, des de Pedret a Obiols, passant per Rus, Rotgers o Avià. Però, a més, aquí s’hi ajunta una altra línia, que és la del patrimoni industrial, ja que el concurs inclou també la gestió de la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou i la Mina de petroli de Riutort. Aquest és un altre vessant, el patrimoni industrial, molt important també al Berguedà. El resultat és que en un mateix paquet tindrem, per una banda l’explicació del romànic que va veure néixer Catalunya, i de l’altra, la petjada de la industrialització, amb les colònies tèxtils i les mines.”

Puig, nascut a Callús, fa unes interessants reflexions sobre el Berguedà, que ens haurien de fer pensar molt:


“També veig que el Berguedà té un greu problema amb Berga, i això ho dic des d’una certa estimació que hi tinc. Però és la ciutat més avorrida de Catalunya, que només es desperta, i ho fa de forma genial, per la Patum, que és la millor festa popular per mi que hi ha en tot el Mediterrani. Però durant l’any, a Berga no passa res. 

(...) Si a Berga funcionés més la cultura, tots hi sortiríem guanyant. Crec que l’Oficina de Turisme ha fet una bona feina en la promoció del turisme, però ara cal fer un salt endavant. Hi ha un bon turisme i una infraestructura de proximitat molt bona, però li falta projecció. Que Queralt no tingui, per exemple, un gran hotel i un centre de propostes, em sembla un signe de debilitat. S’ha fet bé tota la part relacionada amb la natura, però s’ha oblidat una cosa que és fonamental en les comarques d’aquest país com és la cultura. Allò que es posiciona diferentment és la cultura. I poso un exemple, l’Empordà. Va ser molt important la Costa Brava per allò del sol i platja, però quan van començar a sospitar que amb sol i platja no n’hi hauria prou, van optar per la cultura. Això ja fa uns quants anys i van començar per Torroella de Montgrí, amb el Festival de Música. Això ha anat creixent i creixent, amb exposicions i centres d’art, amb Peralada.... Al Berguedà podem fer una cosa semblant. Si potenciem aquests dos pols de cultura com són el romànic i el contemporani amb tot el patrimoni de la industria de les colònies i les mines... I si a això hi unim tota la cultura lligada amb l’ecologia, tenim un futur molt interessant. A més, al Berguedà hi ha molta gent creativa, que tristament a vegades és més coneguda a fora que aquí. Què en fem de tota aquesta gent?” 

Per la seva banda, Pep Espelt, ànima del Konvent de Cal Rosal, entrevistat per Aida Morales, parla de les propostes que han aportat: «A escala propera, no deixem de ser un país tradicional, i ficar segons quin tipus de proposta que et desmarca de la teva quotidianitat genera por i estranyesa. Però com que Konvent ho expliquem d’una manera molt agradable, fa que sí que tinguis amants. Però tampoc pots anar a obligar la gent que vingui i entengui les coses que no estan establertes. Al Berguedà ha marcat un abans i un després del que estàvem acostumats. Konvent ha bombardejat el Berguedà i ha portat milers de propostes que mai haguessin passat per aquí.»

Al seu torn, en l’apartat de Logos Berguedà, Virgínia Parramon, es mostra crítica amb algunes actituds dels berguedans: 

«Com a col·lectiu o comunitat tenim certs “defectes” que crec és bo de reconèixer. Es tracta de prendre consciència de comunitat, de consumir més a la comarca, de no desitjar que a l’altre li vagi malament, de crear en positiu i amb generositat pel bé de tots. Preguntem-nos què fem cadascú pel bé de la comunitat. Al Berguedà li costa reconèixer projectes innovadors, com per exemple el Konvent de Cal Rosal, que fa una feina increïble!» 

L’existència d’aquests tres centres culturals representa un vertader miracle, fruit de la fe i la perseverança de les persones que els condueixen. Com ho és també la revista cultural L’Erol, publicada per primera vegada per Sant Jordi de 1982 per l'Àmbit de Recerques del Berguedà, que representa la base de dades culturals més important sobre el Berguedà que es pot trobar a internet i que és consultada des de diversos llocs del món.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Quirze Grifell
Quirze Grifell és natural de Berga. Des de sempre, ha mostrat interès pels llenguatges: música, pintura, idiomes, fotografia, arquitectura, mecanografia i cal·ligrafia.
Les fondes arrels al Berguedà no li priven d'enamorar-se d'indrets remots ni de somiar altres vides, paisatges, ciutats, societats i llibertats. 
Treballador online, sempre a l'encalç de la veritat i la bellesa.
08/04/2020

Novembre als antípodes

02/12/2019

Joan Ferrer, una trajectòria pictòrica vital

26/08/2019

Nil Safont, art berguedà al món

07/01/2019

Til Stegmann, un amic de Catalunya

14/08/2018

De Berga a Bergen

30/04/2018

Generadors de cultura

14/12/2017

Els 90 anys de Climent Forner

25/09/2017

Fars culturals a la riba del riu

12/06/2017

Una magnífica biografia de Maria-Mercè Marçal

18/04/2017

Catalanofòbia

Participació