Opinió

Diàleg contra intimidació

«Espanya hauria de saber que, com més reprimeixi i intimidi els independentistes catalans i els seus aliats, més car li sortirà el silenci internacional»

per Aleix Sarri, 20 d'abril de 2018 a les 20:01 |
"Ningú pot treure al vostre poble el dret a l’autodeterminació", Ivo Vajgl.
 

"Entre el golpista Millán Astray y Beethoven, Europa elige, sin duda, al segundo. Nuestra misión es recordarlo todos los días y propiciar que la salida de este conflicto sea leal compañera de la alegría en vez de estéril novia de la muerte", Izaskun Bilbao.
 
"És increïble a que l’Europa de 2018 tinguem exiliats i inacceptables empresonaments sense judici. Sento vergonya", Eleonora Forenza.

Aquestes paraules amb què encapçalo l'article d'avui són les de tres eurodiputats que avui han presentat a Barcelona la Plataforma pel Diàleg entre Catalunya i Europa davant un auditori ple a l'Ateneu Barcelonès. Són paraules plenes de sensatesa, d'empatia, de voluntat de diàleg. Però també de valentia.


No és fàcil defensar avui el dret a l'autodeterminació de Catalunya a les institucions europees. L'unionisme mobilitza tota la seva força amb duresa, tant dins de l'aparell funcionarial de les institucions com entre els representants polítics.

Els funcionaris pro-catalans tenen por de parlar, de manifestar-se, de sortir en segons quina fotografia. Saben que significar-se políticament per la unitat d'Espanya permet promocionar, però tenir vincles amb l'independentisme és garantia de marginació.

Els polítics d'arreu amb simpaties per Catalunya tenen la mateixa por. Per això tenen tant mèrit les paraules de l'Ivo, la Izaskun o la Eleonora, no donem mai per descomptat el seu suport. La quarantena d'eurodiputats de 15 països diferents que formen part de la plataforma, així com la quarantena que han demanat l'alliberament dels presos polítics saben que estan assenyalats, que el "A por ellos" no acaba on acaben les fronteres d'Espanya, que hi ha moltes maneres de fer callar els dissidents.

Hi ha nervis en l'unionisme radical, i la seva agressivitat va en augment. Aquesta mateixa setmana algun eurodiputat espanyol s'ha dedicat a anar un per un a parlar en to agressiu amb els signants d'una carta pro-diàleg del seu grup parlamentari. Els qui treballem al Parlament Europeu coneixem eurodiputats conservadors, socialdemòcrates i liberals que estan en complet desacord amb les actuacions del govern espanyol però que no gosen donar suport a la plataforma pel diàleg a Catalunya per por a les represàlies. A falta d'arguments, intimiden.

Per això cal fer valdre totes les accions dels eurodiputats que donen suport a Catalunya. Les seves cartes a Juncker, Tajani o Tusk. Les seves intervencions a plenari. El seu suport a manifestos i preguntes parlamentàries. Els seus intents de visitar la presó d'Estremera o Soto del Real malgrat les traves de l'Estat.

Però també cal no oblidar la dedicació dels eurodiputats independentistes Tremosa, Solé i Terricabras ni dels seus equips, que donant suport a la causa independentista renuncien a qualsevol carrera dins l'entramat de la UE. Els eurodiputats espanyols més propers a l'extrema dreta assenyalen els nostres eurodiputats a la primera oportunitat per acusar-los de malversació. Tenen tantes ganes de fer mal que fins i tot demanen que el Parlament Europeu investigui l'autor d'aquest article publicat a Euronews fa uns dies. Ni el dret a la llibertat d'expressió ens reconeixen.

Si no, només cal preguntar-ho al Conseller Puig i el Casal Català. La normalitat que Lluís Puig participi en un acte de cultura com ho era la presentació d'un llibre de la Bel Zaballa sobre Manuel de Pedrolo s'ha convertit en un gest valent de la Roser Maresma, la presidenta del Casal Català de Brussel·les de donar-li la paraula en un acte a la Delegació de la Generalitat a Brussel·les. Gran crim per què es veu, que ha estat castigat primer amb amenaces telefòniques, i finalment amb la destitució via 155 de la Directora General d'Exteriors, Marina Falcó.

El govern espanyol diu que no es pot donar la paraula a un pròfug, però el que no poden suportar és l'evidència que en Lluís Puig – com la resta d'exiliats- poden moure's lliurement -tot cooperant en els seus respectius judicis d'extradició- mentre a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco es manté empresonades 9 persones que no han comès cap crim. El contrast els és insuportable. El motiu per a destituir Marina Falcó i Agustí Colomines ha estat delirant: "les seves opinions són incompatibles amb el càrrec".

Però fins i tot la intimidació tindrà un límit: el de la realitat. El FAZ, diari més influent d'Alemanya, ahir publicava un article sobre els insults que des d'Espanya s'han proferit per la no-extradició contra Puigdemont. Westminster publica un informe que demostra que El País va mentir quan deia que Rússia havia influenciat el referèndum. El Port de Barcelona està tenint creixements històrics malgrat que ens deien que ara ja estaríem arruïnats.

La realitat és que som el 2018 i per més corralitos mediàtics que es muntin, certes coses no es poden amagar gaire temps. Espanya hauria de saber que, com més reprimeixi i intimidi els independentistes catalans i els seus aliats, més car li sortirà el silenci internacional. Si Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa es neguen a extradir els exiliats catalans, el ridícul internacional serà absolut i probablement més veus se sumaran en la demanda de diàleg. Llavors més que mai haurem d'agrair a la gent com l'Ivo, la Izaskun o l'Eleonora haver alçat la veu quan tants altres callaven.

La Plataforma pel Diàleg Catalunya-UE, presentada avui a Barcelona, no demana ni dona suport a la independència per Catalunya –alguns membres fins i tot hi són contraris-, però tampoc cal.

Simplement demana que hi hagi diàleg, que el govern espanyol respectin els drets fonamentals dels catalans, que no s'empresoni els polítics independentistes, que la UE escolti i respecti la voluntat democràtica dels catalans expressada a les urnes. En definitiva, demana que el govern dels catalans –sigui quin sigui- el triem els catalans. Tant de bo arribi el dia en què la Plataforma tingui tant èxit en els seus objectius, que puguem dissoldre-la i tot.

**Paràgraf a part mereix el fet que ni Podem ni Comuns ni IU formin part de la plataforma europea pel diàleg a Catalunya ni hagin signat un manifest per alliberar els presos. No serà perquè no hi han estat convidats. Sense saber si és per por o per tacticisme electoral, és notable que alguns defensin més aferrissadament els drets humans quan aquests es vulneren lluny de casa.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals, porto des de 2011 passant mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa al Parlament Europeu des de 2011. D’Europa ho segueixo tot el què puc, però estic especialitzat en governança de l’euro i política monetària i l’any 2014 vaig publicar el llibre La Unió Europea en perill (Pòrtic): una crònica de la crisi de l’euro i dels dos primers rescats de Grècia des d’una perspectiva catalana. A Twitter: @aleixsarri.
04/08/2018

El perill que ve de Beijing

27/07/2018

L’1-O i la DUI van ser legals

13/07/2018

Spain is different

29/06/2018

Trump i el colonialisme d’Estat a Nord-Amèrica

15/06/2018

La Transició espanyola, un problema europeu?

01/06/2018

Es trencarà l’euro a Itàlia?

18/05/2018

Diccionari abreujat de l’espanyolisme

04/05/2018

Elogi de Twitter

20/04/2018

Diàleg contra intimidació

06/04/2018

El cas Puigdemont i l'Europa dels catalans

Participació